COP26: el fracàs de la solidaritat global

BarcelonaEls veterans de les negociacions climàtiques estan exultants, i les ONG estan indignades. Certament, l'acord final de la COP26 és força millor del que es podia esperar (que no era gaire), però els pocs guanys es concentren en el tema –molt important– de la retallada d'emissions. El gran fracàs continua sent el del finançament climàtic i la solidaritat amb els països que pateixen els embats d'una crisi que ells no han creat. I ja no se li pot donar la culpa a Donald Trump. John Kerry, el flamant enviat especial pel clima de Joe Biden, ha estat, de nou, qui s'ha negat a compensar les petites illes del Pacífic i els estats africans per les "pèrdues i danys" generats, en bona part, pel fum del Somni Americà. De nou, perquè també va ser ell qui va bloquejar aquest punt a París fa sis anys. No ho ha fet sol, esclar. La UE, heroïna de la lluita climàtica, i altres països rics tampoc han volgut comprometre's. "Si és una bona negociació, totes les parts estan incòmodes amb el resultat", deia Kerry en el plenari. Però els més incòmodes resulta que són sempre els mateixos.

Els més pobres han sortit perdent. Continuaran insistint en pròximes cimeres, no defalliran. Però també han perdut una mica els grans contaminants, inclosos els Estats Units, i especialment la Xina i l'Índia, que s'oposaven a accelerar la retallada d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. A finals de l'any que ve hauran de presentar nous plans de reducció alineats amb els 1,5 ºC. No és pas vinculant, però s'hi han compromès i és molt més del que volien fer. Però en els dotze mesos que falten fins a tenir aquestes propostes, 20 milions de persones més hauran de marxar de casa seva per culpa d'inundacions, huracans i altres esdeveniments climàtics. És la mitjana anual dels últims anys.

La urgència del moment no es correspon en absolut amb el mercadeig de llenguatge diplomàtic en què es converteixen aquestes cimeres. Resulta que cal felicitar-se (a més d'al·lucinar) perquè per primer cop en 25 anys (des de Kyoto) un acord climàtic inclou una menció als combustibles fòssils. Però, en l'últim moment, l'Índia, la Xina, els EUA i fins i tot la UE canvien "eliminar" per "reduir" en un text que ja era molt dèbil: només es refereix a una part del carbó i als subsidis a la resta. Rics i emergents fent una pinça poc habitual. La presència a la cimera de 500 lobistes dels combustibles fòssils potser hi ha tingut a veure. Tornen a perdre els de sempre. Però només perdran els primers. La resta del món vindrà després.