Cort mantindrà l'Oficina Antidesnonaments, el servei que n'atura dos de cada tres

PalmaSi bé el programa electoral del Partit Popular de Palma no incloïa cap mesura per continuar mitigant els desnonaments a Ciutat, de moment tampoc faran marxa enrere en els avenços assolits en les dues legislatures del Pacte de Cort que l'han precedit. Ara com ara, la intenció del nou equip de govern municipal és mantenir l'Oficina Antidesnonaments, un servei que des del 2015 ha aconseguit aturar dos de cada tres llançaments programats.

En termes absoluts, entre el 2015 i el 2023 s'han arribat a programar 2.992 desnonaments, dels quals el Consistori va suspendre'n 1.997. Pel que fa a l'evolució dels darrers tres anys, les dades de l'Oficina a les quals ha pogut tenir accés l'ARA Balears revelen un descens en el nombre total de llançaments programats, tret d'un increment entre el 2020 i el 2021, en passar de 461 a 488. Mentre que la xifra anual del 2022 ja va suposar un descens respecte dels anys anteriors, amb 366, aquest 2023 va pel mateix camí.

D'ençà que va començar el 2023, els desnonaments han tornat a davallar a Palma (155 en total), concretament un 27% en comparació amb el mateix període de l'any passat (213). D'aquests, a més, es varen poder aturar la majoria. Tant el 2023 com el 2022 es varen poder suspendre un 61% dels previstos, xifra encara superior el 2021 (67%), però inferior el 2022 (49%).

El perfil dels usuaris de l'Oficina, afectats per aquests procediments, és el d'una parella amb fills, d'entre 30 i 65 anys, i majoritàriament de barris considerats obrers o amb més població en situació de vulnerabilitat, com són Son Gotleu i Pere Garau. En detall, el 41% dels titulars dels expedients de l'Oficina tenia entre 31 i 45 anys i un 40%, entre 46 i 65 anys. Un 11% tenia fins a 30 anys i un 8%, més de 65.

El perfil més afectat: parelles amb fills de Son Gotleu

Quant al tipus d'unitats de convivència més afectades pels desnonaments a Ciutat, el balanç de l'Ajuntament d'aquests vuit anys és que un 30% eren un nucli d'una parella amb fills; un 20%, una família monoparental; un 17%, persones soles; un 13%, un grup amb relació familiar (padrins, oncles, sogres...) i un 10%, parelles sense fills ni altres convivents. Per sota del 10% es troben els casos de nuclis de parelles amb fills i altres membres (4%), monoparentals amb altres membres (3%), els grups sense relació (2%) i les persones majors (1%).

Finalment, pel que fa als barris, les dades recollides des del 2015 permeten concloure que les zones més afectades són les de Son Gotleu (743 casos), Pere Garau (532), Foners (322), la Soledat (267) i el Camp Redó (238). La resta de barris es troben per davall dels 200 casos, mentre que els que n'han registrat menys han estat Establiments (11), la Calatrava (11) i Son Sardina (14).