Creix l’interès pel turisme de caravanes a les Balears, la pitjor destinació

PalmaEl 2022 es varen matricular a les Illes Balears 119 autocaravanes i furgonetes camperitzades, segons les dades de l’Associació Espanyola de la Indústria i Comerç del Caravaning (Aseincar) que agrupa el 90% de les empreses del sector a Espanya. El delegat executiu d’Aseicar, Raúl Vaquero, explica que el caravanisme es va reforçar amb la covid a tot l’Estat, “per la seguretat que oferia viatjar amb tot el que necessites al damunt”, i assenyala que “va entrar en aquest món gent que mai no ho havia fet i que hi ha quedat”. Les Balears no en són una excepció, segons reconeix Joan Pere Crespí, de la junta de la directiva de l’associació Amics de Mallorca, Menorca i Eivissa en Caravana, Camper i Autocaravana (AMMICCA). “Hi ha un boom. Nosaltres hem triplicat els socis, i ara ja en som més de tres-cents”. I apunta cap a un altre fenomen: “Molta gent no té caravana en propietat, però s’ha decidit a llogar un vehicle i a provar-ho. És un turisme en creixement”.

És el cas de Catalina Calafat i Joan Pla que fa tres anys que s’animaren a fer turisme d’autocaravana amb el seu fill, que ara té cinc anys. Com fan moltes persones que proven per primera vegada aquest turisme, ells varen llogar el vehicle al país de destinació. Començaren per Escòcia i després han repetit a Dinamarca i a Itàlia. Expliquen que ho volien provar perquè els donava llibertat i autonomia. “Pots anar on vols, quan vols, sense dependre d’hotels ni de res i, en el primer viatge, amb el nin de només set mesos, ens va resultar molt pràctic”, assegura Joan.

De moment, no es plantegen fer el mateix a Mallorca, entre d’altres qüestions perquè no creuen que l’illa estigui preparada per a aquest turisme. “No hi ha càmpings, no hi ha zones d’aparcament ni pots endollar el corrent ni buidar les aigües brutes”, apunta Catalina. “Ara mateix, per a nosaltres és molt més pràctic llogar a la destinació que comprar una caravana que suposa una inversió important i, a més, s’ha d’afegir el que costa sortir des d’aquí amb el vehicle fora de les Balears”.

Des de l’empresa Autocaravana Mallorca, Jaume Perelló confirma que llevat de la temporada d’estiu, la resta de l’any, la majoria dels clients són mallorquins que volen viatjar a fora, i el 80% d’aquests són famílies. A l’estiu, el 50% són estrangers que venen a recórrer l’illa, principalment nòrdics, però també francesos i italians.

La destinació més difícil d’Espanya

D’entrada hauria de ser un turisme molt atractiu per a les Balears, però la realitat és que som “el pitjor lloc d’Espanya per anar amb autocaravana”. “Em fa mal dir-ho, però hem de ser realistes”. Així de contundent es mostra Miquel Antoni Vidal, de l’Associació Balear Cultural de Temps Lliure i Autocaravanisme, Abaces. “És ridícul que només hi hagi un punt verd a Mallorca, qualsevol poble de la Península en té un a prop o una àrea per caravanisme”, afegeix.

Això sí, no totes les Balears estan en la mateixa situació. Menorca mostra un altre panorama. L’illa ja té cinc aparcaments municipals habilitats per a aquesta classe de turisme. I, segons apunta el representant d’AMMICCA, n’hi haurà dos més pròximament.

Però a Mallorca hi ha encara ajuntaments reticents a rebre caravanes, en especial els costaners. Un dels problemes principals té a veure amb els prejudicis. “Ens tenen encasellats”, es lamenta Vidal. “Veuen tres o quatre caravanes i pensen que som un poblat”, continua. Santa Margalida, Felanitx o Llucmajor es troben entre els ajuntaments que posen més problemes al caravanisme. “Entenc que una persona que s’ha comprat un xalet a primera línia i que paga els imposts no vulgui una autocaravana instal·lada davant ca seva. Hi ha d’haver una regulació”, diuVidal.

Una normativa obsoleta

Raúl Vaquero confirma la peculiaritat balear. “Té una de les normatives més antigues d’Espanya, que ha quedat totalment desfasada”. Es refereix a la Llei de turisme de 2012, que no ha previst aquest tipus d’activitat en cap de les reformes posteriors. AMMICCA i Abaces han insistit a les institucions sobre això, tant al Consell de Mallorca com al Govern. “Estam molt decebuts, hi ha un fre posat, quan és clar que fa falta una regulació”, reconeix Vidal. La Conselleria de Turisme admet els contactes, i explica que “no es descarta incloure aquesta activitat en la nova llei que prepara el Govern. Però ara per ara no s’ha decidit res”. La legislatura passada també es varen mantenir reunions amb el Consell de Mallorca per estudiar ajudes específiques que facilitin la tasca als ajuntaments.

Les associacions convoquen accions per llevar els prejudicis i mostrar que es tracta d’un turisme que genera beneficis al seu entorn, invertint en els comerços locals. “Amb aquestes accions hem aconseguit que l’Ajuntament d’Alcúdia es posi en contacte amb nosaltres per solucionar les tensions a la zona d’Alcanada”. I el de Santa Margalida, que ha manifestat públicament la seva posició contra aquests vehicles, es planteja una àrea específica per a les caravanes. “Amb les concentracions que feim, els ajuntaments veuen que som responsables i que no cream problemes. Quan s’han adonat de tot el que es mou, s’han posat en contacte per mirar d’arreglar les coses”, explica Crespí.