Creixen un 75% els ingressos psiquiàtrics d’infants i joves

PalmaEls ingressos a la unitat d’hospitalització de psiquiatria infantil i juvenil de Son Espases s’incrementaren un 75% els cinc primers mesos del 2021 en comparació amb el mateix període del 2020. Aquesta és una de les moltes xifres que l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2021 posa damunt la taula en el monogràfic Joves i vivències en temps de covid. Les membres de l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) Isabel Flórez Fernández, Marta Bedmar-Noguerol i María Carrera Ferrer signen el capítol número 14, ‘Com és la salut mental dels nostres infants i joves en el període covid-19?’. L’estudi revela que el primer semestre d’enguany el nombre d’hospitalitzacions a la unitat psiquiàtrica per a menors de l’hospital de referència de les Illes era de 116, mentre que en aquestes altures del 2020 la xifra era de 66.

Entre aquests casos, els motius de consulta que han predominat han estat, juntament amb les conductes autolítiques (d’autolesió), els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA). Al llarg de tot el 2020 varen fer 44 ingressos per TCA, davant dels 29 del 2019, és a dir, un 50% més. En el mateix temps, les consultes varen pujar un 20% el 2020 –en què varen ser 81 (71 dones i 10 homes)– respecte de les 57 del 2019. I el ritme es manté aquest 2021: només durant els cinc primers mesos de l’any es varen fer 23 ingressos. Molts es deuen a un empitjorament en la salut mental dels infants i joves amb TCA ja diagnosticats abans de la pandèmia.

“A l’inici del confinament, els pacients estaven estables, tret dels hospitalitzats o greus”, apunten, però “a mesura que avançava el confinament varen presentar ansietat i dificultats per dormir” i “els pares varen començar a percebre més problemes, com la necessitat de fer activitat física i dificultats per alimentar-se correctament”. El punt d’inflexió va arribar “quan els pares varen reprendre la feina i els menors varen quedar a casa”. I en el moment de tornar a les cites presencials, el maig, els professionals varen detectar que “alguns pacients s’havien descompensat”. A banda d’aquests, varen començar a arribar “peticions urgents d’atenció a menors no coneguts prèviament, amb pèrdua de pes severa que requerien ingrés i tractament intensiu”.

Com atendre la demanda?

En la mateixa línia, el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, afirma en declaracions a l’ARA Balears que la demanda d’aquests serveis ha continuat pujant el 2021. “Des de l’estiu, la demanda ha augmentat un 12%”, puntualitza Lafau. Per pal·liar aquesta situació, la seva àrea ja està “cercant solucions”, com ara “gestionar la llista d’espera perquè els casos més greus no quedin endarrerits pels més lleus”. A més, ja estan “donant força, a la fi, als problemes de neurodesenvolupament –que són els trastorn de l’espectre autista, de l’aprenentatge, motors i de la parla; les discapacitats intel·lectuals i el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH)”, argumenta el psiquiatre. Però una de les mesures clau per Lafau és “fer xarxa” amb la resta d’institucions, com ara Educació i Serveis Socials, perquè, en definitiva, “la salut mental és de tothom”.