Cort vol el Fortí dins la falca verda

PalmaL’Ajuntament de Palma pretén integrar el club esportiu i militar del Fortí dins la falca verda. És l’horitzó amb el qual treballa l’àrea de Model de Ciutat de Cort, que vol que aquestes instal·lacions componguin, juntament amb el canòdrom i el velòdrom del Tirador, un gran parc urbà pròxim al centre de la ciutat. D’aquesta manera, Palma disposaria d’un pulmó nou que abraçaria des del parc de la Riera fins als instituts.

Per incloure el Fortí a la falca verda, el primer que haurà de fer el Consistori és negociar amb la propietat, el Ministeri de Defensa, i consultar amb els veïns de la zona per valorar la manera més idònia d’abordar aquesta integració. La inclusió del club a la falca verda sempre ha estat en la ment dels governs municipals progressistes, però mai no s’ha arribat a abordar amb decisió.

El complex del Fortí disposa d’una residència per als militars i les seves famílies, d’instal·lacions esportives i d’esbarjo i distintes dependències que serveixen de club social.

El velòdrom

L’Ajuntament ja va anunciar a mitjan octubre que recuperarà la pista del velòdrom del Tirador, la més antiga d’Europa (1903), i rehabilitarà l’edifici annex, obra de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, que va ser la seu de la societat ciclista Veloz Sport Balear.

El conjunt estava gestionat per una empresa que explotava el bar i les pistes de pàdel instal·lades fa anys fins al juliol passat, quan Cort en va rebre les claus. Segons va anunciar el regidor d’Urbanisme, Antoni Noguera, el projecte s’emmarca en l’ampliació esmentada de la falca verda que vol dur a terme Cort aquesta legislatura i que també inclou les intervencions que s’han de dur a terme al Lluís Sitjar i al canòdrom.

La pista de ciclisme, que està actualment molt deteriorada, pràcticament es descarta per al seu ús original, però la intenció del Consistori és que es mantingui com a equipament esportiu -per a patinadors o skaters, per exemple. En tot cas, no es prendrà cap solució definitiva sense consultar els veïns de la barriada del Fortí.

També es consultarà amb els residents el futur de l’edifici, aixecat el 1918. En aquest sentit, Noguera aporta una idea recordant que la zona té mancances quant a casals.

Catalogació

Tant el velòdrom com l’immoble seran catalogats, tal com s’hi va comprometre Noguera amb l’associació en defensa del patrimoni ARCA en el decurs d’una visita passada a les instal·lacions, a la qual també assistiren l’historiador i investigador Manel Garcia i l’expresident de Veloz Sport Toni Timoner.

Una vegada efectuada la catalogació (encara no se sap amb quina figura de protecció, segons va assenyalar el director general d’Urbanisme, Biel Horrach), es procedirà a elaborar l’avantprojecte de rehabilitació, que anirà acompanyat de la preceptiva modificació del pla general.

Noguera defensa aquest projecte de recuperació com “un exemple més” de protecció del patrimoni de Ciutat i com “una manera d’apropar la natura” als palmesans. La integració del velòdrom a la falca verda suposarà l’ampliació d’allò que s’hauria de convertir en un dels pulmons de la societat, ara mateix discontinu per la presència precisament del club militar del Fortí i les runes de l’estadi Lluís Sitjar.

Lluís Sitjar

Pel que fa a l’antic estadi del RCE Mallorca -l’esbucament del qual va finalitzar el mes passat amb un cost final de 800.000 euros (400.000 euros menys que el preu de licitació)- és la passa prèvia a la valoració dels terrenys (27.000 metres quadrats classificats actualment com a equipament esportiu privat) i a l’expropiació que va anunciar l’equip de govern municipal actual.

Una vegada que el solar sigui de propietat municipal, s’incorporarà a la falca verda com a espai lliure públic -reservant una part per a equipaments socioculturals- i s’establirà un conveni urbanístic amb el Mallorca sobre la cessió dels terrenys de l’actual estadi de Son Moix per conjugar les dues operacions.

Noguera ja va advertir que per a l’expropiació dels terrenys del Lluís Sitjar se cercarà el “consens” amb els propietaris.

El Mallorca és el titular del 32,5% dels 666 títols de propietat i a la vegada l’administrador, mentre que la resta és en mans de l’Associació de copropietaris de l’antic estadi, que presideix Joan Aguiló, que en ocasions anteriors ja s’ha mostrat favorable a un acord d’aquest tipus.