Per què el cop del Suprem al català a les aules no pot afectar les Illes?

PalmaLa presència del català a les aules s’ha tornat a posar en dubte aquesta setmana. Ha estat arran de la resolució del Tribunal Suprem de dimarts que feia bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixava un 25% de castellà en l’ensenyament. La Generalitat de Catalunya hi havia interposat un recurs de cassació en contra, però l’alt tribunal ara l’ha considerat inadmissible, fet que la converteix en ferma i obliga el TSJC a instar el govern català a executar-la. Si bé la problemàtica és d’àmbit català, el fet que hagi estat el Suprem el que s’ha pronunciat al respecte fa demanar-se si podria tenir conseqüències a les Illes, on el Parlament està a punt d’aprovar la primera llei d’educació balear.

La realitat és que la providència del Suprem d’aquesta setmana no canvia res, atès que no crea jurisprudència. “El Suprem no ha dictat jurisprudència perquè no entra en el fons de la qüestió, no s’ha pronunciat al respecte”, explica l’advocat expert en dret administratiu Sebastià Rubí. Així, l’alt tribunal s’ha limitat a dir que “no admet a tràmit el recurs perquè no hi ha interès cassacional” i “no entra a valorar si la sentència del TSJC és vàlida o no, o si està ben feta o mal feta”, afegeix el misser. En qualsevol cas, manté Rubí, aquesta resolució del tribunal català diu que “s’ha de garantir que un 25% de l’ensenyament sigui en castellà, però això ho fa analitzant tota la normativa catalana, no la d’aquí”.

Efectivament, a Catalunya està implementat el model d’immersió lingüística. A la teoria, això suposa que a totes les escoles públiques i concertades s’ha fixat la llengua catalana com a llengua vehicular de totes les matèries que s’imparteixen, tret –lògicament– de les assignatures d’altres llengües. En canvi, la presència del català als centres de les Balears la marca el conegut com a Decret de mínims, el qual estableix que la llengua pròpia s’ha d’utilitzar com a mínim en el 50% de l’horari escolar. Ara, el Govern balear vol blindar aquest marc normatiu, que data del 1997, amb la primera llei d’educació de les Illes, que es preveu que vegi la llum el 2022.

En qualsevol cas, “aquí, el Decret de mínims permet aquest 25% del castellà, entra dins la legislació, de manera que [la resolució del Suprem] no afectaria les Illes Balears”, puntualitza el filòleg i professor jubilat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) especialitzat en sociolingüística Joan Melià, qui opina que “el problema de fons de tot això no és de tipus didàctic o pedagògic, sinó polític”. “Els jutges entren en un terreny que no els correspon. La llei, sobre això, diu que els sistemes educatius han d’assegurar que en acabar l’ensenyament obligatori els al·lots hagin de conèixer les dues llengües. Si hi hagués evidències que això no funciona, podrien dir que s’ha de complir la norma, però no com s’han de complir aquests objectius”, denuncia Melià.

“De totes maneres, hem de tenir en compte que amb el model que ara s’aplica a les Balears, la presència del castellà no és del 25%, sinó que és més i tot. I probablement hi ha centres que no compleixen els mínims de presència del català. En canvi, amb això no sembla que hi hagi interès a actuar des de determinats sectors”, assenyala el sociolingüista. De fet, “hi ha hagut informes del Consell d’Europa que han retret a l’Estat espanyol que no es potenciï més el sistema d’immersió lingüística en l’ensenyament en català”, diu l’expert.

El Constitucional mana

Sigui com sigui, corre perill el blindatge del català a les aules de Balears, amb la jurisprudència existent? Vox ja va informar aquest mateix octubre que duria la futura llei d’educació al Tribunal Constitucional. Però hi ha motius per pensar que la justícia doni la raó al partit d’extrema dreta? L’advocat i professor de Dret Públic de la UIB Antoni Llabrés pensa que no. “En el nostre cas, només ens hauria de preocupar el que pugui dir el Constitucional sobre la llei d’educació, perquè al Suprem només hi van els recursos contra sentències dels tribunals superiors de justícia que van contra el reglament”, aclareix Llabrés. “I l’única cosa que ha dit fins ara el Constitucional en tota la seva jurisprudència sobre la qüestió –en la sentència 31/2010 sobre l’Estatut de Catalunya– és que el castellà ha de tenir la condició de vehicular, però no especifica com ha de ser vehicular. Aquesta afirmació és perfectament compatible amb el model balear”, assegura el misser.

A banda d’això, el professor de la UIB argumenta que “en el cas de les Illes no es produeix cap exclusió del castellà des del moment que els alumnes tenen a la seva disposició les dues llengües, en funció del projecte lingüístic del centre”. Aquest, matisa, “és el que determina el contingut que es vol donar en cada una de les dues llengües, amb l’únic requisit que el català ocupi un 50% del còmput”. No obstant això, el lletrat discrepa que mesurar això a partir de percentatges sigui la manera més realista “en un tipus d’ensenyament basat en projectes”. Aquests “esborren les fronteres entre assignatures” i “dificulten quantificar” la presència de cada llengua. Davant això, Llabrés considera que ha de ser el centre qui determini, “segons el context sociolingüístic”, quina de les dues ha de potenciar més o menys, per arribar a un equilibri.