La Moncloa descarta aplicar l'estat d'alarma al Segrià i demana a la Generalitat que explori alternatives
Illa assegura que la Generalitat "té instruments per actuar i controlar el brot" del Segrià
MadridEl ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha recomanat aquest dilluns a la tarda a la població del Segrià que "segueixin les indicacions de les seves autoritats sanitàries", és a dir, de la Generalitat. El missatge arriba coincidint amb la decisió judicial de tombar el confinament que el Govern havia previst per a la ciutat de Lleida i set municipis més. Una situació que ha provocat confusió i que, lluny de resoldre's, aquest vespre viurà un nou capítol, quan el consell executiu català aprovi un decret llei per intentar superar la negativa judicial a acceptar el pla inicial.
Illa ha assegurat que la Generalitat "té els instruments per actuar i controlar el brot" a la comarca. També ha afegit que tot i la resolució judicial que hi ha sobre la taula, i que la Generalitat pot recórrer, li consta que el Govern i els serveis jurídics "ja estan treballant per buscar una solució" –el decret llei–. El ministre ha insistit que en aquest escenari de control del coronavirus "el paper preponderant correspon a les comunitats autònomes", si bé el ministeri "està donant suport en tot el que se li demana".
Amb tot, el govern de Pedro Sánchez se situa, de moment, al costat de la Generalitat en la pugna judicial oberta pel confinament domiciliari a la comarca. Fonts de l'executiu espanyol descarten aplicar l'estat d'alarma de manera localitzada per garantir el confinament domiciliari. Apunten que el president de la Generalitat, Quim Torra, té prou instruments legals per contenir un brot greu de coronavirus com el de Lleida. "No entrarem en confrontació amb comunitats autònomes", assenyalen fonts de l'executiu espanyol, que posen diferents opcions damunt la taula després de la resolució de la jutge: recórrer-la i justificar millor el tema, o bé prendre de moment mesures addicionals com el tancament dels locals on s'agrupen més persones, restringir l'aforament i tancar espais públics com piscines i parcs. "Hi ha mesures més fàcils d'implementar que el confinament individual", afegeixen.
Sigui com sigui, el govern espanyol coincideix amb el català en el fet que s'han de prendre mesures addicionals per controlar el rebrot, però no es mulla sobre el decret llei que ha anunciat el president de la Generalitat. "Veurem si es pot solucionar aquest tema", assenyalen. Eviten, en aquest cas, burxar en les diferències polítiques i asseguren que durant tot el cap de setmana i al llarg de tot aquest dilluns hi ha hagut una "comunicació fluida i constant" entre la conselleria de Salut i el ministeri de Sanitat.
En mans de les autonomies
Amb la fi de l'estat d'alarma, la Moncloa va deixar totalment en mans de les comunitats la contenció dels rebrots, que no han parat de multiplicar-se tres setmanes després d'haver entrat en l'anomenada nova normalitat. Si bé durant una bona part de la pandèmia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar que no hi havia pla B a l'estat d'alarma per garantir la restricció de moviments –aquest mateix dilluns ho ha tornat a expressar el ministre de Justícia–, en contra del criteri de moltes comunitats –inclosa Catalunya–, ara considera que la llei de salut pública del 1986 ofereix prou garanties per dur a terme confinaments quirúrgics, fet que havia quedat demostrat, en opinió de la Moncloa, amb l'aval judicial que havien rebut, abans de l'estat d'alarma, el confinament a la costa murciana, en un hotel canari i el de la conca d'Òdena.
La principal diferència ara és que Torra ha decidit anar un pas més enllà en l'aplicació d'aquesta llei fins a demanar el confinament domiciliari. Fins ara es tractava de confinaments perimetrals o bé recomanacions. El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, ja alertava a l'ARA fa setmanes del risc de fiar-ho tot a aquestes lleis perquè es deixava en mans d'un jutge una decisió sanitària. Segons el seu parer, caldria una reforma de l'estat d'alarma en si. La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va anunciar al maig al Congrés que ja estaven negociant amb partits com el PP tenir un pla B a l'estat d'alarma per donar garanties a les comunitats. Llavors l'objectiu era tenir una solució damunt la taula ja de cara a la tardor. Però el més calent és a l'aigüera i ni el govern espanyol ni el PSOE han presentat reformes legislatives a les Corts.
Diferències dins el govern espanyol
Per a Sánchez s'està demostrant que hi ha prou instruments per contenir el virus. Però hi ha visions contraposades dins l'executiu espanyol. El ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dilluns que no eludirien responsabilitats sobre la situació al Segrià –deixant entreveure que podrien arribar a demanar la suspensió al Tribunal Constitucional del decret llei de Torra– , mentre que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campos, ha opinat que el cas del Segrià demostra que "no hi ha pla B" a l'estat d'alarma. Amb tot, fonts autoritzades de la Moncloa descartaven poc després aprovar-ne l'aplicació només a la zona per garantir el confinament domiciliari.
Actuar de manera "precoç" i "coordinada"
El ministeri de Sanitat ha enviat aquest dilluns a les conselleries de Salut de les comunitats autònomes un pla que ha de permetre actuar de manera "precoç i coordinada" davant els brots o davant una segona onada de la pandèmia, que no es descarta per a la tardor. Moltes de les mesures que es recullen al pla ja s'han aprovat al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i ara el que es busca és aglutinar-les i reforçar-les per millorar la resposta.
L'objectiu principal és limitar l'impacte i l'expansió del coronavirus quan hi hagi un brot i, al mateix temps, "enfortir els pilars del sistema de salut pública per estar preparats davant una possible segona onada", asseguren fonts del govern espanyol.
D'una banda, el pla recull la manera com hauran d'actuar Sanitat i les comunitats autònomes: "coordinadament" a través d'accions d'obligat compliment. A més, Sanitat podria establir el control de la gestió dels medicaments o "si s'arriba a uns límits que avui no es preveuen", asseguren fonts del govern espanyol, "s'aplicaria en última instància l'estat d'alarma".
El pla, a més, implica mesures que afecten l'àmbit sanitari, el social, l'educatiu o el laboral, entre d'altres. Per fer-ho possible, el document preveu "enfortir la capacitat d'atenció i detecció, la capacitat assistencial, preventiva, de comunicació entre la població i els professionals sanitaris i, finalment, la capacitat de tenir reserves de materials per respondre a situacions inesperades.
En aquest sentit, el document assenyala que les comunitats autònomes han de poder garantir una reserva estratègica de productes crítics que pugui cobrir les necessitats durant un període de vuit setmanes. A més, hi haurà una reserva estatal d'equipaments de protecció individual, així com de productes sanitaris, que donarà cobertura al 25% del consum mitjà total de recursos que necessiten les comunitats autònomes durant dos mesos.
El que es vol és que "tota la resposta al coronavirus es basi en un Sistema Nacional de Salut, que treballi de manera organitzada", segons fonts del govern espanyol. El document s'espera que s'aprovi aquest dijous en el ple del Consell Interterritorial.