El coronavirus fa caure l’esperança de vida a Espanya, però les Balears se’n salven

PalmaDes de la Guerra Civil no es veia una cosa igual: segons va revelar fa uns dies l’Eurostat, la pandèmia ha fet reduir 1,6 anys l’esperança de vida a Espanya, que s’ha convertit en el país de la Unió Europea amb el descens més pronunciat d’aquest indicador, que calcula la quantitat d’anys que viu una determinada població en un període de temps concret. Ara un grup d’investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB ha creuat les dades d’afectació del coronavirus a l’Estat amb l’esperança de vida per províncies espanyoles i ha constatat diferències molt importants entre comunitats: els territoris amb més infecció acumulada de covid-19, com les Castelles, han perdut més esperança de vida, mentre que a les províncies on no hi ha hagut tanta afectació, com a les Balears i a les Canàries, l’esperança de vida no només no ha caigut, sinó que ha augmentat.

Així, a Segòvia, Salamanca, Ciudad Real i Albacete tant els homes com les dones han perdut durant el 2020 més de 2,4 anys de vida a causa de la pandèmia, si es compara amb l’esperança de vida mitjana del 2017 al 2019. “Hi ha una correlació entre l’esperança de vida i els estudis de seroprevalença del covid”, confirma a l’ARA l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós, coautor de l’estudi. Encara que ho podria semblar, els investigadors creuen que l’envelliment de la població no té un paper clau a l’hora d’explicar el descens de l’esperança de vida: “El que hi està correlacionat és la incidència del virus. Les províncies on més cau l’esperança de vida són les que han patit més infeccions”.

Augment a les illes

Les enormes diferències entre províncies s’expliquen, per tant, per l’afectació desigual de la pandèmia –sobretot de la primera onada– als territoris d’Espanya. De fet, a les Balears i a les Canàries, les primeres zones on va començar la desescalada, l’esperança de vida no només no ha disminuït, sinó que ha augmentat, respecte de la mitjana entre el 2017 i el 2019. A les Balears ha crescut 0,31 anys en els homes i 0,21 en les dones. A les Canàries és on ha augmentat més; a Santa Cruz de Tenerife, per exemple, ha crescut 1,1 anys en el cas dels homes i 0,6 anys en el de les dones.

Segons l’investigador, la diferència clau de territoris com les Balears i les Canàries es podria explicar perquè hi ha algunes zones on l’estat d’alarma i el confinament general de la població varen arribar abans que l’explosió de casos de covid-19. “La gent no sortia de casa i es varen reduir molt les causes de mort externes, com els accidents de trànsit, els laborals i els relacionats amb activitats de risc”, diu Trias-Llimós.

Una dada volàtil

A les xifres de les Balears, amb tot, cal afegir-hi un matís: la comparació de l’esperança de vida s’ha fet entre la del 2020 i la mitjana del 2017 al 2019 perquè “algunes províncies eren més volàtils”, explica Trias-Llimós. I aquest és el cas de les Illes Balears. De fet, si es compara l’esperança de vida del 2020 només amb la del 2019, ha caigut 0,39 anys en els homes i 0,28 en les dones. Però descartant el biaix que pot comportar aquesta volatilitat anual, analitzant períodes més amplis, l’investigador conclou que la pandèmia ha duit “pocs canvis” en l’esperança de vida a l’arxipèlag balear.  

Una bona prova de la correlació entre esperança de vida i pandèmia és que el coronavirus també ha passat factura a l’expectativa de vida a les dues províncies més poblades (i no tan envellides): a Madrid s’han detectat caigudes de 2,8 anys entre els homes i 2,2 entre les dones, i a Barcelona l’esperança de vida ha caigut 1,9 anys entre els homes i 2 entre les dones. A les altres tres províncies catalanes, en canvi, el descens no és tan acusat. “A la província de Barcelona hi ha la capital i l’àrea metropolitana, és a dir, les zones més denses i on hi ha hagut més afectació; així com la conca d’Òdena i altres comarques, com Osona, que sempre han estat per sobre de la mitjana”, argumenta Trias-Llimós.

En tot cas, però, els investigadors han arribat gairebé a la mateixa conclusió que l’Eurostat: la pandèmia de covid-19 ha provocat una reducció de l’esperança de vida d’1,6 anys respecte del 2019, o d’1,2 anys si es pren de referència el període 2017-2019. “Aquestes caigudes interanuals d’un any per l’altre són un fenomen realment excepcional que no vèiem des dels anys de la guerra”, explica Trias-Llimós. Ara bé, els demògrafs preveuen que, gràcies a la vacuna, l’esperança de vida que es registri el 2021 estarà més a prop de la xifra del 2019 que de la del 2020. “És probable que es recuperi relativament aviat”, conclou Trias-Llimós.