Cort permetrà construir en una desena de zones que eren restringides fins ara
L'Ajuntament de Palma derogarà una restricció del PGOU de 1998 a parts de barriades com Establiments i Cala Gamba. Altres, com el Jonquet, la mantindran
PalmaLa concessió de llicències per fer habitatges i altres equipaments es reactivarà en una desena de zones de Palma que estaven paralitzades des de fa 25 anys pel Pla General de Palma de 1998. L'aprovació de la nova versió de la norma mare de l'urbanisme palmesà llevarà una mesura sobre aquestes àrees que a la pràctica suposava una restricció. Es tracta de les conegudes com a Àrees de Règim Especial (ARE), que, segons definia el PGOU del 98, són àmbits que, "per les seves peculiaritats", necessitaven una norma específica per assegurar el manteniment d'usos tradicionals, elements patrimonials, o senzillament reduir la pressió que podia provocar l'aplicació de la normativa general.
En total, la norma derogatòria fa referència a les 18 ARE i que es varen incloure al PGOU del 98, a llocs tan emblemàtics com Establiments, Cala Gamba, Son Rullan i altres àrees de la perifèria de Palma, però no les tracta de la mateixa manera a totes. Les parts delimitades per aquesta figura requerien el desenvolupament d'un pla específic per marcar què es podia fer i què no i, com que en la majoria dels casos no s'havia detallat, el que ha passat en algunes d'elles és que durant més de dues dècades no s'han pogut atorgar llicències.
Segons la interpretació que fan els tècnics, la derogació obre ara la porta a tractar-les com qualsevol altre sòl del pla general vigent. De fet, el Col·legi d'Arquitectes ha remès als seus associats uns comentaris on queda clar que "queden sense determinació que les reguli" i els tècnics d'aquest organisme afirmen que això és així "fins i tot si han desenvolupat el Pla Especial i el tenen aprovat i vigent”.
Es preserven les més sensibles
Aquesta derogació de les ARE no inclou aquelles zones que tenien una situació més sensible i que, en cas de no haver-se fet una especificació a la norma, haurien quedat completament desemparades, com el Temple, amb una sèrie d'elements patrimonials molt significatius, i Santa Catalina, en concret la zona del Jonquet. El pla especial del Jonquet va ser objecte de gran polèmica, perquè, durant anys, el govern municipal del PP va emparar que el Pla General permetés tipologies i actuacions urbanístiques que ARCA i els veïns rebutjaven, incloent-hi un centre comercial. Finalment, es va fer el pla especial, la barriada va quedar protegida i ara el nou consistori manté la mateixa figura.
Passa el mateix a Son Busquets-Baluard, on es preveu una important actuació urbanística per desenvolupar habitatge públic i privat. Cort també ha volgut blindar aquesta zona amb les prescripcions que ja existeixen. El nou Pla General tampoc 'toca' les ARE del port i l'eeroport de Palma, que en tot cas tenen una gran autonomia urbanística que es reserva històricament l'Estat per la seva importància estratègica.
Quin serà l'impacte de la derogació?
Pel que fa al resultat de la liberalització del sòl a les zones ARE que sí que decauen, no hi ha unanimitat entre els experts sobre l'impacte real que tindrà. Però un tècnic urbanista que demana l'anonimat ha confirmat a l'ARA Balears que "és evident que es podran desencallar projectes i peticions i que en algunes zones pujarà la població a mitjà termini". Tot i això, aquest expert conclou que "tampoc no era sostenible ni defensable tenir 25 anys unes zones delimitades i no poder-hi fer res". "Una cosa és una mesura cautelar i l'altra és no definir clarament el que vol la ciutat per a cada àrea", assegura.
A l'escrit que el Col·legi d'Arquitectes ha enviat als seus socis, l'organisme aconsella que es consulti els serveis tècnics i jurídics municipals sobre la derogació de les ARE "abans d'iniciar qualsevol encàrrec professional" a causa de la complexitat de la situació urbanística actual de Palma.
