El negoci de Rafel Nadal: una requalificació a mida i una venda milionària

PalmaRafel Nadal ha fet tants cops guanyadors dins la pista que segurament no els pugui recordar tots. Però aquests dies s'ha fet públic un cop guanyador que va fer fora de les pistes de tennis: el 2023, l'empresa familiar Aspemir va vendre al fons GPF Capital el 44,9% del Centre Sportiu Manacor, del qual depèn la Rafa Nadal Academy. Una operació que ha suposat un resultat de 94 milions d'euros per a la societat familiar, un 373% més que l'any anterior.

A mida de Rafel Nadal (i d'altres poderosos)

La notícia ha provocat centenars de comentaris a les xarxes socials, i molts ciutadans han criticat les actuacions dels governs tant del PP com de l'esquerra (en el cas de Francina Armengol, en aliança amb el PP i amb l'oposició dels socis MÉS per Mallorca i Podem), que varen impulsar normatives a mida perquè l'acadèmia de Rafel Nadal es pogués dur a terme de manera ràpida i sense complir amb tots els procediments urbanístics als quals se sotmeten la resta de ciutadans.

Totxo, requalificacions i luxe: així és l'imperi empresarial de Rafa Nadal

La història es remunta a fa prop de dues dècades. A més de comprar terrenys rústics pels voltants de Manacor mitjançant la societat familiar Goramendi Siglo XXI, i participar dels intents de requalificació amb altres llinatges vinculats a l'especulació manacorina, la família Nadal va posar els ulls a l'entorn de la torre dels Enagistes. Va comprar uns terrenys qualificats de rústic comú, amb "el menor valor del mercat perquè no s'hi pot construir ni urbanitzar, llevat d'una casa unifamiliar cada 14.000 metres quadrats", explica un tècnic d'Urbanisme que demana l'anonimat i que coneix bé la història.

A partir d'aquella compra a preu de sòl rústic, la família tenia clar que volia aixecar un gran complex esportiu i va proposar a l'Ajuntament de Manacor la requalificació. Cansats d'esperar una solució que implicava una modificació a mida del Pla general del terme, va arribar la solució: El Govern de José Ramón Bauza (2011-2015) va negociar amb els representants de la família i va acceptar fer una llei a mida (5/2012) perquè es pogués crear la Rafa Nadal Academy en els 47.000 metres quadrats rústics sense la farragosa tramitació que requereix qualsevol projecte d'aquesta envergadura.

El Consistori manacorí no va poder fer res per impedir l'operació, perquè l'Executiu va declarar l'edificació d'interès autonòmic. A més, es varen invertir doblers públics en la dotació i es va crear una fórmula de gestió per a l'empresa familiar que es va quedar amb el complex en acabar el termini.

Als que aleshores varen criticar aquesta fórmula, se'ls va fer saber que Rafel Nadal, que "podria fer l'acadèmia a qualsevol lloc del món", la faria d'aquesta manera a la seva terra natal. Això sí, damunt uns terrenys requalificats per la via ràpida i sense que els anteriors propietaris obtinguessin cap benefici de la plusvàlua. Roger Federer i l'aleshores president de Telefònica (principal patrocinador de l'Acadèmia), José María Álvarez-Pallete, varen assistir a la inauguració.

L'escola de Nadal retira el logotip del Govern després d'usar-lo sense permís

Armengol i el PP es varen unir per fer créixer el negoci

La Rafa Nadal Academy va generar més interès amb el temps. Per això, la família va intentar convèncer el conseller de Turisme Biel Barceló (MÉS per Mallorca) de l'impacte positiu que tindria per a Mallorca i les Balears ampliar el centre, el nombre de pistes i les edificacions. I també demanava poder-ne fer un ús turístic. Sebastià Nadal i l'exdiputat del PSOE Pere Serra varen ser els encarregats de cercar suports polítics per aconseguir una nova requalificació a mida i fer créixer el negoci.

Tot i això, el projecte no aconseguia el nombre desitjat d'estades d'estudiants i esportistes i, per aquest motiu, van aparèixer anuncis per allotjar-se al complex sense haver de ser esportista a destacades plataformes turístiques. En aquells moments, el centre no tenia cap ús turístic autoritzat i no es podia explotar com a allotjament obert a tots els públics. Una investigació d'IB3 Ràdio va desvetlar aquesta situació el 2016, i la família Nadal es va mostrar molt disgustada per aquestes informacions. MÉS per Mallorca va dur el tema a la Conselleria de Turisme, que en aquell moment ja ocupava Iago Negueruela. L'aleshores director del centre, Victor Barreira, va argumentar a la cadena autonòmica que si havien aparegut anuncis a plataformes turístiques devia ser "una errada" i que, en tot cas, havien donat ordre d'eliminar qualsevol anunci que no fos d'un paquet esportiu.

La llista dels més rics d'Espanya: la fortuna dels hotelers i de Rafel Nadal, l’esportista amb més milions

Però durant el segon Pacte d'esquerres liderat per Francina Armengol, i amb el PSOE a la Conselleria de Turisme, es va produir el nou miracle urbanístic. Una esmena a la Llei d'habitatge que va indignar els socis d'Armengol –MÉS per Mallorca i Podem– va fer possible la segona fase del projecte: una ampliació del 50% dels espais ocupats fins als 73.500 m², més pistes de tennis, l'ampliació del gimnàs i de fitness, i arribar a les 350 places residencials. I no només això, sinó que també es va aconseguir la joia de la corona: poder fer-ne una explotació turística amb totes les benediccions.

Davant l'oposició dels seus socis, Armengol va acudir al PP i va aconseguir prou vots per tirar endavant l'esmena Nadal, que autoritzava l'actual versió de l'Acadèmia. Un enorme centre esportiu d'alt nivell, amb allotjament turístic fet a mida, en un sòl rústic requalificat dues vegades i que ha passat a tenir un valor enorme en el mercat. De fet, la venda del 44,9% de l'empresa que gestiona l'Acadèmia ha suposat un ingrés extraordinari pel patrimoni familiar de més de 94 milions d'euros.

"La marca de Rafel Nadal li dona molt valor a una inversió esportiva, però, precisament per això, és més que qüestionable que s'hagin fet requalificacions tan descarades quan aquesta família té recursos econòmics per pagar el preu per un terreny amb la condició urbanística que toca o per fer-ne tots els tràmits. Però això era molt de temps i doblers", resumeix el tècnic urbanístic que coneix bé l'operació i que demana no ser identificat.

Rafel Nadal i Abel Matutes invertiran 200 milions d'euros a construir habitatges de luxe