Interior comença a buidar Arguineguín amb el trasllat de 300 persones a nous barracons

BarcelonaEl ministeri de l'Interior traslladarà aquesta tarda les primeres 300 persones ingressades al campament del port d'Arguineguín, al sud de Gran Canària, a unes noves instal·lacions que Defensa ha cedit al Barranco Seco, al nord de l'illa. Es tracta d'uns barracons i tendes que s'han hagut d'improvisar per la situació d'amuntegament al moll, on hi ha 2.300 persones, moltes des de fa una setmana perquè no hi ha centres on derivar-los un cop han rebut la primera assistència. El moviment del govern espanyol per descongestionar Arguineguín s'ha precipitat i arriba tan sols hores després d'un episodi rocambolesc que ha fet indignar autoritats locals i ONGs i que ha posat en evidència la descoordinació governamental en la gestió migratòria.

Ningú ha donat encara cap explicació de qui va donar l'ordre de deixar anar 227 persones del campament del port d'Arguineguín i deixar-los enmig del carrer ja ben entrada la nit de dilluns a dimarts. Sols, sense menjar ni beure, els migrants –tots marroquins– no sabien on passar la nit.

La Policia Nacional els havia obert la porta de la instal·lació sense tenir lligat per a ells un sistema d'acollida, i ara el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat l'obertura d'una investigació rocambolesca. La sortida va agafar per sorpresa les autoritats locals i l'alcaldessa de Mogán, Onalia Bueno, els va ficar en un autobús per deixar-los davant de la Delegació del govern espanyol amb l'argument que el seu ajuntament no pot assumir fer-se càrrec de la situació. Del port a una plaça. "No tenim on anar", deien els joves, que demanaven als vianants un telèfon per poder contactar amb familiars o amics residents a l'illa per informar-los que es trobaven bé.

L'única ajuda que van rebre van ser menjar i begudes que un grup de veïns i entitats humanitàries els van portar a la plaça. Alguns feia cinc o deu dies que eren a Arguineguín, en una instal·lació on, segons Marlaska, ningú passa més de 72 hores, i no s'havien pogut rentar des de feia dues setmanes. "Ahir a la nit [per dimarts] va triomfar la solidaritat per sobre del populisme i la xenofòbia", diu el capellà Antonio Viera, que fa anys que dona suport a les persones tancades al CIE Barranco Seco, i que assegura que mai com ara, ni tan sols en la crisi dels cayucos del 2006, l'assistència als migrants havia sigut tan deficitària.

Hotels i apartaments

El periple dels migrants no va acabar allà, sinó que posteriorment un grup de 200 van tornar a ser traslladats amb autobús cap al sud, on van ser reubicats en apartaments turístics. La resta, però, van quedar un altre cop a la intempèrie. Per al capellà Viera, ni els pisos turístics ni els hotels poden ser "cap solució" per al desmantellament d'Arguineguín, i apunta que el govern espanyol ha d'obrir "un corredor humanitari" per fer arribar aquestes persones cap a la Península, on molts ja tenen familiars i amics. "Tots tenen un projecte migratori que no s'aturarà aquí", diu el religiós, que manté contacte telefònic amb un grup de senegalesos que recentment van ser deportats a Mauritània. "Alguns m'han dit que ja són de camí per tornar a provar sort en el viatge a les Canàries", diu.

El port d'Arguineguín és l'exemple del fracàs de la gestió de la immigració a les Canàries, denuncien les ONG humanitàries, que acusen els successius governs espanyols d'haver mirat cap a una altra banda i no haver dotat les Canàries d'un sistema assistencial en els 26 anys que fa que arriben pasteres al territori. Durant anys la ruta va mantenir xifres baixes d'afluència, però el tancament de la ruta del nord de l'Àfrica ha fet desviar els migrants africans cap a l'Atlàntic. La tendència d'arribada d'embarcacions ha anat a l'alça, sobretot a partir de l'estiu, fins a superar les 18.000 persones, la meitat de les arribades a tot l'Estat.

Sense assistència jurídica

En aquest moll, una superfície de formigó de 400 metres quadrats i sense serveis, es van aixecar a finals d'agost tendes per donar la primera atenció a les persones arribades. ONGs, el jutge Arcadio Díaz Tejera -encarregat del CIE Barranco Seco, al nord de l'illa-, així com advocats han denunciat reiteradament la vulneració sistemàtica de drets dels immigrants, als quals es denega l'assessorament legal i l'explicació dels seus drets. Segons aquestes fonts, la policia els lliura directament l'ordre d'expulsió del país, obviant la possibilitat que demanin asil, malgrat que en molts casos provenen de països en guerra o tenen un historial de persecució o són dones víctimes de la violència masclista.

A Marlaska li han arribat les crítiques per totes bandes. Des de les Canàries, el president del Cabildo de Gran Canària, Antonio Morales, ha denunciat "el menyspreu" del govern espanyol cap als migrants i l'illa i ha anunciat que emprendrà mesures judicials.

Sobre el periple dels immigrants, Marlaska ha anunciat una investigació per esclarir els fets, però des de la Delegació del govern espanyol a l'illa han deixat clar que l'ordre de desallotjar el grup de 227 persones no va sortir d'allà. Marlaska, qüestionat per l'oposició al Congrés, ha manifestat que no pensa dimitir.