Covid, míldiu i coratge: la verema del 2020

Bàrbara Mesquida, creadora i propietària del celler Mesquida Mora, transmet, quan parla de les seves vinyes, tanta energia com rep d’elles. Hi ha una continuïtat visible entre allò que es percep en aquestes terres sembrades de ceps (i, ara també, d’oliveres) i la gesticulació i la veu d’aquesta dona que defineix la finca on va decidir dur endavant el seu projecte com “un full en blanc de 30.000 metres”. Ella i el seu equip hi dibuixen, hi escriuen, hi pinten i hi projecten, en aquest full en blanc, i el resultat és una obra sempre en marxa, però coherent i sòlida. Una obra que rep reconeixement: el temut (i, per això mateix, desitjat) crític espanyol i hispanoamericà dels punts Parker, Luis Gutiérrez, acaba de donar puntuacions de vertigen a quatre dels seus vins: Sintonia i Acrollam (blancs, el segon du el títol d’un llibre de Biel Mesquida) i Gorgollassa i Sòtil (negres). Puntuacions de 88,91, 93 i 94 punts damunt 100, de les millors de l’estat espanyol, que situen aquests vins en una magnífica posició davant dels mercats internacionals. No és cap regal: ambició i humilitat no tan sols no són excloents sinó que han d’anar plegades, juntament amb el rigor, per dur endavant una feina exigent. Els aplaudiments venen després, “però solen venir de fora”, somriu Bàrbara Mesquida. “A Mallorca costa que es valori allò que feim a l’illa mateix, en el vi i en el que sigui”. I afegeix que és cert que els darrers temps s’ha notat un major interès per part dels mallorquins cap al seu vi, però que continuam parlant d’una minoria: al gran públic, no el vulguis treure dels seus riojas i riberasdelduero. “El vi, a Mallorca, és una exportació interna: qui consumeix vi de Mallorca a Mallorca?”, sospira.

Ja que hem esmentat l’equip, enguany Bàrbara Mesquida es va veure obligada a fer-hi canvis, però l’experiència ha valgut la pena de totes maneres, perquè la manera de fer feina, o l’esperit amb què es fa la feina, no canvia. “Cada any venen tres o quatre veremadors colombians contractats en origen a través d’Unió de Pagesos, uns treballadors boníssims. L’any 2004, quan vaig començar, només vaig trobar magribins i va ser un desastre, perquè no hi havia manera que es prenguessin seriosament el fet de fer feina amb una dona, i a més amb una dona jove. Amb els colombians, en canvi, en tenc que fa deu anys que venen i n’hi ha dos, especialment, que són la meva mà dreta i la meva mà esquerra. Però enguany, clar, no han pogut venir”.

Clar, per culpa de la pandèmia. “Enguany he fet un equip de veremadors il·lustrats” -torna a riure-, “perquè han estat estudiants universitaris que volien aprendre agricultura biodinàmica: un de Traducció i Interpretació, dos de Belles Arts, un d’Història de l’Art... ens ho hem passat molt bé. I d’alguna manera m’ha fet tancar el cercle del meu discurs, en el sentit que jo sempre he defensat la idea de fer feina amb gent d’aquí”. És un exemple de com el covid-19 ha condicionat també, com no, el món del vi i el seu moment més sensible de tot l’any, que és el de la verema. Però la pandèmia, enguany, no ha estat l’únic condicionant.

Menys de la meitat de la collita

L’hivern ha estat relativament calorós, i la primavera, càlida i molt plujosa. “Aquestes són les condicions idònies per al míldiu”. El míldiu és un dels fongs més temuts: “Si t’agafa en temps de floració és letal, hi ha parcel·les de les quals hem perdut pràcticament el cent per cent”. Al final s’haurà collit la meitat o menys de la meitat que els anys anteriors, “però de molta qualitat, això sí”. El somriure és entre irònic i resignat, perquè la llista de contraris que s’han presentat enguany no acaba aquí. “Hi ha hagut cendrada, un altre fong que es coneix per l’efecte visual que fa, com si hagués caigut cendra damunt la vinya. I moscard verd, un moscardet que pica les fulles i les deixa sense capacitat fotosintètica”. Un drama, en resum. Bàrbara Mesquida torna a somriure: “Si hi havia d’haver un any desastrós havia de ser el 2020, perquè tenim estoc de l’any anterior, i si hagués estat un any de producció normal, hauríem arribat a tenir un problema. Enguany tindrem una producció petita, però d’alta qualitat, i a la vegada veurem blancs i rosats del 2019 circulant amb normalitat”. Per tant, es pot dir que aquest hauria estat un any difícil fins i tot sense el coronavirus. “Sí, però el coronavirus ho ha condicionat i ho ha canviat tot. El mateix confinament, tot i que aquí nosaltres podíem fer la nostra feina normalment, va ser una prova molt dura. Nosaltres ens vam posar a fer venda a domicili, i això em va fer tenir la sensació de ser útils. No hi vam fer negoci, però veies que anar a veure la gent i dur-li vi tenia sentit, emocionalment i socialment. La gent ho agraïa”.

El celler Mesquida Mora té només vuit anys d’història, que Bàrbara Mesquida suma als altres vuit que va dedicar a la marca de son pare, Jaume Mesquida. Ella és la quarta generació: a la família fan vi des de l’any 1945, quan el repadrí s’hi va posar. Els seus èxits, i també la capacitat d’adaptació i resistència en temps durs com aquests, tenen a veure amb el propi caràcter, però també amb la pràctica de l’agricultura biodinàmica. Aquesta és una disciplina que va encetar Rudolf Steiner (fundador de l’antroposofia i de l’Educació Waldorf; val la pena recordar que Bàrbara Mesquida, a més d’enòloga, també és filòloga: els sabers no es fan nosa, sinó que se sumen) i que considera els conreus com a organismes complexos que requereixen equilibri. Equilibri es veu a les vinyes de Mesquida Mora, que s’estampen damunt el cel del Migjorn com un dibuix damunt d’una tela, amb el campanar de Porreres com a eix vertical. Aquí les gallines disposen del millor galliner que podrien demanar, i les oques poden nedar dins la seva bassa circular. Una pandèmia és un infortuni, però les coses, bones i dolentes, no passen perquè sí.