El covid pot infectar la placenta i causar la mort del fetus

BarcelonaUna investigació de tres grans hospitals catalans, el Clínic, la Vall d’Hebron i el Parc Taulí, ha demostrat que la infecció per coronavirus en embarassades es pot arribar a transmetre a les placentes i malmetre-les. En els casos més greus, les lesions són tan extenses que aquest òrgan vital per als fetus perd la capacitat de proporcionar l’oxigen i els nutrients, i d’una manera ràpida, gairebé sobtada, pot causar la mort fetal. L’estudi es basa en l’anàlisi de les placentes de 198 embarassades d’entre 24 i 39 anys que s'havien contagiat de covid, algunes amb símptomes i d'altres sense. Nou d’aquestes gestants presentaven el virus als teixits placentaris i cinc van patir danys irreversibles que van acabar provocant la mort dels fetus en un període inferior a la setmana. Tot i que cap de les dones amb pèrdua gestacional estava vacunada, totes havien tingut un embaràs considerat normal abans del contagi. Pràcticament totes havien arribat al tercer trimestre sense complicacions i els fetus tenien un pes adequat per al moment de la gestació. La mort intrauterina era del tot inesperada.

Els professionals sanitaris que havien atès aquestes dones no acabaven d’identificar quines causes podien provocar un dany a la placenta tan devastador per produir la mort del fetus. Excepte el covid: l’única condició que compartien aquestes dones era que s’havien infectat recentment. “A les imatges de la placenta veiem unes lesions que no havíem vist mai, ni tan sols n'hi havia referències als llibres o a la literatura mèdica, i l’únic que sabíem era que les gestants s’havien infectat", explica Alfons Nadal, del servei d’anatomia patològica del Clínic i del grup de patologia molecular inflamatòria i de tumors sòlids de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps). 

Els nivells de presència del virus dins les cinc placentes eren molt elevats i el covid havia acabat per provocar necrosi en el teixit, és a dir, l'òrgan havia mort perquè no rebia prou oxigen ni nutrients per mantenir el fetus. Ara bé, els investigadors van observar que l’afectació se circumscrivia a la capa on hi ha les cèl·lules que són les encarregades de l’intercanvi de nutrients i d’oxigen, anomenades trofoblasts. Quan això passa, la placenta deixa de ser esponjosa, s’endureix i queda molt malmesa. “Moltes pèrdues gestacionals poden produir-se per l’infart de la placenta, però en aquests casos tot el teixit mor sencer, no només una part”, explica Nadal. En canvi, el covid només provocava la mort d’un tipus cel·lular, el trofoblast, que segons l’expert era un patró “sense sentit des d’un punt de vista clàssic”. 

“Les cinc placentes tenien uns marcadors molt característics: un dany trofoblàstic difús. La lesió ocupava més del 80% de la capa cel·lular i la superfície afectada era molt extensa i s’acabava produint una insuficiència placentària aguda”, explica Marta Garrido, facultativa del servei d'anatomia patològica de la Vall d'Hebron. Les altres quatre dones que havien transmès el virus a la placenta no van patir la mort intrauterina perquè el seu dany trofoblàstic era focal, és a dir, la necrosi afectava menys del 20% del teixit. El perquè d’aquestes diferències no s’ha pogut desxifrar encara, però Garrido apunta que l’extensió de la lesió –o la quantitat de superfície placentària afectada– va ser decisiva, així com el temps des que la gestant es va contagiar. 

Afectació baixa però dramàtica

Els investigadors "van sumar dos i dos", segons Nadal, i van començar a investigar aquests episodis com una nova complicació associada al coronovarius. "Hi ha una malaltia nova que afectava totes les mares que havien perdut el nadó i que ho feia en les mateixes circumstàncies: una infecció de relativa curta durada, sovint una setmana abans de la pèrdua gestacional, però amb unes conseqüències molt greus i gairebé immediates”, afegeix Nadal.

Els tres hospitals van observar casos molt semblants i van unir forces per investigar si podien establir una relació entre el virus i aquestes morts intrauterines. De moment, l’única pista que es té és que els trofoblasts de la placenta expressen uns receptors que també existeixen al pulmó, l’òrgan que pateix més les conseqüències del coronavirus. Aquests receptors reben el nom d’ACE2 i podrien fer de pol d’atracció al virus allà on s’expressen. 

Afortunadament, més del 95% de les gestants infectades no han patit un dany agressiu a la placenta relacionada amb la malaltia. L’afectació específica del covid en l’òrgan és molt infreqüent, del 4,5% segons l’estudi. I les morts fetals atribuïbles encara són inferiors, al voltant del 2,5% dels casos. “El nostre estudi no és un estudi epidemiològic, però creiem que les xifres reals d’afectació estan probablement per sota del 5%”, diu Nadal. Ara bé, tot i que és un percentatge baix, aquestes pèrdues gestacionals suposen un drama per a les famílies que ho pateixen. 

La majoria dels casos corresponen a embarassades que es van infectar durant la primera onada del coronavirus, però encara ara se’n veuen alguns casos. De fet, i tot i que l’estudi va tancar-se al febrer d’aquest any, els últims vuit mesos s’han continuat analitzant una vuitantena de placentes de dones amb covid. Tant Nadal com Garrido confien que la vacunació pugui evitar aquests danys. “Saber-ho és impossible, però és raonable perquè la vacuna no impedeix del tot la infecció, però sí que redueix la càrrega de la malaltia i, per tant, pot reduir l’arribada del virus a la placenta”, planteja l’investigador.