El coronavirus complica la lluita contra el càncer

PalmaUn sistema sanitari bolcat durant mesos a contenir la pandèmia del coronavirus té -i tindrà- conseqüències en la detecció de càncers. En plena crisi sanitària només es va poder atendre allò que era de vida o mort i es varen aturar totes les consultes, proves i anàlisis no essencials, així com els programes de detecció precoç, a les Balears i a tot l’Estat. Els experts alerten que aquesta aturada farà que es detectin menys càncers en les primeres etapes, quan és més eficaç combatre’ls. Per això, el Sistema Nacional de Salut recull dades de les comunitats: prepara una primera avaluació de l’impacte del coronavirus en l’estratègia contra el càncer.

Pel que fa a la detecció precoç del càncer de mama, des del gener fins a l’octubre a les Illes es va fer un 29,5% de mamografies preventives menys que en el mateix període del 2019, segons dades de la Conselleria de Salut. En concret, se’n varen fer 17.240, 7.232 menys que l’any passat, quan es va arribar a les 24.472. El 19 de juny es va reprendre el programa de prevenció, i ara es donen cites també en cap de setmana, per reduir la llista d’espera. “Tots els metges especialistes estàvem en l’atenció de pacients amb coronavirus perquè, amb la pressió que hi havia, no es podia fer res més”, assegura el digestòleg i vicepresident de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) de les Balears José Reyes. Treballa a l’Hospital d’Inca, on es fa el programa de cribratge de càncer de còlon de Mallorca. Explica que detecten uns 50 càncers de manera precoç cada any, i ja preveu que enguany seran menys. “Serà un efecte inevitable de la pandèmia, malgrat l’esforç ingent que feim”, rebla. Preveuen reprendre el cribratge abans que acabi aquest mes.

La detecció precoç es complica encara més, enmig de la pandèmia, en tumors com el d’ovaris, que no tenen símptomes específics en les primeres fases, segons explica la metgessa i membre de l’Associació d’Afectades pel Càncer d’Ovari de Mallorca (Asaco), Lidia Carpio. “És una sensació de panxa inflada i de sacietat amb menys menjar. Si ja normalment és difícil de diagnosticar, encara ho és més amb atenció telefònica”, diu. Carpio va passar fa quatre anys per aquest càncer. És prest per fer previsions, reconeix, però coincideix amb Reyes que, segurament, hi haurà “més càncers detectats en estats més avançats”. Amb tot, Reyes assenyala que “la gent ha de ser conscient que si hi ha un pic de covid-19 afecta tots els pacients, perquè dificulta el funcionament correcte de tot el sistema sanitari”.

Malalts crònics angoixats

“Hi ha més malalties, no només covid-19”, clama Roser (nom fictici), que viu a Mallorca i va passar per una operació de càncer d’ovaris al febrer. Un mes després la varen citar per donar-li els resultats i des de llavors, no ha tingut cap cita més amb la ginecòloga. “Havien de veure’m al cap de tres mesos, després em van dir que als sis, i ara m’han citat per desembre, i jo estic molt malament”, lamenta. No pot tenir relacions sexuals perquè li fan mal, i té problemes per orinar. Assegura que ha anat a urgències moltes vegades i que ha pres “molt d’antibiòtic”, però el problema continua. La rehabilitació de la zona pelviana la començarà el febrer.

A Júlia l’angoixen la incertesa i l’espera, i viu amb dolors des de l’operació. Molts pacients com ella han acudit a l’AECC. El cas de Laia (nom fictici) n’és un altre exemple. “El seguiment és telefònic i em genera inseguretat”, conta Anna (nom fictici), que va patir un càncer de mama el 2016. Abans del covid-19 li feien una ecografia i una analítica de control cada sis mesos. Ara a la por que el càncer rebroti s’hi afegeixen els canvis de cites i que li van canviant l’oncòleg que la visita. “Tenc cita presencial al novembre i ja me l’han canviada cinc vegades i amb professionals diferents”, afegeix.

De fet, l’AECC calcula que un terç dels pacients oncològics ha patit endarreriments en les proves durant la pandèmia i això s’ha “relacionat amb malestar psicològic”. A més, han vist que els pacients diagnosticats fa més d’un any tenien un nivell de malestar més baix que aquells amb diagnòstics recents. I entenen que això s’explica, en part, per “la incertesa i la por per l’impacte del retard en la detecció”.