El coronavirus fa enrere la innovació pedagògica

PalmaTaules individuals, l’alumne mirant cap endavant i a la distància més gran possible de tots els altres. Aquesta serà la imatge que predominarà aquest curs als centres educatius de les Balears, que s’han vist obligats a desplaçar els aspectes pedagògics per centrar tota la planificació de l’any escolar en les mesures sanitàries per prevenir els contagis de coronavirus. “Tornam a la taula i a la cadira; a l’escola del segle XX”, diu Joan Ramon Xamena, president de l’Associació de Directors i Directores de Secundària i al capdavant de l’IES Porreres.

“La innovació metodològica, el treball cooperatiu... tot això se’n va en orris, perquè moltes coses són difícils d’aplicar si hi ha d’haver distància social”, continua. Per ell, serà qüestió de mentalitat i ganes que els avenços pedagògics no morin del tot: “Haurem d’adoptar, sigui com sigui, una mentalitat cooperativa que s’haurà d’adaptar a la realitat que vivim”, defensa. Subratlla que el virus no ho posa fàcil i que la manca d’inversió en educació les darreres dècades ha deixat l’ensenyament molt vulnerable per fer front a la pandèmia. En el mateix sentit s’expressa la presidenta de l’Associació de Directors i Directores de Primària, Joana Maria Mas, que és directora del CEIP Ses Rotes Velles, a Santa Ponça. “La pandèmia ha estat una guillotina per als plans d’innovació i en veurem generacions molt afectades a escala educativa”, reflexiona. “Les escoles fa anys que feim feina perquè treballin de manera cooperativa, per projectes, que comparteixin... Ara els hem de dir tot el contrari”, prossegueix.

Els centres educatius ja tenen enllestits i han posat a l’abast de les famílies els seus plans de contingència per al curs 2020-21, que s’hauran d’adaptar a la realitat epidemiològica. Consideren tres escenaris: l’A, de presencialitat en la nova normalitat; el B, prioritzant les classes presencials a Infantil, Primària, Educació Especial i 1r de l’ESO; i el C, que comportaria el confinament total. Si al juliol -quan es redactaven els documents- l’escenari més probable era l’A, l’evolució dels contagis de les darreres setmanes a les Illes ha fet que la Conselleria trobi ara com a opció més viable la semipresencialitat. En aquest cas, els infants que vagin a classe ho faran en grups de convivència que no es mesclaran entre si. S’haurà de mantenir el metre i mig de distància i, si no, els de més de sis anys hauran de dur mascareta. Per fer-ho possible, els centres han previst sortir al pati per torns, i entrar i sortir del centre de manera escalonada i per accessos diferents.

Primària sense especialistes

El CEIP Verge de Lluc de Palma va preveure en el seu pla directament un escenari B, amb grups reduïts, “perquè si començam amb una ràtio de 25 alumnes i setmanes després anam al B, com xapam el grup? Feim feina amb infants, no amb capses que no senten”, sosté la directora, Rita Reus. És una escola petita -165 alumnes- i no treballen amb assignatures ni llibres, sinó per espais (ambients), i els infants, distribuïts per comunitats: petits, mitjans i grans.

Normalment hi ha circulació lliure pels espais, però el covid-19 ho fa impossible i ara cada grup estarà en un mateix lloc. Perquè hi hagi prou docents per per cobrir cada grup, tots hauran de fer de tutors i un especialista (mestre referent de cada espai) només passarà un pic per dia per cada aula. A més, han eliminat el temps de pati i l’han reconvertit en espai a l’aire lliure, perquè -explica Reus-“la nostra metodologia du els infants a moure’s, no a estar asseguts, i almanco ara han de tenir assegurada una franja horària a l’exterior”.

El coronavirus ha complicat també l’acompanyament que feien amb les famílies als infants que comencen l’escola, ja que per protocol pares i mares no poden entrar a l’edifici. “Hem aconseguit habilitar un passadís on hi ha les antigues calderes de gasoil, que ja no s’usen, perquè els pares puguin accedir al pati dels petits”, relata Reus. “És normal que prevalguin les normes sanitàries, però volem mantenir la nostra essència tant com sigui possible”, tanca.

