BarcelonaLes promeses de reducció d'emissions que tots els països del món han presentat a l'ONU faran pujar la temperatura global entre 2,5 °C i 2,9 °C respecte de l'era preindustrial. És la principal conclusió de l'informe que ha presentat aquest dilluns l'ONU, el seu balanç anual de la bretxa que queda entre les retallades d'emissions compromeses i les que caldria fer per complir l'Acord de París. Aquest any, la bretxa s'eixampla respecte a l'informe de l'any passat perquè l'informe disposa de molts més models de càlcul que l'any passat. Noves dades que constaten que s'està incomplint l'Acord de París, que fixa el límit desitjable d'1,5 °C i un màxim de 2 °C.
Segons aquest informe, l'any 2030 s'haurien d'haver reduït les emissions globals de gasos defecte hivernacle un 42% si es vol mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 °C. Una fita que sembla encara força llunyana atès que l'any passat, les emissions globals encara no havien començat a baixar sinó que van pujar un 1,2% respecte de les de l'any anterior. Un nou rècord de 57,4 gigatones de CO₂ es van emetre en tot el 2022.
Tot i així, alguna cosa s'ha avançat. Quan es va signar l'Acord de París l'any 2015 la projecció era que, d'acord amb les polítiques que estaven en marxa, les emissions pujarien un 16% l'any 2030. Ara, amb les polítiques actualment en marxa, es calcula que creixeran un 3%. S'ha aconseguit reduir la bretxa, però encara no és suficient: pujaran un 3%, quan haurien d'estar-se reduint un 42%. Si ens fixem com a límit els 2 °C en lloc dels 1,5 °C, aquesta reducció per al 2030 hauria de ser del 28%. Però mig grau de diferència té un gran impacte: per començar, significa la mort per a molts estats insulars del Pacífic que desapareixeran sota el mar quan se superin els 1,5 °C d'escalfament global.
El límit de l'Acord de París fa referència a un augment de la temperatura global mitjana que es manté durant diversos anys. Això encara no s'ha donat, tot i que els científics han alertat diversos cops que s'hi podria arribar abans del 2040. El que sí que ha passat ja, abans del previst, és que s'han superat els 1,5 °C d'escalfament global de forma puntual. Fins a l'octubre del 2023, hi ha hagut 86 dies en què la temperatura mitjana global diària ha superat els 1,5 °C. Aquest setembre ha estat el mes més calorós registrat fins ara, amb una temperatura 1,8 °C més alta que en l'era preindustrial.
Segons el nou informe de l'ONU, totes les explotacions de carbó, gas i petroli que actualment estan operatives o projectades emetran –si esgoten la seva vida útil– 3,5 cops més que el carboni que ens portarà a superar els 1,5 °C. És el que els tècnics anomenen el pressupost de carboni que tenim per complir el límit d'1,5 °C de l'Acord de París.
Alerta de l'ONU per falta de credibilitat
Segons el nou informe, l'escenari més optimista de tots només dona una probabilitat del 14% de complir el límit d'1,5 °C. Aquest escenari optimista suposaria que tots els països compleixin amb les seves promeses de retallada d'emissions, fins i tot les que estan condicionades a rebre un finançament que ara mateix no hi ha encara sobre la taula. En aquest escenari, l'escalfament global es quedaria en 2 °C, però l'ONU adverteix igualment que aquestes promeses de retallada que fixen com a objectiu el "zero net" d'emissions el 2050 "no són creïbles": "Cap dels països del G20 està reduint les seves emissions a un ritme que es correspongui amb el seu compromís de zero net", diu l'informe.
L'informe fa una crida als països del G20 precisament perquè "actuïn més ràpidament i de forma més ambiciosa" en la seva reducció d'emissions "i proveeixin suport tècnic i financer a les nacions en desenvolupament". Una crida que arriba poc abans de la COP28, la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic que aquest any se celebra en un dels principals països productors de petroli, els Emirats Àrabs Units, i té com a president el director de la petroliera estatal. Un dels punts clau de la cimera serà, de fet, l'anomenat "balanç global" (global stocktake) que és el "mecanisme de millora que té l'Acord de París", com el defineix la tècnica en justícia ambiental de l'Observatori Desca Gisela Torrents. Aquest balanç global, que s'ha d'aprovar a la COP28, establirà les normes que hauran de seguir els estats per presentar els seus nous plans de lluita contra la crisi climàtica (coneguts com a NDC, sigles en anglès de contribucions determinades nacionalment), que s'han de presentar abans del 2025 i amb objectius de retallada a 2035.
L'1% més ric del món emet el mateix que els dos terços més pobres
L'1% de població més rica del món (77 milions de persones) és responsable del 16% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan escalfant la Terra. Això vol dir que emeten el mateix que els dos terços de població més pobre (5.000 milions de persones). Ho revela un nou informe d'Oxfam sobre les desigualtats climàtiques, que cada any es presenta poc abans de les cimeres de l'ONU.
L'estudi constata de nou que el 10% de població més rica emet més de la meitat del CO₂ que cada any s'allibera a l'atmosfera. I assegura que qualsevol persona que pertany al 99% més pobre de la humanitat trigaria al voltant de 1.500 anys a generar les emissions que un milmilionari produeix en un sol any.
"Les emissions desmesurades de l'1% més ric causaran 1,3 milions de morts més sobre el previst associades a la calor, una xifra que equival aproximadament a la població de tota la ciutat de Dublín (Irlanda). La majoria d'aquestes morts tindran lloc entre el 2020 i el 2030", diu Oxfam en el seu informe.
![home Llistat](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
