Cop del Suprem a la legalització de xibius i restaurants al litoral com El Bungalow
Una sentència sobre un negoci inclòs dins un conjunt BIC a Catalunya complica molt l'estratègia de la futura llei de costes balear d'utilitzar arguments patrimonials per salvar-los
PalmaCop important del Tribunal Suprem a l'estratègia del Govern balear de cercar refugi legal per a les construccions irregulars que hi ha al litoral de les Illes. En una sentència que fa pocs dies s'ha notificat a les parts, el màxim tribunal considera que no basta la declaració de Bé d'Interès Cultural per protegir aquestes edificacions i eludir així el procés de recuperació que té en marxa l'Estat sobre totes aquelles construccions que es troben en domini públic.
El cas no pot ser més aplicable a les Illes Balears. Un restaurant de Sitges, el Pic Nic, va rebre la comunicació de la Demarcació catalana de Costes respecte de la manca del necessari títol habilitant per poder continuar explotant un negoci en primera línia. Un cas molt semblant, per exemple, al del restaurant El Bungalow de Ciutat Jardí (Palma). L'empresa, segons l'organisme que depèn del Ministeri de Transició Ecològica, no tenia la possibilitat de continuar fent l'activitat de restauració per trobar-se damunt domini públic sense la preceptiva autorització administrativa en vigor.
Mentre es disputava aquesta batalla legal, l'Ajuntament de Sitges va decidir qualificar la zona del passeig marítim on es troba aquest restaurant com a Bé d'Interès Cultural. Una figura que, segons algunes opinions jurídiques com les que han avalat el projecte de llei de costes del Govern de Marga Prohens, permet 'salvar' aquelles construccions que tot i no tenir autorització ministerial vigent volen continuar fent la seva activitat.
Aquest xoc entre l'acció municipal defensant el valor cultural del passeig marítim, restaurant inclòs, i el Ministeri de Transició Ecològica va acabar als tribunals i, en darrera instància, al Suprem. La resolució, que s'ha conegut aquests dies, és molt clara i afirma que el simple fet que una administració local o fins i tot autonòmica declari un bé d'interès cultural no significa que se li pugui aplicar la normativa que li permet continuar ocupant la costa. Per fer-ho, cal que l'Estat ho avali amb la inclusió al registre general espanyol de béns d'interès cultural.
Com que no disposa d'aquesta qualificació, el Suprem considera que els propietaris d'aquest establiment no es podran aprofitar de la figura de protecció cultural.
L'estratègia de la Conselleria de la Mar
La Conselleria de la Mar ha conclòs enguany la consulta prèvia i la posterior exposició pública del projecte de llei de costes autonòmic que persegueix, entre altres coses, salvar aquells xibius que tenen activitat econòmica i que no compten amb tots els papers en regla pel que fa a la seva ocupació del litoral. Un dels casos més coneguts és el del restaurant El Bungalow, però n'hi ha centenars més, a zones com la costa eivissenca i a Formentera, i també els coneguts escars que molts particulars lluiten per salvar-los tot i la seva condició irregular. Una lluita que molts especialistes ja consideraven fa mesos que no seria tan senzilla.
Segons les previsions normatives, es volen preservar aquells elements que es consideri que tenen valor patrimonial: "Es persegueix la protecció, conservació i millora del patrimoni històric i cultural del litoral", ha afirmat en diferents ocasions el director general de Costes, Carlos Simarro. Dins aquest projecte normatiu, també hi ha un compromís polític, assumit pel mateix conseller de la Mar i Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, per protegir aquells elements com escars i casetes de vorera.
Ara, amb aquesta sentència demolidora del Tribunal Suprem, l'Estat podrà reclamar ocupar i disposar de totes aquelles construccions dins domini públic, per molt que tinguin la qualificació de Bé d'Interès Cultural, ja que només es podrà salvar allò que s'inscrigui al registre estatal, un fet que requereix uns informes i uns filtres que no s'obtenen fàcilment o per la simple decisió política en l'àmbit insular o autonòmic.
Una part important d'aquestes construccions, com per exemple les que hi ha al Port des Canonge (Banyalbufar) –però també moltes a Eivissa i Formentera–, tenen expedients iniciats per Costes de l'Estat, que n'ordena la demolició per trobar-se dins domini públic. Hi ha un compromís del PP d'intentar salvar al màxim possible aquestes construccions, no debades l'actual presidenta Marga Prohens va anar dues vegades a Formentera durant la campanya electoral i aquest en va ser un dels temes estrella.
