PalmaL’ actitud de molts polítics a l’hora d’afrontar el problema de la corrupció a Espanya arribava al cinisme, com es veu en el comentari als mitjans de comunicació quan demanaven a Rajoy pel cas Bárcenas: “No només comprenc l’enuig perfectament justificat dels ciutadans, sinó que compartesc la seva indignació. Aquestes conductes resulten particularment feridores quan els espanyols han hagut d’afrontar tants sacrificis i fer tants d’esforços per treure el nostre país de la crisi”. O aquelles paraules de Jaume Matas en el transcurs de la investigació feta pel jutge Castro: “Quan se li pregunta si assistí a la boda del fill d’un d’ells, (Matas) li lleva importància i diu que al cap de l’any va a moltíssimes bodes por raó del seu càrrec. Potser és per això que li queda poc temps per controlar la despesa pública”.
Segurament, el cas més espectacular de corrupció desenfrenada va ser precisament el del palmesà Jaume Matas. L’inculparen de 12 delictes, va ser jutjat i condemnat per alguns d’ells, ha passat un temps a la presó. Va ser president del Govern dues vegades. Una mitjançant un ‘cop d’estat’ al seu president Cristòfol Soler i l’altra en guanyar les eleccions autonòmiques del 2003 per majoria absoluta. En els processos judicials va reconèixer que va gastar 400.000 euros en efectiu, de provinença desconeguda. El cas Matas va rematar una època de més de 20 anys de corrupció a la ciutat.
Jaume Matas era fill d’una família republicana d’esquerres molt coneguda a Ciutat perquè havien estat propietaris durant molts anys d’una botiga cèntrica anomenada Elèctrica Matas. Es va integrar en el PP quan el president Cañellas el va fer conseller d’Economia. Els anys del seu darrer Govern, 2003-2007, varen ser els anys de la màxima intensitat constructora i immobiliària a Ciutat, que deixaren en un segon pla la batlessa Cirer, que es limitava a seguir-li el corrent i mirar cap a un altre lloc. Fins i tot quan era encara president, Jaume Matas comprà un casal al centre de Palma (que els mitjans de comunicació anomenaren “el palacete”) per una quantitat declarada molt inferior al seu valor de mercat. Era el temps de la pujada del sector immobiliari. Les compravendes especulatives de cases deixaven una quantitat de doblers negres. Aquesta allau va servir per consolidar el negoci immobiliari internacional de Palma.
L’època de corrupció intensa afectà, com hem dit, l’Ajuntament de ben de ple. Fins fa poc temps hi havia més de 50 funcionaris imputats, alguns d’ells directius municipals de departaments diversos com el de Policia Local, Mobilitat, Urbanisme i Funció Pública. Aquesta desfeta en la cúpula directiva de l’Ajuntament va transformar totalment la seva capacitat de gestió i d’execució de projectes i d’expedients. Per un excés de precaució i per manca de personal, el retard en molts àmbits ha estat la tònica dels darrers anys, i ha minvat extraordinàriament el poder municipal a la vida de Ciutat.
