"Per crear la roba m’inspiro en l’últim sospir abans de morir"

BarcelonaHi ha marques emblemàtiques que perduren en el temps i esdevenen clàssics. Són segells de confiança que han resistit al pas del temps, mantenint viva la seva tradició, però han lluitat per mantenir l’atenció del públic més jove o més exigent. Mentre molts altres naufraguen en l’intent, aquestes marques es mantenen a la superfície obrint nous camins. Ja ho diuen, l’experiència és un grau, però no té per què ser un factor decisiu. Existeixen altres secrets que permeten als clàssics de sempre mantenir-se vius.

Guillermina Baeza ha obert aquest divendres el programa de desfilades de l’última jornada del 080 oferint una lliçó d’estil amb un bany sofisticat, que referma el seu prestigi internacional. La firma catalana viatja fins als anys 90, quan es trobava en plena expansió, per reviure l'American dream a les platges de Santa Mònica. Un esperit bohemi però cosmopolita que li ha servit a Belén Larruy, el timó creatiu de la firma, per reviure els dissenys icònics de la marca. “Aquesta dècada va ser molt trencadora també per a la firma i hem volgut rememorar l’esperit transgressor dels inicis”, reconeix la dissenyadora.

Del passat, Guillermina Baeza recupera els blocs de colors, l’estampat tie-dye i els teixits de lúrex i de vellut. Ara, la firma continua apostant per l’experimentació i les fibres reciclades. “Les tendències poden canviar, però sempre hem estat atentes a les necessitats del mercat”, explicava Larruy al backstage. La gran capacitat d’adaptació ha estat clau per refermar l’èxit de la marca, però també hi ha jugat un paper rellevant l’excel·lència en els patrons. Aquests estan pensats per elevar la bellesa del cos femení: “Pensem sempre en la diversitat corporal per fer dissenys elegants, però còmodes”. Els biquinis i els banyadors d’obertures suggeridores van centrar la proposta de la marca, però la roba que els acompanya va guanyant presència. “El bany té la mateixa importància que les peces exteriors”, va concloure Larruy, filla de Guillermina Baeza.

Qui també ha recollit l’herència tèxtil de la seva família és Josep Puig Romeu, fundador de Bielo. Aquest empresari compta amb més de 25 anys d’experiència desenvolupant tècniques innovadores aplicades al punt, per dur-lo a una altra òrbita. “Si no comptés amb aquest bagatge, no m’hauria tirat a la piscina”, reconeixia abans de la desfilada. El llegat es combina amb l’estètica delicada i l’artesania japonesa, i d’aquests dos mons en surten dissenys refinats que sorprenen per les seves estructures inusuals i les primeres matèries de qualitat. Acompanyava l’empresari anoienc el dissenyador Oscar León, amb qui, més enllà d’una amistat, comparteixen l’ànima creativa de la marca: “Ell li dona més canya”, deia fent broma Puig Romeu.

El resultat és una proposta exquisida de luxe silenciós que entra per la vista, però sobretot fascina pel tacte. Si podeu, doneu-vos el gust d’acariciar una de les seves peces.

Dins de l’àmbit de la seducció també es mou amb destresa The Label Edition, que aquesta vegada ha deixat de banda els dissenys més romàntics per explorar altres combinacions més sofisticades que es tradueixen en una aposta més gran per la sastreria i les peces de pell. “Li volem donar un punt més rock'n'roll a la firma”, reconeixia la directora creativa Véronique von Siebenthal. The Label Edition ha aconseguit instaurar sense esforços l’estil chic amb un punt gamberro a la passarel·la catalana.

Per la seva banda, Habey Club va exhibir una col·lecció més continguda, centrada en el minimalisme i els complements que ajuden a definir l’estètica de la proposta capitanejada per David Salvador i Javier Zunzunegui. La jove firma, que fa de la sostenibilitat un emblema personal, va anar un pas més enllà a l’introduir textures gravades sobre teixit texà reciclat.

La moda que no es mossega la llengua

No tot és tan amable. A la passarel·la catalana també s’hi exhibeix un tipus de disseny que remou consciències i posa el dit a la llaga davant d’assumptes incòmodes. Precisament, els talents emergents que tancaven l’última jornada del 080 es posicionaven en aquesta direcció.

La consciència mediambiental sempre marca la brúixola creativa d’Eñaut, a qui la moda li serveix per denunciar l’impacte negatiu de la nostra petjada al planeta. Aquesta vegada el dissenyador guipuscoà s'ha centrat en el forat de la capa d’ozó per plantejar una situació asfixiant: “M’inspiro en l’últim sospir abans de morir i en la sensació d’ofec de no poder respirar”. Aquest concepte es materialitza amb un exercici de contenció cromàtica, però de més puresa en el patronatge de les peces on no falta un element clau: “Hi ha forats irregulars a tots els dissenys”. Unes màscares translúcides creades amb impressió 3D ajuden a reforçar la proposta conceptual.

Diuen que el plat fort sempre arriba al final. I en aquesta ocasió ha estat així. El destroyer del 080 ha estat la firma barcelonina Syndical Chamber, que sosté un discurs subversiu que transita entre la irreverència i la correcció. D’esperit mordaç i discurs sarcàstic, Sergio Castaño Peña ha agafat tots els mals del món, no només els de la indústria de la moda, per condensar-los en una col·lecció que reflecteix les seves manies creatives: peces amb volums i estructures envoltants, vestits armadura que cenyeixen el cos o d’altres que representen una mofa perquè amaguen missatges incòmodes. “M’estic redescobrint a mi mateix”, deia burleta. A la desfilada no podia faltar la presència de la mascota més trash de la passarel·la catalana, una serp: “Et presento l’Antònia, m’ha arribat per Courier des del Regne Unit”.