Adolescents addictes a la cosmètica: “Em gast 60 euros al mes en cremes”

PalmaSamira té 14 anys i explica a l’ARABalears la despesa que fa en cosmètica, just abans d’entrar a una botiga a comprar-ne. “Em gast 60 euros mensuals en cremes i maquillatge”, confessa. La seva font d’inspiració és només una: “Seguesc perfils de Tik Tok, n’hi ha molts en els quals es mostren productes barats i no tan barats, però entre la paga i negociets que tenc, me’ls pag”. Samira es posa una crema amb retinol (un principi que tracta les arrugues) tres vegades al dia i es repassa el maquillatge cada hora. “No sé si hi som addicta”, diu entre rialles, “però sé que necessit fer-ho per estar tranquil·la”. En aquest context, en què cada vegada hi ha més adolescents amb casuístiques semblants a la de Samira apareix una realitat que fins ara es limitava a les dones més grans: la cosmeticorèxia. És a dir, l’addició a la compra i l’ús de cosmètics.

Aquesta tendència preocupa els experts. “Cada vegada en veig més casos; no molts, per ara, però visit preadolescents que abans no venien, que empren molts productes cosmètics i que tenen un gran domini dels principis de cadascun d’ells. Els pares es queden astorats”, explica Marta Cantarero, dermatòloga a la Clínica Juaneda. El patró d’accés és comú: la majoria són nines que comencen a usar un producte perquè una amiga els l’ha recomanat o l’han vist a xarxes. Cantarero parla d’un perfil concret de pacient, el de les preadolescents amb acne, que empren “multitud de cremes amb afany de millorar la seva pell”. El problema, diu, va començar a notar-se fa menys de dos anys. Per la seva banda, la vocal de Dermofarmàcia del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Balears i influencer de cosmètica, Aina Bordoy, diu que fou després de la pandèmia.

Milions de vídeos de cures per a la pell

Durant el confinament, la quantitat de temps lliure de què disposava la gent va fer que Tik Tok agafàs molt de pes. “Es veien i es veuen ara vídeos de 20 segons en què es presenten quatre productes cosmètics en oferta”, explica Bordoy. “A la pandèmia els seguidors dels perfils de bellesa van créixer moltíssim”, afegeix. I és que a Tik Tok hi ha més de 4,7 milions de vídeos amb l’etiqueta #Skincareroutine i 17 milions de #Skincare. Derivat d’aquesta situació, s’ha produït el fenomen Sephora kids: nines petites van a les perfumeries per trobar-hi els productes que veuen a les xarxes socials.

Els problemes derivats de la cosmeticorèxia adolescent, explica Bordoy, són diversos: “Estan en una edat en què són influenciables, tenen la realitat distorsionada i no veuen que els referents de cosmètica que aprecien duen quilos de maquillatge i filtres: no són reals”, assegura. Per altra banda, pot derivar en problemes de trastorns de conducta alimentària. “Hi ha una distorsió del cos, cosa que pot acabar malament perquè difícilment et veuràs perfecta com al vídeo de les xarxes”, explica. A la seva farmàcia, a Palma, no hi atén molts adolescents. “Als farmacèutics ens veuen amb un perfil professional, però sí que van molt a altres botigues”, diu. Bordoy ha notat, però, que van a la farmàcia mares preocupades perquè les seves filles han demanat cosmètica als Reis d’Orient. I quan van adolescents a la farmàcia, intenten dissuadir-les: “Sol ser gent del barri, i els demanam si creuen que ho necessiten. Solem aconseguir-ho”, diu.

A l’hora de sortida de classe, alumnes dels instituts pròxims a la plaça d’Espanya aprofiten per anar a un centre comercial de la zona. A la pregunta de què hi compraran, una d’elles, Marta, de 15 anys, respon amb seguretat: “Llepolies, una mascareta exfoliant, una crema amb àcid hialurònic i ampolletes amb efecte lífting”. Però, com es poden pagar tots aquests productes, que no són barats? “Guard els doblers que em donen els pares per comprar berenar”, respon una altra jove que prefereix no dir el nom per evitar problemes a casa. La motivació que tenen per comprar aquests productes és curiosa, perquè, a simple vista, tenen la pell perfecta. “Vull tenir la pell més llisa i eliminar les arruguetes a la zona dels ulls”, diu Marta, que dedica una hora i mitja diària als rituals de bellesa. De nou, les xarxes són el seu catàleg d’accés als productes.

En aquest context, entren en joc dos factors. El primer, els efectes que pot tenir damunt la pell jove l’ús de substàncies pensades per a epidermis gastades. Cantarero ho explica: “Duen àcids, i emprades inadequadament poden provocar dermatitis, descamació i també casos d’acne cosmètic”, diu. “La rutina d’un jove s’ha de reduir a neteja, hidratació i fotoprotecció”, resumeix. El segon factor és el que han de fer els pares per prevenir. “Nins tan joves no haurien d’estar a les xarxes i, si hi estan, els pares han de saber què hi fan. Per altra banda, cal controlar molt en què gasten els adolescents els doblers, perquè moltes de les cremes que compren no són gens barates”, assegura Bordoy.

La psicologia explica què desencadena la cosmeticorèxia en adolescents. Margalida Serra, psicòloga infantil, diu que en veu casos a la consulta i que la causa principal és la necessitat d’acceptació per part dels amics: “Si es valora dur pintats els ulls o no tenir marques cutànies, volen aconseguir-ho”. Acusa de l’increment de cosmeticorèxics l’omnipresència d’estereotips de bellesa. “Abans veies les models a la tele, i ara les veus per les xarxes constantment”, diu. Aquesta realitat fa que els adolescents, que són vulnerables a aquestes situacions, en vulguin seguir els patrons”, afegeix. Malgrat tot, Samira defensa el que fa amb una comparació: “Si jo som addicta per comprar cremes, també ho són els companys que compren gomina i cera recurrentment?”, es pregunta.