Les UCI de Catalunya comencen la desescalada

MartorellDurant aquesta setmana els hospitals catalans comencen a restar pacients per coronavirus en el full d’ingressos. És una reducció encara molt lenta, que no allunya el perill del sempre temut rebrot, però que sí que fa aventurar que el nombre d’ingressats a les unitats de crítics està a punt de fer un tomb. “Entre aquest cap de setmana i principis de la setmana vinent s’arribarà al pic de les UCI” en aquesta tercera onada, pronostica Enric Álvarez, investigador del grup Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que a partir de l’anàlisi de les dades sanitàries dibuixa el comportament futur de la pandèmia.

De moment, però, la xifra d’ingressos a les UCI ha anat creixent cada dia des del repunt de fa just un mes. Dijous (dia de les últimes dades) hi havia 718 malalts, 12 més que el dia anterior. No hi ha, així, marge per a la relaxació dels hàbits ni de la protecció, alerten els experts, quan a Catalunya s’han superat les 19.000 defuncions i en la pròxima actualització de dades s’arribarà al mig milió de contagis des que va començar la pandèmia. Tant és així que s’han desprogramat intervencions no urgents susceptibles de necessitar UCI per evitar el col·lapse de la primera onada de la primavera. Si hi ha més malalts que fan un quadre crític, ¿d’on ve el tímid optimisme? En el fet que des de fa 12 dies molts dels indicadors estan en velocitat de frenada, tot i que van més a poc a poc de com va desescalar la segona onada. Per tant, es compleix la pauta pandèmica que a la reducció progressiva i continuada de contagis nous, la segueix un respir en els ingressos hospitalaris i, passats uns pocs dies, l’alleugeriment es comença a traslladar a les UCI.

Els casos diagnosticats s’han reduït en aquesta última setmana a 3.631 i, en paral·lel, també ha tingut una petita però significativa caiguda tant la velocitat de transmissió com el risc de rebrot del covid-19. Pel que fa al primer indicador, la capacitat per propagar-se del coronavirus, és ara del 0,95, és a dir, per sota de l’1, que és el punt que marca el decreixement de la pandèmia. Traduït en llenguatge entenedor significa que per cada 100 casos nous hi ha 95 persones encomanades. També disminueix la incidència per cada 100.000 habitants respecte a fa dues setmanes, fins a situar-se en 573 punts.

Les projeccions de l’evolució de la pandèmia reflecteixen que la tercera onada als hospitals ja va tocar sostre respecte als ingressats en planta el 24 de gener. En aquesta última setmana el nombre d’ingressats ha anat de davallada i cada dia n’hi ha hagut uns quants menys. “És un ritme molt lent però un cop s’ha produït el pic d’hospitalitzacions, tot fa pensar que passarà el mateix a les UCI”, assenyala Álvarez, que subratlla que l’últim indicador a notar aquesta tendència de millora seran les defuncions.

Queda clar que en aquesta tercera onada la mortalitat ha sigut més elevada que en les dues anteriors. En els últims set dies s’han sumat 552 morts –79 diàries de mitjana–, una xifra alta que no es donava des de la primera setmana de maig, quan ja la primera onada s’estava desinflant. Un altre indicador que mostra la virulència és que el pic de morts acumulades en una única setmana durant la segona onada –la primera del novembre– va ser d'un màxim de 508 defuncions.

La irrupció de la variant britànica pot provocar nous rebrots

“No es pot abaixar la guàrdia perquè en qualsevol moment es poden tornar a disparar les dades”, adverteix l’investigador de la UPC, que posa de rellevància que les unitats de crítics estan, ara per ara, molt plenes i, per tant, un nou repunt podria portar-les al col·lapse.

Però davant aquest panorama de millora dels indicadors hi ha l’amenaça de la irrupció de la variant britànica del covid-19. De moment, la seva presència és residual però cada dia se’n troben més casos i el secretari general de Salut, Josep Maria Argimon, estima que pot ser la predominant “en cinc o sis setmanes” , és a dir, que la seva incidència pot ser més de la meitat dels casos diagnosticats. Argimon parlava d’“incògnita” per referir-se a com es pot traduir la incidència d’aquesta mutació. En canvi, Enric Álvarez opina que pot fer canviar tendències i disparar un altre cop els casos amb un nou rebrot o onada. La variant és més transmissible i, per tant, com més contagis es registrin més afectació hospitalària hi haurà.

Pel que fa a les vacunes, el ritme lent d’immunització a causa dels problemes de les farmacèutiques a l’hora de servir el producte ha provocat que no s’estigui complint el calendari previst inicialment, tot i que la nova titular de Sanitat, Carolina Darias, manté que a l’estiu el 70% dels ciutadans de l'Estat hauran rebut les dues dosis de la vacuna i s’assolirà la immunitat de grup. Les dades actuals rebaixen l’entusiasme de la ministra perquè a Catalunya només el 0,5% de la població ja ha rebut les dues punxades. 

En la seva primera compareixença al Congrés, Daria ha indicat que l’arribada de menys vacunes de les compromeses per Pfizer ha sigut “puntual” i ha explicat que la companyia “s’ha compromès a compensar com més aviat millor” aquest retard. En aquest sentit, a partir de la setmana vinent Espanya rebrà 422.000 dosis setmanals.