Coronavirus
Societat12/05/2021

¿Es pot obligar els professionals de les residències a vacunar-se, amb la llei a la mà?

Un de cada sis treballadors de centres sanitaris i geriàtrics encara no s'ha posat cap dosi

MartorellAl gener, un jutge de Sevilla va obligar a vacunar-se contra el coronavirus una dona de 86 anys incapacitada, tot i que el seu fill s’hi negava. També a Andalusia, però una dècada abans, la justícia havia donat la raó a la Junta i havia ordenat la vacunació forçosa contra el xarampió a una trentena llarga de criatures del barri d’Albaicín, per frenar un brot d’aquesta malaltia altament contagiosa. Els pares s’hi oposaven per motius religiosos i, tot i que a Espanya la vacunació és voluntària, el magistrat va protegir el benefici col·lectiu. El professor de l’Observatori de Bioètica de la UB Fernando García López posa damunt la taula aquests dos exemples arran del debat sobre si cal obligar a vacunar-se el 16% del personal de centres sanitaris i geriàtrics que encara no s'ha vacunat, tot i que hi ha tingut preferència.

“La xifra és la mitjana, però tenim constància que hi ha residències amb un 40% del personal sense vacunar”, denuncia María José Carcelén, membre de la Coordinadora 5+1 i una de les portaveus de la nova Plataforma Estatal d’Organitzacions de Familiars i Usuàries de Residències. L'entitat demana revertir el model “hoteler i usurer” dels geriàtrics per augmentar la gestió i administració pública dels centres. L'últim brot de coronavirus, de fet, s'ha produït en una residència de la Bisbal d'Empordà i ha causat dos morts. En aquest cas, 54 dels 55 residents havien completat la pauta de vacunació al gener, mentre que dels 56 professionals, 46 estaven vacunats i 10 no.

Cargando
No hay anuncios

La vacunació és voluntària a Espanya, però la llei de mesures especials de salut pública és prou genèrica perquè es pugui obrir el debat. Capacita el govern a aplicar totes les mesures necessàries, però no va més enllà i ni amb la pandèmia l’executiu espanyol ha volgut obrir el meló, apel·lant sobretot a la tradicional gran cobertura de les vacunes, més alta que en altres països de l’entorn.

Contractacions constants

Salut no explicita els motius pels quals els professionals a primera línia contra el covid no s’han vacunat quatre mesos i mig després de l’arrencada de la campanya. Sí que els esmenta Andrés Rueda, president de l’Ascad, l’associació de directors de centres de dependència. Qualifica de “residuals” els antivacunes, però assenyala les reticències d’embarassades i mares lactants, amoïnades per possibles efectes secundaris, malgrat que no hi ha evidències científiques que en posin en dubte la seguretat. Sobretot destaca “la poca agilitat” per vacunar els professionals contractats per primera vegada i és per això que reclama que el departament de Salut “es posi les piles” per programar més i més de pressa, tot i que s'ha arribat a tenir prou estoc de vacunes disponibles i per a Salut els professionals són prioritaris, defensa el departament.  “La mobilitat laboral és molt alta” a causa dels estralls de la “fatiga pandèmica” de les plantilles, “esgotades per tantes hores de feina durant més d’un any”, explica Rueda.

Cargando
No hay anuncios

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, tanca el debat de l’obligatorietat de la vacunació amb un concís “no es pot fer”, un argument a què també s’afegeixen els sindicats. García López admet que és una qüestió complicada perquè hi ha una “col·lisió dels drets individuals i del bé col·lectiu”, però afirma que en el camp de la bioètica "l’obligatorietat estaria justificada”. Cita el “principi de John Sutart-Miller”, que limita les llibertats individuals si perjudiquen tercers. Al Col·lectiu Ronda admeten que hi ha un debat intern no resolt entre els advocats mateixos sobre si la negativa a vacunar-se podria ser considerada una “ineptitud sobrevinguda” i ser, per tant, motiu d’acomiadament. Fonts del mateix despatx indiquen que si bé les revisions mèdiques d’empresa són voluntàries, per a determinats sectors, com els bombers forestals, “és indispensable saber l’estat de salut del professional”. “Es podria regular en aquest sentit? Hi ha molta incertesa”, diuen les mateixes fonts.

Cargando
No hay anuncios

En canvi Rueda, tot i que admet que “no es pot obligar” a exigir la vacunació, sí que és partidari que sigui “un requisit” per optar a una feina: “De la mateixa manera que per entrar als Mossos d’Esquadra has de fer unes marques i tenir una condició física determinada, o el nivell C per ser funcionari, per treballar en una residència es pot valorar el fet d'estar vacunat”. És una opció que comparteixen patronals com l'ACRA, la més gran del país, la presidenta de la qual, Cinta Pascual, apel·la a la "responsabilitat individual" dels treballadors, però també lamenta que Salut no hagi fet més "pedagogia" per "vèncer pors", com la de dones que preveuen quedar-se embarassades. En canvi, el responsable d'acció sindical de CCOO, Josep Maria Yagüe, en qüestiona la legitimitat. Per al sindicalista, tampoc pot ser una exigència al treballador en plantilla, perquè al seu contracte no hi constava la vacunació.

En la desescalada als geriàtrics, Salut ha relaxat les restriccions als centres d'acord amb la reducció de la mortalitat, els ingressos i els positius a causa de l’impacte de la vacuna. Menys d’un 5% dels residents no s’han vacunat, però per a Carcelén, de la plataforma de famílies, la cosa més greu és que el departament ha eliminat del protocol els cribatges periòdics amb PCR a les residències i només preveu proves per als no vacunats cada quinze o trenta dies, segons la incidència del covid a la zona. La plataforma, que s'ha presentat virtualment, aplega organitzacions de deu comunitats autònomes i demana que els Parlaments autonòmics investiguin l'alta mortalitat a les residències, que s'incrementin les inspeccions "sense avisar" als centres geriàtrics i que augmentin les ràtios de professionals en plantilla (des d'infermeres fins a auxiliars) i s'investiguin les seqüeles "físiques, emocionals i psicològiques" causades per la prohibició de sortir dels centres i la falta de contacte amb la família. "Hi ha residents que han perdut quinze quilos", ha assegurat Carcelén en la presentació de l'entitat.