"Creus que mai tindràs un infart i no et cuides"

Barcelona"Quina il·lusió veure't! Aquell dia no et vaig poder donar les gràcies com toca. Moltes gràcies, de debò, ho diré els cops que calgui", diu emocionat José Marín a Helena Tizón, la cardiòloga de l'Hospital del Mar que li va salvar la vida. És el primer cop que es veuen des que va patir un infart a l'agost. Va anar d'urgències a les sis de la matinada perquè tenia dificultats per respirar, molta pressió al pit i no podia dormir. Tot i això, es pensava que tenia un atac d'ansietat i va esperar tota la nit abans de demanar ajuda. Un cop a l'hospital, l'atenció va ser immediata i el van aconseguir estabilitzar en un tres i no res, sense seqüeles tot i que va trigar moltes hores a reaccionar. En conversa amb l'ARA, Marín reconeix que hauria d'haver actuat abans i també que no va seguir els consells del seu entorn ni els dels metges per minimitzar el risc de patir la malaltia: "Creus que mai et passarà a tu i no et cuides".

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a tot el món. Els hàbits de vida poc saludables i l'increment de patologies com la diabetis, la hipertensió i el colesterol, entre d'altres, faran créixer el nombre de casos en els pròxims anys. Per això, és clau prevenir i cuidar l'estil de vida. Quan la seva dona va morir, ara fa tres anys, el José va començar a fumar de manera compulsiva. Menjava malament, no feia esport i tampoc es visitava amb el seu metge de capçalera. L'infart l'ha obligat a fer un gir de 180 graus. Ara ja no fuma, tampoc beu i ha deixat de menjar dolços, que li encantaven. Durant la seva trobada amb la doctora Tizón explica que a partir d'ara anirà amb més regularitat al centre d'atenció primària per assegurar que l'evolució després de l'infart és la correcta. "M'heu convençut, aniré a veure el meu metge de capçalera", li diu a la cardiòloga abans d'acomiadar-se.

"Cada minut compta"

Les malalties cardiovasculars, com l'infart i l'ictus, són "temps-dependents, és a dir, cada minut compta" i com més es triga a atendre un pacient, més grans són els danys que pateix el cor o el cervell, explica Tizón, que també és la directora del Pla Director de Malalties de l'Aparell Circulatori de Catalunya. Ella estava de guàrdia la nit que el José va arribar a l'hospital. Quan li toca fer aquest torn, ha d'estar localitzable en tot moment i a menys de 30 minuts de l'hospital per poder actuar amb rapidesa si arriba una urgència de nivell 1, com un infart. Des del 2009 a Catalunya hi ha un protocol d'actuació urgent que s'activa des del moment que una persona presenta símptomes d’un possible infart per garantir-ne la supervivència.

"Fins que no es va desplegar el Codi Infart molts d'aquests pacients morien abans d'arribar a l'hospital", recorda Tizón. Quan hi ha una sospita d'infart, es fa una prova anomenada electrocardiograma per confirmar el diagnòstic i, si surt positiu, s'activa el protocol perquè rebi atenció com més aviat millor. Si el pacient no és en un centre sanitari, els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) són els que fan la prova i envien els resultats a la Central de Coordinació Sanitària (CECOS). La CECOS els fa arribar al metge de la unitat coronària de l'hospital de referència d’infarts més proper i el SEM hi porta el pacient amb ambulància perquè l'operin.

Ràpidament, es prepara el quiròfan per operar el pacient. "Quan van confirmar que el José patia un infart, em van trucar i en pocs minuts ja era a l'hospital preparant-ho tot amb la resta de l'equip", explica la cardiòloga. Un cop llest, es crida el pacient a quiròfan, on se li practica un cateterisme, que consisteix a passar un tub de plàstic buit per dins l'artèria, es localitza l'obstrucció que impedeix la correcta circulació de la sang i se li col·loca un stent, una molla metàl·lica que s'uneix a la paret de l'artèria i permet de nou la circulació de la sang. Durant tot el procés el pacient es pot desestabilitzar, pot tenir arrítmies malignes i els professionals l'han d'estabilitzar de nou per garantir-ne la supervivència.

Menys mortalitat

Programes com el Codi Infart, que permeten diagnosticar i tractar de manera precoç els casos d’infart de miocardi, redueixen la letalitat d’aquests episodis un 35% i la mortalitat a llarg termini un 27%, segons un estudi publicat per la Revista Española de Cardiología. Es tracta d'un treball col·laboratiu entre l'Hospital del Mar i la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El metge de família i investigador Joan Cartanyà explica que el treball ha consistit en una revisió sistemàtica de 32 articles científics publicats sobre aquesta qüestió.

Així doncs, les conclusions avalen la implementació de xarxes regionals per abordar aquests casos com una estratègia efectiva contra l'infart. Cartanyà destaca l'èxit del Codi Infart a tot el territori català, però també demana més polítiques públiques dirigides a la prevenció de les malalties cardiovasculars. Proposa, per exemple, campanyes de sensibilització i informació perquè les persones de risc coneguin els símptomes i actuïn amb celeritat quan els detectin. "Hem d'explicar als homes de 60 anys amb hipertensió que, si tenen dolor al pit, potser estan patint un infart. I a les dones de 70 que, encara que no tinguin dolor, si es cansen habitualment i tenen palpitacions, potser també estan en risc de morir", conclou l'investigador.