Creen un marcapassos més petit que un gra d'arròs

BarcelonaEls marcapassos ajuden a regular el ritme del cor quan no batega com toca, tant si va massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Són aparells electrònics que envien corrent perquè el cor no deixi de bategar, i cada any a l'Estat se n'instal·len uns 40.000. N'hi ha de diversos tipus, alguns fins i tot no necessiten cables ni cirurgia per implantar-los, i la seva mida s'ha anat reduint amb el pas dels anys. Ara investigadors de la Northwestern University d'Evanston, als Estats Units, han desenvolupat en un estudi un prototip pioner que és més petit que un gra d'arròs. Es tracta d'un dispositiu temporal que, després de la seva vida útil, és absorbit pel cos del pacient, aconsegueix una estimulació eficaç en animals i en teixits humans i es podria implantar de manera menys invasiva que els marcapassos actuals, segons un estudi que publica la revista Nature aquest dimecres. 

Fa 10 anys el marcapassos més petit del món era de la mida d'una moneda d’un euro, uns 24 mil·límetres. En una dècada els esforços en recerca han permès reduir la mida d'aquests aparells amb l'objectiu que la seva implantació sigui menys invasiva per als pacients que els necessiten, ja que els marcapassos convencionals requereixen una cirurgia cardíaca oberta o una cirurgia endovascular. Són dues operacions complicades tant per a pacients pediàtrics com per a adults. Per això, els investigadors estatunidencs han treballat per aconseguir que la mida del dispositiu sigui "extremadament petita" i ja és inferior a un gra d'arròs. En concret, el prototip que han dissenyat fa 1,8 mm per 3,5 mm per 1 mm.

El dispositiu té elèctrodes que, quan s'exposen als fluids del cos, generen un corrent elèctric per fer bategar el cor correctament. D'aquesta manera, els autors han eliminat la necessitat de disposar d'una font d'alimentació externa i de cables, elements que sí que requereixen altres marcapassos. Un altre avantatge és que és bioabsorbible, que vol dir que, quan s'acaba la seva vida útil, es degrada sol i no fa falta cap operació per extirpar-lo, cosa que evita que el pacient hagi de passar per quiròfan. De moment els autors l'han provat en models animals petits i grans, com ara ratolins i porcs, i en cors humans de donants d'òrgans.

Fase experimental

Per al cap del servei de cardiologia de l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid i expresident de la Societat Espanyola de Cardiologia, Julián Pérez-Villacastín, és un prototip "espectacular", però avisa que encara està en fase experimental. "La idea és brillant, però hauran de passar anys perquè aquesta tecnologia pugui arribar a implantar-se en éssers humans amb prou garanties", ha dit en declaracions a Science Media Centre (SMC). Això sí, creu que la seva mida i la forma com es generen els impulsos elèctrics per fer bategar el cor el converteixen en un aparell prometedor. Amb tot, els autors creuen que el dispositiu pot oferir "una alternativa potencialment més segura als marcapassos tradicionals més grossos".