“En aquest temps, encara faig un bany a primera hora”

PalmaLes rutines que tenc inclouen anar al mercat de Ciutadella cada dimecres i dissabte. A més de les parades habituals, també se n’hi instal·len d’altres de fruita, verdura, pa, etc. Vaig a fer compra i majoritàriament cuin jo. M’agrada cuinar, sobretot si tenc temps. Això sí, no som gaire complicat: m’agrada molt, per exemple, menjar una amanida amb un tall de carn o peix a la planxa. També faig arrossos i aguiats que agraden.

M’aixec prest –al voltant de les 7 h estic en marxa– i dos dies a la setmana tenc gimnàs. Hi vaig per una necessitat, per manteniment físic. Em costa, però l’esforç em dona empoderament i em trob millor. Els dies que no hi vaig, intentam sortir amb la meva companya Dolors a caminar als matins. Feim un passeig d’una hora una mica intens. En aquests temps, encara aprofitam per fer un bany a primera hora del matí. Caminar és una manera de no treure el rovell –perquè ja començam a tenir una edat–, però també em va molt bé per plantejar el dia. Si és un moment en què estic component cançons o material nou, la caminada em serveix per apuntar paraules, frases, melodies... Faig molts d’apunts al mòbil. 

En aquella hora el cap és una esponja, té més espai per rebre la inspiració. És una paraula molt bonica, ‘inspiració’, però té una doble cara: no qualsevol moment és bo per rebre-la, t’ha d’agafar treballant. Requereix constància. El procés de creació, per a mi, és un patir amb gust. Els músics tenim un instrument, un paper en blanc i un boli. No sempre surt, però quan surt... és brutal.

A banda de la música, amb na Dolors tenim la llibreria VaDllibres i, tot i que no estic de cara al públic, duc una mica més la part de papers i gestió. També form part de dues associacions: Treset, vinculada a la música en directe i la VaDcultura. Amb aquesta darrera ara estam preparant activitats culturals, com presentacions de llibres, xerrades sobre ecologia, llengua... Sempre m’ha agradat posar-me en coses, algunes per necessitat de menjar i d’altres per gust i perquè hi creus. És fàcil estar a les xarxes i opinar des d’un sofà, però s’ha de ser una mica activista. Jo sempre m’he considerat un agitador cultural amb boca petita, perquè no ho dic gaire, simplement ho faig.

M’agrada llegir, sobretot durant els viatges. Dins el llit no puc, faig mitja pàgina i ja m’he adormit. No som gaire seriòfil. Preferesc sopar amb els meus i, com que m’aixec prest, no me’n puc anar a dormir molt tard. Però algunes sí que en miram. Ara m’he posat amb Gambito de dama, i em va semblar boníssima. Tampoc som un escoltador compulsiu de música, perquè, sobretot component, necessit estar desconnectat d’altres músiques. Evidentment, escolt les novetats de la gent propera. Ara per exemple hi ha Reïna, que el que n’he sentit està molt bé, i tenc curiositat pel disc que està a punt de treure l’amic Jaume Pla (Mazoni).