Coronavirus, vine en avió

Viatjar en avió ara no és substancialment diferent de com era fer-ho abans que es declaràs la pandèmia. Quan sigueu a bord de l’aeronau, les dues novetats més destacables seran, per una banda, l’obligatòria mascareta, i per l’altra, una nova manera de fer el desembarcament per fileres de passatgers, que demostra que no tot allò que ve forçat per la pandèmia és necessàriament dolent. Resulta molt més eficaç, i evita aquella concebuda escena en què, tan aviat com l’avió aturava els motors, i de vegades fins i tot abans, la meitat dels passatgers s’aixecaven dels seus seients i s’acaramullaven al passadís, en un estira-i-amolla absurd perquè de tota manera no podien sortir fins que no s’obrissin les portes. Ara, les hostesses us demanaran precisament que, en haver aterrat, continueu asseguts als vostres seients fins que sigui el torn de la vostra filera. El resultat és un desembarcament molt més ordenat i agradable, per bé que tampoc no hi falten (no poden faltar-hi) els quatre o cinc cretins que necessiten passar-se de llestos i aixecar-se abans que ningú per agafar el seu equipatge dels maleters superiors, fins que l’hostessa es veu obligada a recordar-los que no ho poden fer i demanar-los que es tornin a asseure fins que toqui el torn de sortir a la seva filera. Ho fa a través dels altaveus, a fi que ho senti tothom i els al·ludits hagin de passar vergonya. No en passen, sinó que, en lloc d’arrufar-se i empegueir-se, es tornen a asseure però no sense fer palès el seu descontentament i la seva irritació.

Una altra diferència la trobareu just abans i just després de pujar o baixar de l’avió, quan en algun punt de l’aeroport trobareu uns empleats de la sinistra companyia Aena que us preguntaran on viatjau o d’on veniu. Només ho saben preguntar (i només entenen les respostes) en castellà, de manera que tot allò que se’ls diu en un idioma o una pronúncia que no identifiquen, ho entenen com que el viatger va o ve d’una destinació internacional. Això significarà fer-vos fer un itinerari o un altre, segons si volau o veniu d’un altre aeroport ‘nacional’ (nacional d’Espanya, s’entén) o bé d’algun indret situat en aquest vast país conegut com l’Estranger. Subratllem que la dicotomia nacional/internacional sembla especialment rellevant per a molts empleats d’Aena, que consideren de bon to dur mascaretes estampades amb la bandera espanyola. Preguntes: poden els empleats d’una empresa pública exhibir símbols polítics en la seva indumentària, encara que siguin símbols constitucionals? És convenient que ho facin? És interessant que ho facin? Em sembla recordar que hi havia partits, concretament Ciutadans i el PP, que es posaven molt farrucs en una curiosa idea que anomenaven “la neutralitat de l’espai públic”.

El qüestionari sanitari

Si arribau d’una destinació internacional, sapigueu que haureu de respondre un qüestionari sanitari (presentat únicament en castellà, cosa molt pràctica perquè ja se sap que, a l’Estranger, el parla tothom), amb preguntes com (traduesc): “Ha tingut contacte amb un cas confirmat de malaltia pel nou coronavirus (covid-19) en els darrers 14 dies?”, “Vostè presenta febre, tossina o dificultats respiratòries?”, “Ha acudit/visitat un hospital (sic) en els darrers 14 dies?”, “Ha visitat algun mercat d’animals vius en els darrers 14 dies?”. Són preguntes que recorden aquell qüestionari que s’ha de respondre en viatjar als Estats Units d’Amèrica, i que es diu que en algun moment va incloure la pregunta: “Pensa vostè atemptar contra el president dels EUA?”. Òbviament tothom contestava que no, perquè no era qüestió de dir que sí i et detinguessin només d’arribar, però es veu que, si després ho feies, et processaven no tan sols per haver agredit el president, sinó també per perjuri. En el cas que ens ocupa és particularment inspirada la pregunta referent als mercats d’animals, perquè ha quedat ben establert per la ciència que ells no transmeten el virus, ni vius ni morts. I que l’han contret en casos tan puntuals que no val la pena tenir-los en compte.

Tornem a l’interior de l’avió: és d’agrair que les hostesses proporcionin gel hidroalcohòlic als passatgers quan entren per la porta, ja sigui en sobrets de racions individuals o ja sigui usant dispensadors de sabó com els que solem tenir als lavabos. I la visió d’un avió comercial ple de persones amb mascareta -una imatge colpidora, que no fa gaire temps ens hauria semblat inconcebible i pròpia, si de cas, d’alguna distopia de moda- diu molt de la capacitat que tenim els humans per adaptar-nos literalment al que sigui, per a bé i per a mal. Ara bé, aturem-nos en aquestes paraules (“un avió ple de persones amb mascareta”), perquè reflecteixen el fet realment greu: la negativa rotunda de les companyies aèries de reduir l’aforament de passatgers dins els avions, a fi de protegir-los dels possibles contagis. Durant el confinament, les autoritats sanitàries i alguns governs van intentar convèncer aquestes companyies aèries per deixar lliure el seient d’enmig a cada banda del passadís de l’avió, i/o de col·locar mampares que impedissin el contacte físic entre els passatgers. S’hi van negar en rodó, van adduir una cosa tan estúpida (i falsa) com ara que els sistemes de renovació d’aire que hi ha dins les naus ja són suficients per garantir la protecció dels passatgers i van posar el crit al cel a través de la IATA (l’Associació Internacional del Transport Aeri, encara més sinistra que Aena). En resum: les companyies aèries han actuat corporativament en defensa dels seus interessos, s’han negat a prendre cap mesura que els pugui costar ni un cèntim i han demostrat una vegada més que la seguretat dels passatgers i dels treballadors els importa molt menys del que volen suposar.