El creixement de l'Eixample abans de la Guerra Civil

PalmaL’ enderroc de la murada va suposar la desaparició de l’element que havia defensat històricament la ciutat. La zona sud, des de l’Almudaina fins al Baluard del Príncep, no va ser enderrocada i es manté fins a l’actualitat.

Abans de la Guerra Civil, Palma era una ciutat dinàmica amb una activitat socioeconòmica privada i pública important. El projecte modernitzador de la ciutat s’havia iniciat i donava els seus fruits, sobretot des del punt de vista urbanístic, sanitari i educatiu.

Abans de l’enderrocament de les murades, la ciutat ja tenia una sèrie d’assentaments o barris situats fora del recinte emmurallat: el Terreno, Son Alegre, el Jonquet, el raval de Santa Catalina, la possessió de Son Espanyolet, de la Punta, del Camp d’en Serralta, dels Hostalets, la de Can Capes, la possessió de Son Real, l’Hort des Ca, la Soledat, el Molinar i el Portitxol. Aquests enclavaments, amb el seu propi traçat viari, són inclosos dins dels límits que es defineixen a l’eixample projectat per Calvet, localitzats pràcticament a la perifèria i articulats i connectats amb el nou traçat viari.

El Pla Calvet marcarà definitivament el creixement de Palma i el seu desenvolupament des de l’any 1901 fins al 1956. El primer edifici públic important que es va construir va ser l’Instituto Balear, el 1914, obra de Tomás Gómez Acebo. La població l’any 1920 ja era de 77.418 habitants.

Les infraestructures ferroviàries varen ser decisives per al transport de mercaderies a la zona del port de Palma. Des de l’espigó, on s’iniciava la descàrrega, fins a l’esplanada davant de la Catedral, on es transferia la càrrega a camions per a la seva distribució a la resta de l’illa. Aquesta via fèrria va estar en funcionament des de 1877 fins al 1965, al principi com a línia en superfície, i des de l’any 1932 com a línia subterrània, travessant la ciutat des de l’esplanada de davant la Seu fins a l’actual plaça d’Espanya.