"En la desescalada han faltat controls estrictes a les activitats socials i econòmiques"

BarcelonaSílvia de Sanjosé, una de les investigadores més reconegudes en l'àmbit de l'epidemiologia, és assessora de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units i, des del mes de setembre, la presidenta del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC), una plataforma independent de científics promoguda per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER) i el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

¿Tenim la tercera onada a sobre?

Diguem-li tercera onada, persistència o incapacitat per abaixar la infectivitat per sota de l'1, però el que sí que veiem és que cada dia hi ha més contagis. Quan es relaxen les restriccions sense una barrera eficaç a la infecció com la que esperem amb la vacuna també es produeix un relaxament de les mesures higièniques: el distanciament físic, la higiene de mans i la mascareta. I quan es perd el control d'aquests aspectes i es fomentem les trobades amb gent, deixem de ser capaços d'abaixar la incidència de la infecció.

¿El pla de desescalada ha fracassat?

Si hi ha un augment de casos és perquè no es va fer un pla adequat. Les mesures no han estat prou contundents, cosa que facilita la circulació del virus. En la desescalada han faltat millors controls en les activitats socials i econòmiques que tots volem preservar. És difícil com a societat blindar-nos tant i durant tant de temps, però ara estem veient el reflex del Pont de la Puríssima, el de l'aixecament de les restriccions als centres comercials i la restauració, i potser es deu al fet que no s'han efectuat controls estrictes per vigilar que tothom complia les mesures bàsiques per aturar la transmissió.

¿Es podia preveure l'acceleració epidemiològica?

Hi ha dades que ens ensenyen el comportament de les infeccions i coneixem la dinàmica del virus, com es transmet entre persones asimptomàtiques i la seva facilitat de propagació. Se sap que si flexibilitzes una mica, en dues setmanes tens un augment de casos. I aquí s'ha generat un efecte constant, perquè el país s'ha tancat, s'ha obert, s'ha tornat a tancar i un altre cop s'ha obert.

A part de la responsabilitat individual col·lectiva, que és clau, ¿creu que era un pla d'obertura massa ambiciós?

Ja ho diu vostè mateixa. Ara bé, com s'hauria pogut fer millor? ¿S'haurien d'haver obert els sectors amb comptagotes? ¿Intentar que l'afectació econòmica no es concentrés només en alguns? La veritat que són escenaris que segur que s'han discutit, però el que tots veiem és que alguna cosa no ha funcionat bé. Estem acumulant més casos. Si veiem que una acció no dona un bon resultat, cal fer marxa enrere i tornar a valorar els escenaris que tenim sobre la taula.

Però es van prorrogar les mateixes condicions que han accelerat la transmissió o fins i tot s'han ampliat, com la reobertura dels centres comercials i les pistes d'esquí aquesta setmana.

Sí. I davant un repunt dels indicadors cal reaccionar immediatament perquè la resposta arribi a temps. Jo no entraré a valorar quins espais o sectors s'han de mantenir o no oberts per assolir un equilibri sanitari i econòmic, o quina és la millor estratègia, però sí que crec que darrere d'una decisió com aquesta hi ha d'haver molta lògica. Jo treballo molt el cribatge del càncer de coll uterí i fent prevenció en persones amb risc de patir-lo. Aquests mesos treballem amb la màxima que no les citarem o els farem un examen ginecològic si podem ajornar-lo per no sotmetre la població a riscos innecessaris. Si en l'àmbit sanitari es treballa per garantir aquestes condicions, també es pot fer en l'àmbit comercial. I no només per garantir els drets dels clients: el treballador també ha de tenir unes bones condicions mentre és a la feina.

¿Creu que la gent està disposada a suspendre aquest Nadal?

Nadal és per celebrar que hi som. I ser-hi és una prioritat no només per a les festes. Per tant, aquest any fer àpats tots junts en una casa no és necessàriament una bona celebració. És difícil posar barreres a qui espontàniament vol seguir les tradicions, però s'ha d'entendre que és un risc molt elevat. Hem d'acceptar la nostra responsabilitat perquè no només ens posem en risc nosaltres, sinó que exposem innecessàriament les persones que més ens estimem. Això és el que s'ha de tenir en compte sempre abans de fer trobades, però sobretot la setmana de Nadal.

Alguns experts reclamen accessibilitat als tests d'antígens

Crec que la qüestió dels tests és encara molt problemàtica. Primer perquè tenim pocs tests ràpids amb evidència de la seva fiabilitat. Si tens una càrrega viral molt alta són molt bons, però voldríem que detectés també la càrrega més mínima i que doni la seguretat que realment ho fa. Sempre he promogut que l'única manera de tenir seguretat és fer moltes proves, però encara no hi ha una resposta clara. Jo no he vist encara un test que es pugui fer servir massivament i que permeti que la població es pugui autotestar. Cal ser cautelosos.

Totes les esperances estan posades en la vacuna i, si tot va bé, la campanya començarà a principis d'any, però també hi ha molta població escèptica.

Els dubtes es combaten amb informació. Totes les qüestions relatives a les vacunes han de sostenir-se en evidències científiques i no en ideologies. Per això les autoritats han de ser com més transparents millor. Han d'explicar per què es pot acceptar una vacuna que només té quatre mesos de seguiment i que el risc de no vacunar-se és massa elevat, perquè és acceptar que molta més gent mori. Les agències del medicament estan fent una gran feina de qualitat per oferir garanties de seguretat.