Covid vs. tradició: pot trastocar la pandèmia el calendari festiu?

PalmaSanta Margalida, 20 de juliol, patrona de Felanitx; Sant Jaume, 25 de juliol, patró de sa Pobla. Són dos exemples a l’atzar de dates que queden en un segon pla en el calendari festiu de la imatgeria col·lectiva illenca. Felanitx és, per a la majoria, Sant Agustí. Sa Pobla, per a un forà, és, sense dubte, Sant Antoni. Això, però, no és casualitat. Les festes assenyalades s’han regit fins ara pel calendari agrícola, traçat per les dates de més feina al camp. Ho explica el president del Consell Assessor de Patrimoni Immaterial del Govern, Andreu Ramis, que afirma que les celebracions estan sotmeses a les circumstàncies de cada moment històric, com bé pot ser, posem per cas, una pandèmia.

Les Falles de València i el dia del llibre es varen moure de data el 2021, en un intent de salvar la tradició, el sentiment, però també els interessos econòmics que hi ha darrere qualsevol festa. De fet, als Països Baixos, un comitè d’experts i el govern han proposat ajornar el carnestoltes a l’estiu. Aquest cap de setmana a Mallorca s’han cancel·lat Sant Antoni i Sant Sebastià. Per molts és impossible trobar-hi substituts, però es poden replantejar certes cites en data i forma? És aquesta una oportunitat per potenciar altres celebracions que fins ara han quedat en un segon pla, més institucional?

Reinici o revolució?

La festa que perviu és la flexible i així ho demostra la història. Fins als anys 80 eren ben pocs els que encalçaven el dimoni; a Lloret de Vistalegre es va canviar fins i tot el santoral per celebrar Sant Domingo dia 8 d’agost i no dia 4, com era inicialment, i a Santanyí es va començar a potenciar Sant Andreu perquè Sant Jaume coincidia en època de segar i batre. Són exemples que posa Andreu Ramis, que coincideix amb l’antropòleg Marcel Pich en el fet que la festa desapareix si no evoluciona.

Avui, encara que és difícil fer una previsió de futur per saber cap on aniran les celebracions d’aquí, és moment per a la reflexió. Per l’historiador pollencí Pere Salas, una pandèmia té poder en l’economia, per exemple, “però no en el que està arrelat”. Per això, Pich es mostra segur del fet que, tot i que es pot replantejar Sant Antoni, “serà com fins ara o no serà, perquè una festa amb restriccions no és una festa, sinó una celebració”. De fet, Salas assegura que, de moment, no veu elements consistents perquè Sant Antoni canviï de rumb. A Pollença fa dos anys que no pugen al pi de Ternelles, però aquest temps encara no és suficient perquè es pugui replantejar, ni tan sols, un canvi de data: “Hi hauria una revolució”, diu Salas, que es basa en els fets del 1985, l’any dels dos pins, quan una nevada va fer anul·lar la festa i un grup de joves ho varen contradir. L’Ajuntament en aquell moment va proposar fer la festa en dissabte, la qual cosa va aixecar polèmica.

Ara bé, si en general el covid ho ha trasbalsat tot, també les festes, en algunes podria fer l’efecte contrari i tornar les coses a l’inici. Ara, el Firó i la Mucada, dates en què Sóller i Sineu han estat destacades víctimes de la massificació, tenen una oportunitat per aprofitar el “reinici de la vida”, reflexiona Ramis.

A Palma, fa anys que es replantegen les festivitats. No fou fins al 2014, amb el naixement del col·lectiu Orgull Llonguet, que s’ha encès el caire emocional de Sant Sebastià, l’espurna que tota festa necessita. Malgrat la pandèmia, “és un no rotund” al canvi de format o data per a les festes de Ciutat. Així de contundent es mostra Victòria Parra, d’Orgull Llonguet, i el motiu és evident: igual que a Sant Antoni, hi ha un clar vincle amb el culte al foc i la figura del dimoni i, per tant, amb les arrels de la cultura pròpia, cosa que no es pot baratar ni comparar. “Preferim no tenir Sant Sebastià que no que es desvirtuï”, diu.

Igualment, a més de les característiques particulars de cada festa, per Andreu Ramis, les decisions administratives i polítiques són les que fan que es potenciï més una festa que una altra. Però no sempre ho aconsegueixen. De fet, Pich recorda que, en la legislatura del 2007-2011, l’Ajuntament de Palma va fer un intent sense èxit de donar protagonisme a la Mare de Déu de la Salut, patrona de Ciutat. Han estat les iniciatives populars les que a poc a poc han aconseguit marcar la cita al calendari i no va ser fins a la creació de la festa d’estiu de Canamunt i Canavall, per part del Col·lectiu Llonguet, que ara la patrona té un recordatori la primera setmana de setembre.

Així mateix, el pressupost de l’Ajuntament de sa Pobla per a les festes de Sant Antoni en un any comú és d’entre 90.000 i 95.000 euros. Mentrestant, la partida per a Sant Jaume és d’entre 20.000 i 25.000, segons explica la regidora de Fires i Festes, Magdalena de la Fuente. Tot i això, per l’edil no té a veure amb la inversió, sinó amb la tradició, en la qual cosa coincideix l’antropòleg Pich; “La parafernàlia no és garantia d’èxit”, diu. Tanmateix, la clau d’una festa és la participació, que la gent se la faci seva. Ara bé, els moviments socials han d’anar de la mà de la inversió, perquè és així com es conforma l’agenda social. “A Felanitx s’ha deixat de celebrar Santa Margalida perquè tothom és al port, on s’estiueja, i és allà on es concentren tots els actes culturals de la temporada”, explica Tià Guingaia, felanitxer estudiós del folklore, el qual recorda que es posen tots els ous en el paner de Sant Agustí, especialment en les revetles. Clarament, una aposta a cavall guanyador. Ara bé, farà la pandèmia que les messions es posin en altres fites del calendari?u