Mae de la Concha: “Cada cosa que poses al carro de la compra és una decisió política”

PalmaMae de la Concha ja ha superat l’equador de la legislatura com a consellera d’Agricultura. Va sortir de Menorca per ocupar un escó al Congres dels Diputats per Podem. Ara, ja fa més de dos anys que forma part del Govern del Pacte, des d’on ha aconseguit un consens dins el sector agrari. 

Una Política Agrària Comuna (PAC) “històrica”?

— Al principi tothom era molt escèptic. A Madrid, en les votacions de la proposta que vàrem fer quan jo estava de diputada, el PSOE era molt reticent, però vàrem aconseguir que s’hi abstingués. Quan vàrem venir a la Conselleria, ja teníem com a objectiu obtenir una PAC justa; ha estat la columna vertebral de les nostres polítiques. Crec que s’ha aconseguit també per la discreció amb què s’ha duit tot, i la veritat és que el resultat està per sobre les nostres expectatives. Significa un abans i un després.

 És una passa “intermèdia”?

— Rere una passa en ve una altra. Sabem que ASAJA demanava el règim que tenen les illes del mar Egeu, que és més específic que el que tindrem, però no ens ho concediren. Ara veurem com treim tot el suc a aquesta PAC i, a mesura que s’apliqui, veurem quines coses podrem negociar per a la pròxima. El que és segur és que és una PAC molt favorable per a les Illes. Abans teníem una falta d’equitat enorme.

Creis que la Conselleria de Medi Ambient i la d’Agricultura funcionen millor separades?

— En la meva opinió, sí, perquè Medi Ambient no sé gaire bé per quin motiu s’associa amb coses que tenen frontera amb el sector primari, i Medi Ambient és més ampli. A més, els focus més grossos de contaminació no són al camp, són a les ciutats. Així i tot, tenim punts en comú, com la producció agrària ecològica, que darrerament ha crescut molt a les Illes.

Estau a favor que es col·loquin plaques fotovoltaiques en sòl rústic?

— El que està clar és que arribam tard al canvi climàtic, això és segur. I el que veim és que les solucions també venen corrent. Crec que, en aquest procés, les persones encarregades de decidir han de tenir tot l’assessorament que puguin i fer les coses el millor possible perquè provoqui el benefici més gran i el mínim dany. Les plaques són les eines que tenim ara, i s’ha d’actuar amb el que hi ha.

S’ha donat un impuls al sector lleter de Menorca. Hi haurà continuïtat?

— Estam treballant amb cada subsector per veure’n els problemes i mirar cap on podem avançar. El sector làctic a Menorca és l’ànima de l’illa. Tots els elements atractius que té depenen del sector làctic i ha anat a menys. El preu de la llet era ridícul i hem tingut moltes reunions amb totes les estratificacions del sector perquè amb l’ajuda de tots apugem el preu de la llet una mica per damunt de la mitjana estatal. És un globus d’aire a tots els productors, però també és molt important que tots els consumidors els donin suport, ells decideixen què compren. Cada cosa que fiquen dins el carro de la compra és una decisió política.

Quines línies heu posat a l’abast per incentivar la dona pagesa?

— Hem començat a treballar amb el primer pla d’igualtat en el sector primari, que no s’havia fet mai. S’han començat a fer reunions amb dones que han vingut a explicar les seves problemàtiques. També vàrem convidar gent del Ministeri que vingués a explicar el tema de la titularitat compartida, de si era compatible amb les formes que existeixen aquí. A més, amb Fogaiba hi ha uns barems per la concurrència i un d’ells és afavorir les dones.

Aram Ortega és el nou director general de Sobirania Alimentària. Per què ell?

— Té moltíssima capacitat de diàleg, és molt empàtic. És un home del segle XXI, és especialista en màrqueting digital i per a totes les campanyes en què necessitam promoció és primordial. A més, el darrer any de la legislatura anterior va ser conseller d’Agricultura i Medi Ambient al Consell de Menorca i ho va fer molt bé. Té tota la meva confiança.

Hi ha alguns directors generals que se n’han anat de la vostra Conselleria. Ho han fet per treure el plus d’insularitat?

— Per res del món. A totes les conselleries hi ha hagut canvis, però en algunes, quan feim un canvi, és com a més notícia. És normal que hi hagi aquests canvis, hi ha molts de factors.

Podem sempre ha estat crític amb el mode de governar. Ara que sou dins una Conselleria, ho veis diferent?

— Jo crec que aquí el que més ha canviat és pels altres. La nostra manera de governar és la que ha sorprès els altres. A Podem volíem que la política fos quelcom molt més participat, i això hem fet. Hem obert les portes de la Conselleria i no ha deixat de venir gent. Escoltam propostes i ens reunim amb tots els subsectors. Aquesta és la manera de fer política que hem reclamat sempre; nosaltres només administram el públic i crec que hem marcat una diferència. 

Us han criticada molt per no xerrar en català. Per què no ho feis?

— Consider que no el xerr bé. Quan vaig anar a viure a Menorca, vaig voler aprendre’n, però la majoria de la gent amb qui xerrava girava la llengua, i per mi era molt complicat tenir fluïdesa, perquè no podia practicar amb ningú. Quan fas una feina política, has de tenir les millors eines, i amb el català no les tenc. En un debat parlamentari no l’usaria mai, perquè travelaria i no trobaria les paraules adequades. Pens que he de donar el millor de mi mateixa. Respect les diferents postures dels companys que sí que xerren català i no són nadius, i potser si hagués tingut aquesta feina anys enrere sí que hauria fet les coses diferents, però ara no tenc temps per a això. Tampoc entenc per què els catalanoparlants voleu que gent que xerra malament la llengua, com jo, la xerri. Si fos la meva, no m’agradaria.