"Les residències són un focus ideal perquè el coronavirus colpegi molt fort"
Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria, reivindica un canvi de model
BarcelonaEl fet que el coronavirus hagi colpejat més les persones grans no és cap sorpresa per als professionals de la geriatria i la gerontologia. "Sabíem que afectaria les persones més grans, sobretot les que són més fràgils i tenen la salut més deteriorada –explica Marco Inzitari, president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i director assistencial del Parc Sanitari Pere Virgili–. Les residències concentren aquest perfil de persones, però si el virus s’escampa i es contagia ràpidament les conseqüències són molt greus".
Falta de finançament i de formació
A Itàlia i altres llocs les residències han patit moltíssim les conseqüències de la pandèmia: "Les residències són un focus ideal perquè el covid-19 colpegi molt fort", insisteix Inzitari. Tanmateix, la crisi actual ha fet saltar a la palestra l’heterogeneïtat de les residències i ha fet visible que n’hi ha de molt precàries, i ha de fer repensar com volem tenir cura dels més grans. "Hi ha molts tipus de residències, moltes són molt petites i l’aïllament hi és molt difícil perquè les habitacions són compartides, els espais de convivència petits, hi ha poc personal i està poc preparat", diu Inzitari.
El president de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia creu que haurien de tenir un finançament millor i un personal més estable i menys precari, i que caldria repensar tot el model: "No hauríem de crear institucions com si fossin hospitals, sinó centrar-les més en les persones, que s’assemblessin més a una llar –reflexiona Inzitari–. Repensar el model de base i reflexionar sobre com atenem les persones grans, tenir un model més humanitzat".
Inzitari també considera que s’ha de reflexionar sobre com volem envellir, no cronificar les malalties sinó prevenir millor, cuidar les relacions socials, ser actius, fer exercici i alimentar-nos bé. Fer tots els possibles perquè les persones grans visquin més com elles volen viure.
L'edat no és l'únic criteri
El departament de Salut ha enviat al Servei d’Emergències Mèdiques i als hospitals un document en què es recomana ingressar "els pacients que més se’n puguin beneficiar en termes d’anys salvats". L’edat no és l’únic criteri que apunta el document: "Des de la societat fem bandera del fet que avui en dia l’edat cronològica no vol dir res, perquè no es correspon a la biològica: hi ha persones grans i robustes i persones joves i fràgils –diu Inzitari–. Les actuacions haurien de ser proporcionades al valor que pot aportar aquella persona, és a dir, si la persona és molt gran i té malalties cròniques plantejar una intervenció molt invasiva pot ser més un malefici pel patiment que pot comportar, i potser és millor que es quedi a casa, acompanyada, i mori de forma digna".
Cada actuació hauria de ser individualitzada i, si és possible, consensuada amb l’entorn. "Nosaltres estem totalment en contra de l’edat com a discriminant, però el document que s’ha enviat no és un mal document i incorpora aspectes geriàtrics –diu Inzitari–. Les actuacions haurien de ser proporcionades i no oferir a tothom el màxim d’intervenció, perquè hi ha persones que no se’n beneficiaran". Per a aquest metge les actuacions pel que fa al confinament haurien d’haver estat més contundents des del principi.