Cort homenatja els 500 anys de les Germanies: "La història és plena de derrotes fructíferes"

PalmaL'Ajuntament de Palma ha commemorat aquest diumenge, 7 de febrer, els 500 anys de les Germanies. Com a homenatge, ha penjat els retrats dels seus protagonistes, Joan Crespí i Joanot Colom, a la façana de Cort. El batle, José Hila, ha declarat que "la història és plena de derrotes fructíferes" i que "el fet que fos durament reprimit, no lleva importància a aquest moviment, que va deixar una empremta i una herència que després ha germinat".

Per la seva banda, el regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, ha assenyalat que "una revolució no només sorgeix d'una situació injusta, sinó que necessita persones valentes i compromeses". En aquest sentit, ha apuntat que "Joan Crespí i Joanot Colom no eren màrtirs ni inconscients, sabien com havien acabat les Germanies de València i Castella, però la llibertat i la justícia els varen empènyer".

En l'acte de commemoració, celebrat a la sala de plens de l'Ajuntament i que només s'ha pogut seguir a través de YouTube a causa de la pandèmia, també hi ha participat la historiadora Maria Magdalena Perelló. L'experta en la revolta agermanada ha ofert la conferència La Germania mallorquina, l'alçament dels menestrals de Ciutat, en què ha fer un repàs per aquest episodi històric.

"Avui és d'estricta justícia recordar la Germania, no només pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els seus valors són ben vigents", ha subratllat Perelló. Aquesta commemoració, ha dit, "serveix per reivindicar les lluites compartides que ens han fet avançar com a poble i per reivindicar el civisme, els drets democràtics i el desig de justícia". En paraules dels mateixos agermanats, ha exclamat "Pag qui deu i mori el mal govern!".

Primera crisi del sistema feudal

Les dones eren considerades "el pitjor de la casa, pitjor que son marit o son pare"

El 7 de febrer de 1521 marcà l'inici de la Germania de Mallorca, encapçalada pels fills il·lustres de la ciutat Joan Crespí i Joanot Colom. "La revolta s'emmarca dins una sèrie de convulsions europees que marquen la primera crisi del sistema feudal", ha recordat la historiadora. Entre aquestes, es troben "les jacqueries franceses, la insurrecció anglesa del 1381, els ciompi italians, els irmandinhos gallecs, les comunitats de Castella, i les guerres camperoles alemanyes, derrotades el 1525 en la Batalla de Frankenhausen".

Quant al paper de les dones en la revolta, Perelló ha explicat que "foren elles en general i les mares en particular el vehicle fonamental de transmissió de bagatge a les noves generacions". De fet, d'elles es deia que "eren el pitjor de la casa, pitjor que son marit o son pare". Fins i tot, "algunes foren executades, i Joana Falaguera concretament, penjada", ha afirmat l'experta.

A banda de l'acte d'avui, el Consistori té previst inaugurar al castell de Bellver una exposició i oferir diverses activitats culturals i educatives. Així mateix, en les darreres setmanes l'Ajuntament s'ha encarregat de restaurar i netejar els elements d'espai públic que fan referència a la Germania, com ara la placa commemorativa de la plaça del Rosari –en honor als agermanats– i la neteja de l'estàtua de Joanot Colom de l'escultor Joan Mir que es troba a la barriada de Son Gotleu.