Creixen els divorcis de gent gran: “M’ha donat molt mala vida”
Les separacions de persones de més de 65 anys han augmentat fins a un 100% a les Illes en la darrera dècada
Palma“Ell mai ha estat de cuidar ningú. Quan érem joves em va donar molt mala vida, de manera que jo no li tenc gaire afecte, i tampoc el cuidaria”. Així resumeix Antònia –nom fictici– la situació en què es troba amb el que considera el seu exmarit. Ella té 70 anys, ell 72, i fa prop de 30 anys que van decidir fer vides separades, però compartint la mateixa casa familiar. Encara que el seu cas és particular, aquest matrimoni representa la situació en què es troben la majoria de parelles dels nascuts entre els anys 1946 i 1964, la generació del baby boom. La incorporació de la dona al treball, la normalització del divorci i una esperança de vida més elevada són alguns dels factors que expliquen que en la darrera dècada hagin crescut fins a un 100% a les Balears els divorcis de persones de 65 anys o més, anomenats ‘divorci de plata’ o ‘gris’.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) recull aquestes dades des del 2013, i des d’aleshores la xifra més baixa va ser de 69 en un any –mitjana entre homes i dones–, xifra que es va doblar el 2018, amb 138. Des del 2019, en què aquesta mitjana va ser de 125 divorcis, la dada va descendir amb la irrupció de la pandèmia, però ja recupera el ritme. El 2020 se’n van registrar 98 i el 2021, 101. Si bé el cas d’Antònia no forma part de les estadístiques –perquè mai es van arribar a divorciar sobre el paper–, ajuda a conèixer quines raons pesen més que 20 anys de matrimoni a l’hora de prendre aquesta decisió. “Jo ja no sentia res per ell. Era com un amic, per això vam decidir continuar convivint, encara que feim vides separades. Ens duim millor ara que abans”, diu amb un to còmic. Com que viuen “en un lloc molt bonic”, explica, cap dels dos es va voler desfer del pis que van comprar a mitges, i van acordar compartir-lo. Ara bé, ella té clar que “si hagués trobat una altra persona, hauria trobat una solució” i que un dels dos hauria partit.
- 46 casos de 70 o mésEls divorcis entre persones de 70 anys o més van ser 46 de mitjana a les Illes l’any passat. En concret, l’INE va registrar 25 dones i 67 homes que es van separar.
- 163 casos d’entre 60 i 69El 2021 l’INE va registrar una mitjana –entre homes i dones– de 163 divorcis de persones d’entre 60 i 69 anys. Dins aquesta franja, hi va haver 191 homes i 135 dones.
A més, la dona té clar que això pot canviar en el moment que la salut d’un dels dos empitjori i necessiti cures especials. Com explicava a l’inici, cap dels dos cuidarà l’altre. “Ja n’he parlat amb els meus fills, hi hauríem de posar solució. Si quedàs prostrat al llit, jo no me’n faria càrrec”, declara. No li té rancor, però considera que ja va sacrificar massa el temps de la seva joventut, atès que es va casar a 25 anys. “Ell feia vida com si fos fadrí: sortia als vespres, venia al matí, anava a fer feina quan volia... Ho vaig passar molt malament. Em feia càrrec de la casa, dels dos fills i sempre he treballat”, conta. Antònia beneeix ara aquella decisió: “He tingut la sort que sempre he disposat dels meus doblers i he estat independent. D’ençà que vaig començar a fer feina, vaig tenir el meu compte al banc. Mai li vaig haver de demanar doblers, i això és un avantatge grandíssim”, argumenta.
El rumb que ha pres la vida de cada un dels dos a partir de la jubilació, a 65 anys, també és un reflex de la major part de la població masculina i femenina d’aquestes edats. Mentre que ella ho viu com un alliberament, per a ell ha suposat la reclusió. “Ara tenc la meva pensió. Viatj sempre que puc. Tenc moltes amigues, surt amb elles i vaig a gimnàstica o a aquagym. No atur per casa”, manté Antònia, que ha reviscut. “Estic gaudint més ara que en tota la meva vida. Són els meus millors anys”, celebra. Ell, en canvi, té unes rutines totalment diferents. “Per a mi, la jubilació va ser el millor. Per a ell, no. Es va ficar a casa i tot el dia és davant la televisió. Només surt per anar al metge o a la farmàcia”, revela ella.
