Pànic d'anar a l'hospital en temps de pandèmia

TorellóUn home amb la boca tapada amb una bufanda obre la porta de casa quan arriba l'ambulància. "La mare ha caigut. Mira que li dic que no remeni res, que no remeni res, però s’ha aixecat de la cadira i pam", explica visiblement contrariat. A Torelló, un petit poble de la comarca d'Osona, gairebé tothom es coneix. La majoria dels veïns saben qui són Albert Reixach i Abraham Moia, els tècnics sanitaris de l'ambulància que està en servei dia i nit al CAP del municipi. I l’Albert i l’Abraham també coneixen molts dels veïns. Però aquests dies ni els uns ni els altres volen coincidir. En temps de pandèmia hi ha un pànic total a haver d'anar a l'hospital, encara que no es tingui el coronavirus.

La mare és la senyora Helena, una dona de 85 anys que està asseguda en una cadira i es queixa de dolor. Probablement s'ha trencat el fèmur, comenta l’Albert, que entra a la casa totalment desfigurat, amb doble mascareta sobre la boca i unes ulleres de protecció que li fan ventosa a la cara. Malgrat això, la senyora Helena li deixa anar: "Crec que et conec. D'on ets?"

També en temps de pandèmia qualsevol pacient és tractat com un possible cas de covid-19 encara que no en tingui símptomes, ni hagi trucat a urgències per aquesta malaltia. "Senyora Helena, haurà de posar-se aquesta mascareta i aquests guants", diu el tècnic sanitari a la dona, que no para de queixar-se. "Ai, ai, quin mal", crida quan la traslladen de la cadira a una llitera. El seu fill continua rondinant. Es fa creus que just ara, amb tot el que passa, la seva mare hagi d'anar a l'hospital. La nora expressa un altre temor: "Amb la psicosi que hi ha aquests dies, segur que la gent pensa que és un cas de coronavirus". I així és: de seguida una veïna surt al balcó a tafanejar quan veu una ambulància al carrer. "No, que ha caigut i s'ha fet mal", aclareix la nora a crits des de la vorera.

En circumstàncies normals, qualsevol pacient que pateix un traumatisme a Osona és traslladat a l'Hospital de Vic. Però ara no. Aquest centre sanitari s'ha reservat per als malalts de covid-19 i els traumatismes són tractats a la clínica privada Sant Josep, també a Vic. Allà és on porten la senyora Helena, sola, sense companyia. "Abans un familiar podia anar a l'ambulància, però amb la situació actual ja no, tret que sigui un menor o una persona dependent", explica l'Albert.

A les 11.43 hores tornen a activar l'ambulància de Torelló, la Charlie 735, el seu nom de guerra. L’Abraham fa un bot quan sent el nom al walkie talkie que sempre porta a sobre. Es tracta d'una altra fractura, però en aquest cas a Sant Quirze de Besora, un poble veí. Una dona de 40 anys ha caigut a l'empresa metal·lúrgica Some, que ha estat tancada els últims quinze dies però que precisament ha reprès l'activitat aquesta setmana. I, esclar, si es treballa hi pot haver accidents.

"Quina mala sort haver d'anar a l'hospital ara, tal com estan els serveis sanitaris", es lamenta la dona, que es diu Eva i se li escapen les llàgrimes del dolor. Està asseguda a terra amb una cama estirada. Sembla que s'ha trencat un turmell. L’Albert i l’Abraham segueixen el mateix procediment que amb la senyora Helena: li donen mascareta i guants perquè es protegeixi i la traslladen a la clínica Sant Josep. Abans, la qüestió recurrent: un company de feina pregunta si pot acompanyar l’Eva a l'ambulància. La resposta també és la mateixa: no.

A última hora del matí la Charlie 735 ha de traslladar un pacient de covid-19 des d'un centre de salut primària de Vic a l'hospital de la ciutat. L’Albert es posa la granota de protecció de color blanc, doble mascareta, dobles guants i les ulleres. L'Abraham no, perquè ell condueix l'ambulància i en principi no tindrà cap contacte amb el malalt. El pacient és un home de 64 anys, el Joan, que puja a l'ambulància pel seu propi peu, i també en baixarà sense ajuda. "Si el malalt té mobilitat evitem tocar-lo. Tampoc li prenc la tensió, ni les constants durant el trajecte per evitar qualsevol contagi, llevat que sigui estrictament necessari".

El Joan sí que és ingressat a l'Hospital de Vic i, després del trasllat, de la mateixa manera que després del trasllat de l’Eva i de la senyora Helena, l'Albert i l’Abraham es dedicaran a desinfectar l'ambulància a consciència. Però els queda el dubte de si ells s'han infectat i tenen el coronavirus. No els han fet la prova. L’Albert diu que es dutxa, menja i dorm en una caravana que té aparcada davant de casa. Només entra al domicili si la seva dona està treballant i ell ha de fer-se càrrec dels fills. Però això sí, ho fa amb mascareta i guants. L'Abraham igual. Viu confinat en una habitació: no vol posar en perill la seva dona, es justifica.