El covid, el cavall de Troia antitabac del Govern

PalmaLa restricció de fumar a les terrasses queda pràcticament òrfena a partir de dimecres. El Govern ha decidit eliminar totes les mesures sanitàries de contenció del covid-19 tret d'aquesta prohibició i l'ús obligatori de les mascaretes en interiors. Les Balears són una de les comunitats –com Aragó, les Canàries i el País Valencià– que han aprofitat la pandèmia per penalitzar el fet de fumar a les terrasses de bars i restaurants amb l'objectiu de limitar contagis, i ara que la situació epidemiològica ha millorat l'Executiu es resisteix a eliminar aquesta restricció. Però és realment útil per evitar la propagació del virus o només es tracta d'una eina per avançar en la lluita contra el tabac a les Balears?

Segons ha defensat el portaveu del Govern, Iago Negueruela, és "una mesura en el marc actual, pel covid-19". Preguntat en roda de premsa sobre la vertadera intenció que hi ha darrere de mantenir aquesta prohibició, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball ha mantingut que "serà Salut qui, en tot cas, decideixi amb els experts què fa amb aquesta mesura", atès que està limitada a la situació de la pandèmia.

L'Executiu va aplicar la prohibició de fumar a les terrasses dels bars i restaurants el desembre del 2020, i aquesta mesura va provocar fortes crítiques entre els empresaris del sector. Més enllà de la situació sanitària en aquell moment, la CAEB va acusar el Govern d'estar influenciat pel lobby antitabac i va assegurar que no cediria davant d'aquesta prohibició. La patronal també va remarcar que no hi havia "cap evidència científica" que avalàs aquesta mesura.

En aquest sentit, el metge mallorquí i professor de l'Escuela Andaluza de Salud Pública, Joan Carles March, defensa que "té molta lògica el fet d'intentar que a les terrasses no es fumi" des d'un punt de vista sanitari i es mostra a favor de mantenir-la o, fins i tot, d'ampliar-la. Ara bé, March reconeix que la mesura "no té un gran efecte sobre el covid-19" perquè "les possibilitats de contagi a partir del fum del tabac en una terrassa oberta són petites".

Per al metge es tracta més d'una qüestió de salut pública que epidemiològica. "D'alguna manera, el covid-19 ens ha posat damunt la taula una oportunitat d'or per ajudar a normalitzar la prohibició de fumar a les terrasses", assenyala l'expert, qui adverteix que s'ha de continuar fent front al tabaquisme. Mentre que la llei antitabac va provocar un important descens després del 2005, els darrers anys la xifra de fumadors "s'ha estancat", adverteix.

March posa com a exemple algunes xifres: segons l'Eurostat, a Espanya el 30% de la població de 15 anys o més era fumador diari el 2019, mentre que un 32% de la població es considerava consumidor habitual. Aquestes dades situen Espanya com el novè país de la Unió Europea amb el percentatge més elevat de fumadors, amb 1,3 punts per damunt de la mitjana. A més, el metge recorda que el tabac és la segona droga més estesa entre els estudiants d'entre 14 i 18 anys i que provoca més de 50.000 morts l'any a Espanya.

Nou pla estatal antitabac

Tots aquests indicadors van reobrir el debat de la regulació antitabac en el si del govern espanyol fa prop de dos mesos. A final del 2021, es va saber que el Ministeri de Sanitat ja treballava en l'esborrany d'un pla antitabac que pretén ampliar els espais lliures de fum, i augmentar els impostos a les cigarretes i als seus derivats. En concret, Sanitat valora la possibilitat d'apujar les taxes i de prohibir fumar dins els cotxes "abans del 2023", segons va avançar l'agència Efe.

El nou "Pla integral de prevenció i control del tabaquisme 2021-2025" ja s'hauria enviat tant a les societats científiques com a les comunitats autònomes perquè facin les aportacions pertinents abans del 15 de desembre. Les primeres informacions apunten que es tracta d'un document "tècnic" i "molt preliminar" –segons va informar Efe– que encara s'ha de perfilar amb les aportacions del sector sanitari i jurídic, per consensuar les restriccions que podria imposar o no la nova norma.