El ‘coworking’ és ara “un servei del qual es pot prescindir”

Palma“El coworking no desapareixerà, però no serà la manera de fer feina del futur”, assegura l’advocat laboralista José Manuel Raya. “Al final és un servei del qual es pot prescindir i no tant un espai de treball. Si la gent necessita inspirar-se, va a un bar o a una muntanya, ja no cerca un coworking”, afegeix. De fet, l’empresa novaiorquesa pionera pel que fa a aquest mètode de feina i que prometia canviar el concepte d’oficina amb la creació d’espais de treball compartits ha fet fallida. El teletreball i els preus de l’habitatge, entre d’altres, són els causants de la bancarrota de WeWork. A les Illes, els espais de coworking també pateixen la crisi. L’Ajuntament de Palma va posar a disposició d’emprenedors setze locals, set despatxos i vint oficines de cotreball el 2023. Els locals i els despatxos es varen ocupar mentre que les oficines encara tenien places buides a l’agost.

Aquest mètode de treball ha anat a menys a les Balears perquè “ja no és tan fàcil trobar un espai barat i molta gent fa feina des de casa”, segons explica el professor de Sociologia de la UIB, David Abril. El difícil accés a l’habitatge també ha afectat el coworking, que és vulnerable a les fluctuacions dels mercats immobiliari i econòmic. Les tarifes d’aquests espais varien en funció de la seva ubicació. “Vàrem tancar perquè és un negoci amb ingressos molt limitats en funció del lloc on estàs. Nosaltres cobràvem entre 100 i 120 euros al mes [el preu depèn del servei] perquè estàvem a Inca, però, si estàs enmig de Palma, cobres el doble, i a Barcelona, el triple”, comenta el director de l’antic Coworking Fàbrica Ramis, Joan Ramis. Per altra banda, un despatx tancat al Coworking Moasis, ubicat a plaça Espanya, pot arribar a costar entre 400 i 1.000 euros, perquè està situat en “un espai estratègicament bo”, segons afirma el gerent, Juan Ybarra.

Moltes persones “no es plantegen gastar 300 euros al mes si poden fer feina des de casa”, exposa Raya. “El teletreball i la generalització de les teleconferències han estat un punt d’inflexió. Les empreses abans no tenien els coneixements necessaris i la gent tampoc no tenia ca seva condicionada per fer-hi feina i ara quasi tothom hi té un racó”, afegeix. A més, algunes persones que varen començar a espais de cotreball “per fer promoció de l’ofici i perquè era la manera més econòmica de començar quan no hi havia pressupost”, han llogat una oficina per una qüestió de “privacitat i d’estètica cap al client”, diu la lletrada de l’administració i justícia, Blanca Llopis.

No obstant això, per a alguns turistes que visiten, o que fins i tot tenen una residència a les Illes, anar a un espai de cotreball té una funció de nexe social. “Em relacion amb gent, faig amics i així no estic 24 hores a casa”, justifica Fredrik Jirevall, un jove suec. De fet, els espais de coworking més cèntrics de Palma, tenen una afluència elevada d’estrangers. “Tots els que venen aquí a treballar ho són. Tenim suecs, argentins, alemanys...”, constata el propietari de Cometa Workspace, Alex Soliz. Ramis associa aquest fet amb els impactes que el turisme ha provocat arreu de la Mediterrània. “Els incentius per innovar i ser creatiu desapareixen perquè no és el mateix haver d’inventar un projecte tecnològic cada any que obrir les portes d’un establiment i que hi entri el turisme”, destaca. Altrament, hi ha residents que treballen en aquests espais perquè la seva empresa els ho paga, i que consideren que anar-hi pot arribar a ser divertit. “M’ho pas molt bé aquí, m’agrada el contacte amb la gent i em permet treballar amb els meus companys. Si som a casa, els he de telefonar, i si venc aquí, els veig”, opina l’asessor financer, Fran Nieto.

Oficines compartides

Actualment, la manera de veure i d’entendre aquesta feina ha canviat. “Ara li diuen coworking a qualsevol cosa”, considera l’administrador de Coworking Mallorca, Toni Clar. Els espais es comparteixen entre professionals de diferents disciplines. “Inicialment, la idea era que fossin per a professionals que es dedicaven al mateix i això va evolucionar fins que han arribat a ser oficines compartides”, diu. “Lloguen un immoble, però no comparteixen feina i és una llàstima perquè així no aprofiten les sinergies. S’hauria d’anar allà a fer feines que tot sol no pots fer i a compartir infraestructures amb gent amb qui comparteixes interessos, si no tens res que els interessi, no hi ha per què compartir”, sentencia.