La crisi climàtica fa que el risc d'incendi sigui semblant a l'estiu i a l'hivern a les Balears

MarratxíHistòricament, l'alt risc de foc al bosc es limitava als mesos d'estiu, però això està canviant a marxes forçades. L'incendi forestal més greu d'enguany es va produir a la finca pollencina d'Ariant el 6 de febrer, i va cremar 58,6 hectàrees. La crisi climàtica provoca que el risc d'incendi sigui semblant a l'estiu i a l'hivern. "Les estacions es dilueixen i cal estar en guàrdia tot l'any", ha advertit aquest divendres el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir. Una prova d'això és que el febrer hi va haver 13 sinistres, enfront dels 7 registrats el juliol, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

L'operatiu especial per evitar incendis forestals d'enguany, que ha estat actiu des de l'1 de maig i fins aquest divendres, ha acabat amb un balanç de 61 sinistres que han cremat 91,73 hectàrees a les Balears. El 70% dels focs s'han produït a Mallorca (42), un 28% a Eivissa (17) i un 2% a Menorca, on només n'hi ha hagut un. A Formentera enguany no se n'ha registrat cap. Pel que fa a les causes d'aquests sinistres, gairebé la meitat s'han iniciat per una negligència; quasi el 22% han estat intencionats, i el 12% ha estat per causes naturals, com ara llamps. Queda pendent de determinar la causa de quasi un 7% dels sinistres.

Les xifres, però, es poden llegir amb "certa positivitat", perquè afortunadament no s'han registrat focs de gran magnitud, ha dit Mir a l'aeròdrom de Son Bonet, on un helicòpter ha fet una demostració. Cal recordar que la sequera d'enguany feia que el risc de foc fos molt elevat, i per això la Conselleria va demanar extremar precaucions durant la presentació de l'operatiu el 30 d'abril.

El conseller ha assenyalat que l'efectivitat de l'operatiu, en el qual han participat 350 efectius, i el sistema de prevenció de focs balear "ha estat molt important" per evitar més danys. Durant la resta de l'any, els tècnics de l'Institut Balear de Natura (Ibanat) fan tasques de prevenció als boscos de les Illes. Mir, però, també ha fet valer la "implicació" de la ciutadania, perquè la conscienciació envers el perill de foc està fent que les cremes en sòl rústic durant els mesos de major risc siguin episodis "puntuals".

Mir, però, ha reiterat que cal conservar sempre la prudència perquè hi pot haver incendis tot l'any i "hem de continuar a l'aguait". El gerent de l'Ibanat, Joan Ramon Villalonga, ha afegit que enguany hi ha hagut molts de sinistres, però que la ràpida resposta de l'operatiu ha estat vital per apagar les flames. El segon incendi amb més superfície cremada enguany es va produir al coll de la Gramola d'Andratx, que cremà set hectàrees de matollar i pastures en un terreny que ja havia estat afectat pel gran incendi del 2013.

Per altra banda, l'incendi de Son Suredeta, originat el juny i que cremà 4,76 hectàrees, posa de manifest la necessitat i l'obligació que tenen els propietaris que viuen en zones residencials properes al bosc de crear faixes de protecció per frenar l'avanç de les flames cap als habitatges. Les condicions meteorològiques favorables i la ràpida actuació dels bombers varen evitar que un incendi forestal cremàs la urbanització d'Alcanada, a Alcúdia, el 16 d'abril. Però això podria passar qualsevol altre dia perquè el perill és més real del que sembla. Les flames varen calcinar quasi una hectàrea de pinar i matoll devora els xalets i, si no fos perquè el vent va bufar en direcció contrària a les cases, el foc hi hauria arribat.