El CEIP Vora Mar, a Can Picafort, té una altra realitat: és un centre de tres línies on acudeixen prop de 700 alumnes cada dia. Diu la seva directora, Maciana Alomar, que l’escenari B és el més complicat, perquè significaria haver de fer classes al centre cívic i a la biblioteca del municipi per poder desdoblar i garantir un metre entre els infants. “Però també necessitam que l’Ajuntament ens equipi els espais, almanco amb mobiliari i Wifi”, continua. Han calculat que, així, serien uns 17 alumnes per aula, que formarien grups bombolla. Com el Verge de Lluc, haurien de prescindir dels especialistes, perquè tots els docents haurien de fer de tutors; menys a música i anglès, on hi hauria un mestre fent classe un pic per setmana i grup. Alomar preveu que l’any que ve molts equips directius renunciïn, “perquè estam afrontant molta responsabilitat, improvisant en la incertesa”. Lamenta que el projecte de direcció que proposà quan va entrar, el 2017, té molt poc a veure amb el pla de contingència. “La comunitat d’aprenentatge, les matemàtiques manipulatives... Les passes de gegant que hem fet els darrers cinc anys ara s’aturen”, opina la directora, que assegura que estan lluitant per mantenir al màxim els projectes. Amb el material didàctic i les juguetes, tant el CEIP Vora Mar com el Verge de Lluc preveuen que els grups de convivència utilitzin el que necessitin aquella jornada i, al final de cada dia, es desinfecti tot. Els adults hauran de dur mascareta i es plantegen dur màscares transparents perquè els infants puguin veure les expressions.

Manca de recursos

Bars, gimnasos, passadissos i sales de professors es convertiran enguany en aules improvisades per poder abaixar ràtios. Directors i directores han aprofitat cada metre quadrat per poder garantir distàncies, però asseguren que la quota actual de docents i els espais disponibles no seran suficients si s’han de reduir encara més les ràtios o cobrir baixes de professors per contagis. “Nosaltres ja tenim una professora que no començarà el curs perquè el seu marit té coronavirus. Temem que això sigui l’exemple d’un degoteig de mestres que durant el curs es contagiïn; i amb la quota que tenim, no els podrem cobrir”, adverteix Neus Porcel, directora de l’Institut Joan Maria Thomàs de Palma.

En el seu cas, també han enviat una carta a la Conselleria en què demanen començar amb semipresencialitat, perquè atenen uns 800 alumnes i a Batxillerat tenen ràtios de 35 alumnes en aules de 48 metres quadrats. Per mantenir la presencialitat a 1r d’ESO, han creat dos grups més, sacrificant espais com el gimnàs i la sala de robòtica. Han creat aules fins i tot al bar. Fins plantegen tomar parets per ampliar espais, “però ho assumim tot amb recursos propis”.

“Si diuen que a les cases han de ser 10 persones, als centres posarem 25 alumnes o més? O no valdrà per a l’educació, la normativa? Necessitam respostes de l’administració, tot d’una”, exigeix Xamena. D’altra banda, si s’han de davallar encara més les ràtios, el president dels directors de Secundària assegura que tots els centres tindran problemes d’espai. En el seu cas, a l’IES Porreres, a 1r i 2n faran canvi d’aules perquè estiguin “un poquet més amples”. No poden demanar espais a l’Ajuntament perquè estan molt enfora i els professors -que s’han de desplaçar cada hora- perdrien bona part de la classe desplaçant-se. Xamena confessa que els equips directius “estan angoixats” i que sap de companys que han dimitit. Hi ha altres fronts oberts importants: la viabilitat de les activitats extraescolars, l’escola matinera i el menjador. Tots els centres consultats temen que no podran oferir extraescolars ni escola matinera, perquè no seran viables si s’han de separar els infants per grups de convivència. Segons Joana Maria Mas, la Conselleria haurà d’intervenir en el cas dels menjadors, perquè moltes empreses de càtering són sense ànim de lucre i no es podran permetre contractar més monitors per oferir serveis per torns.