PalmaLa pandèmia del coronavirus ha convertit les oficines de Correus en un altre lloc per fer coa al carrer. Les restriccions d’aforament així ho exigeixen, i encara podem donar gràcies que la intempèrie, al nostre clima mediterrani, és més bona de dur que a d’altres latituds. En contrapartida, segons com siguin i es comportin els empleats de l’oficina que ens toqui en sort, l’experiència de la coa pot ser més o menys difícil de superar.
Els empleats de l’oficina, o de l’empresa de seguretat. A la seu central de Correus a Palma, a l’edifici del carrer de la Constitució, al costat de la delegació del Govern –els poders de l’Estat tendeixen a concentrar-se–, en un dia assolellat d’aquest mes d’abril –no n’hi ha hagut tants, a dir veritat–, hi ha una coa de vuit persones que esperen per entrar quan els ho indiqui el guàrdia que hi ha a la porta, un home que recorda poderosament els goril·les de discoteca dels anys noranta. És més: per edat i per la manera de fer la seva tasca, és versemblant suposar que, en algun moment de la seva vida laboral, aquesta persona exercís com a goril·la de discoteca, i que una evolució del tot coherent l’hagi dut fins aquí. A la porta de l’edifici de Correus del carrer Constitució de Palma, ordenant qui ha d’entrar i qui ha de sortir amb certa brusquedat, amb una actitud del tot aliena al matí radiant de primavera que fa.
Les persones que fan la coa són d’allò més divers, com se suposa, però sempre n’hi ha uns que criden més l’atenció que d’altres. En aquest cas destaca una dona que parla en anglès pel mòbil en veu molt alta; deu pensar que el seu interlocutor no la sent (això és impossible: la sentirien des de l’altre extrem d’Europa encara que no fes servir el telèfon) i que nosaltres no l’entenem (conta, a qui tingui la paciència d’escoltar-la, una història d’una parella desavinguda, en què l’home fa el paper de curt i una dona, que no és ella, fa el paper de malvada). I també crida l’atenció un altre personatge que obliga els altres –si més no, la dona que té al davant i l’home que espera darrere seu– a donar-li conversa, que ell condueix també a grans crits amb expressions com ara “Qué le vamos a hacer!”, o “Pueden decir misa pero a nosotros no nos engañan”. L’home i la dona als quals dirigeix el seu discurs callen pietosament o responen amb monosíl·labs, però ell continua immisericorde. Com que els seus interlocutors ronden la setantena, s’atreveix fins i tot a dir: “Yo, como soy joven...”. El miram un moment de coa d’ull: és cert que vesteix un xandall (que ell pretén que li doni un aspecte informal, però que li cau com una escopetada), però l’autoproclamat “joven” ja no complirà enguany els cinquanta.
Una cosa potser no molt coneguda és que Correus va fer una petició a la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) que deixàs fora els mesos de març, abril i maig de l’any passat (els mesos de confinament estricte) dels mesuraments de qualitat dels serveis postals, molt específicament pel que feia als terminis d’entrega. Dit d’una altra manera: els repartiments de Correus van anar especialment malament durant aquells mesos, i Correus voldria que la CNMC, que és l’organisme que s’encarrega d’avaluar la qualitat del servei públic, no els ho tengués en compte, atesa l’excepcionalitat del moment. La petició va ser desestimada: de moment no hem sabut trobar el resultat de la valoració feta per la CNMC sobre el servei de Correus durant l’any 2020, però no és insensat imaginar que haurà anat a la baixa. I això pot tenir conseqüències en la dotació pressupostària de Correus per a l’any vinent. En qualsevol cas, els endarreriments en les entregues dels enviaments no són un fenomen nou: és possible que la pandèmia els hagi agreujat, però dins la memòria de cada ciutadà hi ha episodis prou esgarrifosos sobre retards, paquets en mal estat, desaparicions d’objectes, retencions i tota casta d’anomalies, amb un capítol a part pel que fa al vot a l’estranger. Amb el coronavirus, com en tot, hem entrat també en una nova fase pel que fa al servei de Correus: una fase que certament és encara més irregular que l’anterior, però que no es limita als mesos de març, abril i maig de l’any passat. Tant de bo fos així: encara avui són freqüents els problemes en el servei, que en el cas de les Balears tenen el corresponent plus afegit de la insularitat. Provau d’enviar per correu ordinari una carta o un paquet a destinacions tan habituals –i properes– com Barcelona o València, o esperau que us arribi correspondència ordinària d’aquests llocs, i ja ens ho explicareu –si és que us en queden ganes.
El feixisme
Una altra dada d’interès és que aquest edifici de Correus del carrer Constitució va ser construït l’any 1945, encara en plena eufòria per la victòria feixista a la Guerra Civil, i el seu estil arquitectònic (diguem-ne així), amb ínfules classicitzants, lliga bé amb els gustos dels victoriosos. La construcció va ser sufragada “per subscripció popular”, que en llenguatge franquista volia dir que tothom hi havia d’apoquinar, de gust o per força. Actualment, a dalt de tot de la façana hi ha una marquesina amb el logo de Correus (obra del dissenyador Cruz Novillo, autor també de la rosa del PSOE i de mil logotips més extremadament populars arreu d’Espanya), que com sap tothom consisteix en la paraula “Correos” acompanyada del dibuix d’una corneta (a Correus diuen que és una cornamusa, però una cornamusa s’assemblaria més a una xeremia). La marquesina amb el logo va ser col·locada l’any 2002, quan es va restaurar la façana i en aquell punt, el més alt i visible, hi va aparèixer, gravat a la pedra, un altre logo: el del jou i les fletxes de la Falange. És a dir, que a l’edifici de Correus, com en tantes altres coses aquí, grates una mica i et surt el feixisme. Ara que ho deim, ves que el guàrdia de seguretat no el posassin també aquells dies.