La crisi diplomàtica Algèria-Espanya i la cooperació migratòria

RabatLa crisi diplomàtica oberta entre Alger i Madrid es va evidenciar quan les autoritats magrebines van decidir suspendre el tractat d’amistat que feia 20 anys que s’havia signat amb Espanya. Va ser el mes de març d’enguany quan el govern algerià va prendre la decisió i va qualificar d’“injustificat” el canvi de posició espanyol sobre el Sàhara Occidental.

Més enllà de la preocupació generalitzada pels possibles efectes d’aquesta crisi pel subministrament del gas, el tractat suspès també preveia la cooperació migratòria. Espanya i el Marroc “prosseguiran i aprofundiran la seva cooperació en matèria de control dels fluxos migratoris i de lluita contra el tràfic d’éssers humans”, diu un dels apartats d’aquest document.

Una de les primeres conseqüències va ser la suspensió de les deportacions d’algerians que havien arribat a la Península, segons defensa Carmen González, investigadora principal del Real Instituto Elcano. Explica que després de la reobertura de les fronteres algerianes per la covid, aquest 2022 es van recuperar les deportacions, tot i que no el nivell anterior a la pandèmia. Afegeix que “aquesta crisi política l’ha interromput de nou i des de començament d’abril Algèria no accepta devolucions des d’Espanya”, conta en un article publicat per la institució.

Relaxació dels controls

“L’arrel política d’aquesta interrupció de la cooperació migratòria suposa un ús de la migració com a arma en les relacions bilaterals, cosa que podria suposar no només, com ja passa, el rebuig de la readmissió, sinó també una relaxació dels controls de les autoritats algerianes sobre les sortides des de les costes cap a Europa”, defensa González. Per ara, les diferents oenegés consultades no han vist cap evidència clara que Algèria hagi relaxat la vigilància de les seves costes o que estigui incentivant la sortida de pasteres, però tenen por que pugui passar en un futur.

En la pràctica, la impossibilitat de deportació suposa que els algerians que arriben a les costes espanyoles no són enviats a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) perquè no està garantida la seva devolució al país d’origen i, com va passar la setmana passada, queden en llibertat un cop identificats per la policia. La majoria reben l’assistència humanitària que gestiona la Creu Roja i, quan poden, creuen amb ferri, principalment a Barcelona, per continuar el seu viatge cap a França.