El covid-19 demostra que sense turisme les Illes també són líders en criminalitat

PalmaLa pandèmia i les restriccions per frenar-la no han aconseguit desbancar les Balears com la comunitat amb la taxa més elevada de criminalitat de l’Estat durant el 2020, amb 51,3 infraccions per cada 1.000 habitants. Només en el quart trimestre de l’any passat les va superar Melilla, amb una taxa de 51,6 infraccions. Malgrat això, el conjunt dels delictes denunciats a l’Arxipèlag va davallar un 22,7% entre gener i desembre, assolint mínims històrics. Les 60.068 infraccions que es varen comptar són la xifra anual més baixa d’ençà que el Ministeri de l’Interior fa públiques aquestes dades. Fins ara, la quantitat més baixa era la del 2015, amb 66.680 delictes denunciats.

Que l’Arxipèlag hagi liderat històricament aquest indicador es relaciona amb la manera de calcular la taxa. Per fer-ho, es pren com a referència la població censada, i no la població flotant derivada del turisme, que pot arribar a superar un 36% l’habitual i fer engreixar encara més les estadístiques. Però aquest any de pandèmia ha permès eliminar de l’equació la variable del turisme i el resultat ha estat que, pel que fa al rànquing estatal, la posició de les Illes no ha variat. Les xifres del 2020 revelen que les Balears són líders en criminalitat amb turisme o sense, encara que amb matisos. Cal tenir en compte que els delictes que més han davallat han estat els que més creixien durant la temporada turística: els furts –se n’han denunciat un 53% menys que el 2019–, els robatoris amb violència o intimidació –han davallat un 42%–, el tràfic de drogues –un 35,1% menys– i els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual –un 30% menys–. 

De fet, el major descens del 2020 va arribar el primer semestre de l’any, coincidint amb els mesos d’estiu, amb una caiguda del 25,8%. En canvi, durant el primer semestre del 2019 el conjunt de delictes denunciats va pujar un 11,3%. El municipi de més de 30.000 habitants en què més va caure la criminalitat el 2020 va ser també un dels més turístics: Calvià, amb un 42,9% de davallada. El segueixen Formentera, amb un 39,9% menys de delictes denunciats, i l’illa d’Eivissa, amb una reducció del 38,3%. Tot això demostra que el turisme i la mobilitat que genera al seu voltant tenen un pes important en la taxa de criminalitat, encara que no sigui l’únic factor que faci les Balears líders estatals en delinqüència.

A banda d’això, la situació que ha generat la pandèmia ha facilitat la feina dels cossos policials, que han aconseguit resoldre el percentatge més elevat de casos dels darrers 10 anys: un 38% dels denunciats. S’ha de recordar que el descens de criminalitat provocat per les restriccions per frenar la crisi sanitària s’ha produït després que el 2019 tancàs amb xifres rècord –77.662 infraccions– i un creixement del 5% en comparació amb el 2018 –73.661 infraccions–. Feia més de cinc anys que les denúncies augmentaven sense fre, fins al punt que l’any passat varen superar el total del 2012, el cim de la crisi econòmica, quan es varen assolir les 74.558.

Més litigiositat

El president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Carlos Gómez, va presentar divendres la memòria de justícia de 2020, que revela també que durant el primer any de pandèmia l’Arxipèlag ha estat la quarta comunitat autònoma amb més activitat als tribunals, amb 132,16 litigis per cada 1.000 habitants. Això, entre altres coses, indica que la mitjana de jutges que hi ha a les Balears és “insuficient”, afirma Gómez, tot i que és superior a la de l’Estat. A les Illes hi ha 12,3 jutges per cada 100.000 habitants i en el conjunt d’Espanya, 11,9; però la mitjana europea és de 21 jutges.u