Cort dibuixa la Palma del futur amb un Pla General “ambiciós i realista”

PalmaConstruir una nova barriada amb espais verds on es preveia ampliar el polígon de Can Valero; soterrar un tram de la via de cintura per connectar barriades fragmentades pel trànsit i restaurar part del sistema dunar de Can Pere Antoni reduint l’amplada de l’avinguda de Gabriel Roca. Aquests són només alguns dels ambiciosos projectes inclosos en el nou Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Palma, que “dibuixa” com haurà de ser la capital balear dels pròxims 20 anys, segons explica la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol.

Per elaborar el document, que es preveu aprovar inicialment aquest mes, Cort s’ha plantejat un escenari “moderat” de creixement de població fins al 2040. D’aquí a vint anys Palma guanyarà 66.892 habitants i arribarà, d’aquesta manera, als 518.435 residents. A partir d’aquesta previsió, basada en estudis demogràfics, s’ha dissenyat com atendre les necessitats del municipi sota un criteri d’ús racional del territori, però tenint en compte el canvi climàtic i el problema d’accés a l’habitatge. “Abans de la crisi del 2009 es va créixer molt, però ara interessa limitar aquesta expansió; hi ha un cert consens sobre el fet que Mallorca és un territori limitat”, assenyala el gerent d’Urbanisme del Consistori i ideòleg del pla, Joan Riera.

La clau per aconseguir això serà apostar per “una densitat més alta de població” eliminant models urbans com el de Son Gual, on s’havien previst cinc habitatges per hectàrea. L’aposta de Cort és que la densitat sigui d’entre 40 i 60 habitatges per hectàrea, en funció de la continuïtat i la coherència amb els barris contigus. La previsió és que Palma creixi amb 268 hectàrees de sòl urbanitzable els pròxims 20 anys, una xifra que implica un decreixement del 46% respecte del pla general anterior, en el qual es preveia un creixement de quasi 500 hectàrees.

Creixement compacte

El futur creixement de la capital es basarà en el principi d’una ciutat compacta, complexa i contínua. En lloc de consumir territori en zones del municipi allunyades de la ciutat, es preveu afavorir el desenvolupament urbà aferrat a l’existent dotant-lo de diversos usos comercials, residencials, laborals i parcs. 

Per tal d’assegurar la diversitat d’usos dels locals, es limitarà la densitat de bars i restaurants a tres negocis en un radi de 50 metres al voltant d’un establiment ja obert en un eix cívic o en un vial per a vianants. Les sales de jocs i apostes hauran de tenir una distància mínima de 500 metres respecte d’escoles, parcs i zones infantils. 

L’exemple més il·lustratiu que reunirà tots aquests elements és la nova barriada que es projecta on es preveia fer l’ampliació del polígon de Can Valero. El parc s’estendria des de la biblioteca municipal de Son Ximelis fins al camp de futbol de Son Moix. La idea final seria connectar-lo amb el de la Riera i la falca verda. El nou pla canvia els usos industrials dels terrenys perquè siguin residencials i incloguin equipaments bàsics que, de retruc, donin serveis bàsics a la Vileta, que històricament n’ha patit una mancança. Aquest projecte afectarà les finques de Cas Pastors, Can Fontet i Son Ximelis. La mateixa iniciativa preveu convertir en un bulevard semblant a la Ramba el tram de la carretera de Puigpunyent que va des de la rotonda de Decathlon fins a l’entrada de Son Anglada. El passeig tindria una plataforma central enjardinada. L’aposta és la d’una ciutat on tots els serveis estiguin a l’abast en 15 minuts, amb eixos cívics tant radials com transversals.

Polítiques d’habitatge

“És un pla ambiciós, però realista i assumible econòmicament”, assegura Truyol, que recorda que molts projectes també hauran de ser finançats pel Consell, el Govern i la iniciativa privada. Avisa que cada any, però, caldrà anar invertint per no frenar el desenvolupament del pla. “No pot tornar a passar com amb l’habitatge, que durant dècades s’ha deixat de banda i ara ens trobam com estam”, comenta l’edil. De fet, aquest és un dels punts més importants del nou plantejament per a Palma. “Es tracta que l’habitatge sigui una política municipal estable, com ho són la sanitat i l’educació a l’Estat”, reitera Truyol. El document xifra en 53.218 els pisos que s’han de menester per donar resposta a la necessitat de la població actual i dels 20 anys vinents.

L’optimització de l’habitatge existent cobriria el 39,9% de la demanda, mentre que la resta es cobrirà amb oferta d’habitatges nous. Ara bé, només el 18% dels pisos es construiran en sòl urbanitzable, mentre que el 82% s’enllestiran en sòl urbà. El pla també preveu que un 47% de les edificacions que es facin en sòls urbanitzables siguin de protecció oficial (HPO), a fi d’augmentar 17 punts el 30% de les lleis d’urbanisme de les Balears. Així mateix, es faran intervencions de millora i regeneració en àrees obsoletes, com ara Cala Major i Sant Agustí. “Els regularitzarem a condició que passin a ser HPO a preu taxat”, diu la regidora. L’objectiu serà arribar el 5,6% d’habitatge social a Palma amb 11.288 cases. La prioritat a desenvolupar són les polítiques d’habitatge, juntament amb la creació del tramvia que unirà la plaça d’Espanya i Son Espases, que ja està en tramitació. Truyol destaca igualment com a prioritat l’impuls de zones verdes per actuar contra la crisi climàtica. 

El PGOU pretén incrementar els espais verds de Palma amb 2,3 milions de metres quadrats per arribar als 5,2, a més de crear una xarxa de corredors verds. Si la llei marca que hi hagi cinc metres quadrats d’espais verds per habitant, la intenció de Cort és augmentar-los fins a nou, un 80% més. Les superilles seran una altra estratègia perquè les persones puguin guanyar espai als cotxes, a banda d’ajudar a combatre el canvi climàtic i a minvar l’efecte anomenat ‘illa de calor’. Palma sempre té una temperatura d’entre dos i tres graus superiors a la mitjana de Mallorca. 

A més, el pla preveu la construcció de deu aparcaments dissuasius al voltant de Ciutat, que estaran ubicats a Portopí; la Teulera; a prop de la ronda que duu cap a Puigpunyent; a l’antiga presó; a Son Sardina; al nord de Son Castelló, devora de l’esplanada on es fa la Fira del Ram; Son Güells; Son Bordoi i a l’hospital de Son Llàtzer. Aquests espais estaran connectats al centre de Palma amb transport públic per tal de descongestionar-lo. A més, el document fa comptes soterrar el tram de la via de cintura entre la rotonda de Can Blau i el poliesportiu Germans Escalas per tal d’unir les barriades de Son Güells i el Rafal amb la Soledat i Son Gotleu mitjançant espais verds.