Diferències per sexe
Aquest exemple mostra les diferències, abismals entre homes i dones a l’hora d’afrontar el divorci a partir d’aquestes edats. Les expertes consultades constaten que les dones ho fan perquè ja no aguanten més i volen fer la seva vida. Però quan és l’home qui ha pres la decisió gairebé sempre és perquè tenen algú altre, i més jove. “La dona no es pot imaginar que el marit la cuidi. No té por de la soledat. Però l’home, si es divorcia, ràpidament es torna a casar. Normalment, necessita una altra que li faci les activitats”, apunta en aquest sentit la infermera experta en gerontologia i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Julia Gallo. Aquestes generacions properes al baby boom, puntualitza, “tenen més estudis i les dones, que ja van fer feina, estan influïdes per la irrupció del feminisme, els anticonceptius i el divorci (aprovat per llei a Espanya el 1981)”.
Tanmateix, Gallo insisteix que en el cas dels matrimonis que tenen 80 anys o més, la situació és diferent. “Les dones deixaven de treballar per ser el que l’home volia que fossin. La idea de matrimoni era més patriarcal i la majoria van sobreviure com van poder”, lamenta l’experta, que també està jubilada. A les de més de 80 “els costa més”, sobretot perquè molt poques van fer feina remunerada i, com que no van cotitzar, no tenen una pensió de jubilació que els doni independència econòmica.
La separació de Damià –nom fictici també– revela una altra cara dels divorcis de plata, que és perdre d’una “destralada” –com diu ell– tot un projecte de vida. Ell ara en té 60,n’hi queden cinc per jubilar-se, i fa un any que l’ara exdona li va demanar el divorci, després de 32 de matrimoni i una filla en comú. “És com si esclatàs una bomba. És molt fotut. Dones per fet que aquella companya ho serà per a tota la vida i, en un moment donat, veus que no és així”, se sincera l’home. Tot va passar en un moment en què la relació havia perdut força. Aleshores ella va trobar una altra persona que la va il·lusionar.
Les circumstàncies econòmiques de la parella demostren que en la majoria de casos poder-se divorciar és un privilegi, sobretot a efectes de logística familiar. L’exdona va poder anar a viure a una casa que era d’ella i tenia llogada i ell va quedar a la casa familiar. No obstant això, en aquesta història l’habitatge també juga un paper important. Es tracta d’un projecte de segona residència que estaven posant en marxa en un poble petit de la costa de Mallorca. “Allà fèiem comptes retirar-nos tots dos. És un lloc més tranquil i pensàvem gaudir d’aquesta nova etapa per estar en parella, junts amb tranquil·litat, ara que la filla ja és adulta”, recorda ara.
Un privilegi
Encara que la ferida emocional pot eclipsar tot aquest procés, l’advocada experta en drets, longevitat i discapacitat Natalia Rosset aconsella revisar el patrimoni comú. La lletrada, argentina establerta a Mallorca des de fa més de 20 anys, assenyala que “a diferència de quan són més joves, en què la preocupació són els fills i la gestió familiar del dia a dia, en edats avançades ho és la distribució dels béns”. “Una cosa és mantenir una casa amb dos ingressos, i una altra, dues cases. S’ha de veure si el patrimoni és suficient perquè dues persones visquin de manera separada”, exposa Rosset. “Per això, hi ha gent que no pot materialitzar el divorci per una qüestió econòmica”, afegeix.
Així i tot, una de les batalles més importants que s’han guanyat ha estat la cultural, segons MargaVives, psicopedagoga autora de l’article Quan les separacions i els divorcis apareixen en una etapa avançada de la vida, de l’Anuari de l’envelliment de les Illes Balears del 2022. “Les separacions de matrimonis de més de 20 anys representen el 32% del total”, destaca, malgrat que “l’edat punta és la dels 45”. On abans hi havia “pressió social per mantenir el matrimoni”, ara veuen una “llibertat”, afirma. “Això afecta la qualitat de vida, i el fet de compartir la teva vida amb una persona que no vols pot esdevenir una situació crònica i aguda”, adverteix. Vives també coincideix que el denominador comú d’aquests divorcis és “l’estabilitat econòmica: solen tenir ja una casa i un cotxe en propietat, de manera que estan menys endeutats que els joves”. Això, sumat a la desaparició dels tabús, fa que –com diu l’autora a l’article– comentaris com “fins que la mort ens separi” se sentin de cada vegada menys.