El covid als centres educatius
Els anomenats ‘grups bombolla’ han limitat els possibles contagis només als nins que formen part d’aquest grup
PEDIATRE I DIRECTOR DE L’INSTITUT BALEAR DE PEDIATRIAEl tema de si els nins han d’assistir o no a l’escola va ser en el seu moment molt conflictiu, solia convertir-se en motiu de discussió, i és una cosa que ens pregunten amb molta freqüència a la consulta diària. I va ser també un aspecte que, en principi, creà moltíssims dubtes i temors en el si de la comunitat educativa. Com és sabut, una de les primeres mesures preses a Espanya la primavera de l’any 2020 va ser la de tancar les escoles, ja que existia la preocupació que els nins poguessin ser grans catalitzadors i, d’aquesta manera, contribuïssin a una major propagació de la infecció per covid-19.
Alguns dels països més avançats del món i organitzacions del prestigi de l’OMS i Unicef varen recomanar i varen reiniciar l’assistència a les escoles de manera molt precoç els mesos de maig i juny del 2020, ja que l’escola, a més de seu de l’educació acadèmica, els continguts curriculars, etc., és protecció de la infància, manteniment de rutines i horaris fonamentals per als joves, i és també socialització, exercici físic i una activitat econòmica en si mateixa. Estarem tots d’acord que, davant d’una pandèmia que sens dubte s’allargarà i altera les nostres vides de manera molt important, els nins no poden estar un o dos anys sense acudir a les escoles.
Un estudi recent de la Universitat Politècnica de Catalunya demostra que les taxes de contagi als centres escolars no són més grans que en altres àmbits. Un altre estudi fet a Austràlia i publicat recentment a The Lancet també suggereix una escassa propagació del virus dins els espais escolars . Això és així gràcies a l’eficàcia que han tingut els anomenats ‘grups bombolla’, que han limitat els possibles contagis només als nins que formen part d’aquest grup i han evitat una transmissió indiscriminada a tots els alumnes d’un centre.
QUÈ ÉS UN GRUP BOMBOLLA?
Els grups bombolla, també coneguts com a ‘grups de convivència estable’, estarien formats per un nombre d’alumnes limitat (d’un màxim de 15 o 20) i un tutor. En aquests grups els membres poden socialitzar i jugar entre si sense necessitat de mantenir la distància interpersonal d’1,5 metres.
L’objectiu d’aquesta mesura és que els nins d’un grup bombolla no interactuïn amb els nins d’altres grups dins el centre educatiu. El que s’aconsegueix, així, és limitar el nombre de contactes, ja que aquest es redueix als membres del grup. Això té diferents aspectes positius, com són:
- Controla i limita la transmissió de virus
- Facilita enormement el rastreig en cas d’algun escolar positiu
- Permet no haver de tancar l’esocla sencera davant l’eventualitat d’alguns positius, sinó que, en cas necessari, es podrien fer activitats de confinament només per a aquest grup
El nostre equip de professionals va participar l’estiu passat en una reeixida experiència en col·laboració amb el centre escolar The Academy International School per a les seves activitats de campament d’estiu. Seguint els protocols que ja havien definit l’Organització Mundial de la Salut i Unicef, es varen establir grups bombolla completament separats, amb quatre diferents accessos i horaris diferents d’entrada i sortida, amb zones d’higiene diferenciades, menjador escolar, etc., ja que la separació en grups ha d’estar present en totes les activitats que fan els alumnes des de l’entrada fins a la sortida, incloent-hi el transport escolar. I la veritat és que va funcionar a la perfecció, no sorgí cap problema durant els dos mesos de durada de l’activitat, i aquest programa pilot ha estat mantingut per aquest centre durant el curs escolar amb excel·lents resultats.
Veim, per tant, que aquests grups de convivència estable separats s’han de mantenir en tot moment en les activitats organitzatives de l’escola. Per exemple, a l’entrada i la sortida de l’escola serà preferible que s’organitzin torns per evitar aglomeracions. Aquests torns estarien organitzats en funció d’aquests grups de convivència estable, per aconseguir l’objectiu fonamental que un grup no tingui contacte amb altres.
El mateix succeeix al pati o al servei de menjador, on s’ha de mantenir la distància d’1,5 metres entre els alumnes, llevat que es tracti d’alumnes del mateix grup bombolla. A més, en el cas del menjador i del transport públic s’assignen llocs fixos durant tot l’any.
SUPERCONTAGIADORS?
Els nins no són supercontagiadors, i aquest és un altre dels aspectes, juntament amb l’aplicació dels grups bombolla, que expliquen per què no hi ha problemes a les escoles després de gairebé quatre mesos del reinici del curs escolar, i malgrat que la situació general en l’actualitat és preocupant pel que fa a nombre de casos, ingressos hospitalaris, etc.
L’explicació d’això és que un elevat percentatge de nins infectats és asimptomàtic, per la qual cosa no emeten aquests aerosols mitjançant els esternuts, la tos, etc., mitjançant els quals es produiria la transmissió del virus. En tenir molt pocs símptomes o cap, la capacitat dels nins de transmetre el virus seria molt menor, segons diferents estudis.
Els ministeris de Sanitat i d’Educació varen elaborar 29 mesures i cinc recomanacions per a una tornada a l’escola segura i han afirmat que les escoles només tancaran si hi ha una transmissió de coronavirus descontrolada.