La crisi de la llet empeny Menorca cap al formatge
El Consell Regular de la DO té dubtes, perquè la nova estratègia suposarà el tercer increment en el darrer any del preu, que acumula un 15%
MaóLa caiguda de la planta d’envasament de la Cooperativa Insular Ramadera de Menorca (Coinga) ha posat de manifest una problemàtica generalitzada, avisada pel sector primari des de fa anys: la inviabilitat de produir llet i el tancament dels llocs. Segons la secretària general d’Unió de Pagesos de Menorca, Marga Llambias, unes 130 finques fan llet, unes 40 la destinen a formatgeria i altres la venen a diferents empreses. Una xifra que, si la comparem amb fa 30 anys, quan hi havia 400 explotacions, demostra la magnitud de la decadència del camp menorquí.
La crisi de la llet a Menorca, agreujada per l’augment dels costos causats pel carburant, la factura elèctrica i els derivats de la invasió a Ucraïna, ha fet que les ajudes de les administracions per compensar el preu del litre de llet quedin molt allunyades de les necessitats reals. El preu del litre de llet està estipulat en 42 cèntims i, segons un informe de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Balears, el preu de cost actual se situa en 55 cèntims. Aquesta diferència fa inviable la producció i posterior venda de la llet, argument de Coinga per justificar la manca de rendibilitat de les explotacions lleteres.
Unió de Pagesos alerta del degoteig constant de tancament de llocs, amb una mitjana d’entre 3 i 5 finques per any, una constant que s’està donant en els darrers cinc anys com a mínim. Sobre la crisi lletera, Marga Llambias admet que és molt arriscat pronunciar-s’hi, tot i que creu que el formatge podria ser una solució: “El posicionament de Coinga és lògic, perquè s’estan llevant animals i hi haurà menys llet, i el formatge és més fàcil de vendre, a més d’establir tu el preu”.
De tota manera, si la nova estratègia funciona, implicarà que els pagesos cobrin la llet més cara i, com a conseqüència, pugi el preu del formatge: “També, però no tant com el de la llet; no pots produir-la per tenir-la venuda en pèrdues”. Un altre aspecte del qual Llambias considera que caldrà fer-ne un seguiment és en els hàbits del consumidor, ja que és qui decidirà finalment si compra o no el producte: “Es presenta un hivern complicat i moltes famílies podrien perdre poder adquisitiu; per tant, no sabem si compraran formatge, es decantaran per llet de marques blanques o si menjaran pollastre en detriment de la vedella”.
Del moderat optimisme d’Unió de Pagesos es passa a la incertesa de la Denominació d’Origen (DO) del formatge Mahón-Menorca. Tot i que l’aposta plena per la producció del formatge pugui semblar positiva a priori, hi ha dubtes a la presidència del Consell Regulador, que ocupa Bosco Triay. No hi ha dades oficials, però des de l’ens formatger asseguren que la venda d’aquest aliment a l’estiu continua a l’alça.
Bosco Triay explica que el 60% de la llet que surt del camp de Menorca es destina a l’elaboració del formatge i el 40% restant, a altres derivats i a la llet líquida. El president de la DO entén que el tancament de la planta de Coinga respon “a una mancança de llet”, ocasionada per l’encariment dels preus i l’eliminació del bestiar. Aquest fet provocarà que la llet es vengui més cara i el preu del formatge pujarà per tercera vegada en el darrer any.
El formatge de Menorca és un dels més prestigiosos del mercat internacional i aquest punt d’inflexió pot restar competitivitat en un context de recessió econòmica a les famílies: “Ja podem tenir el millor formatge del món, però si el posem molt car no el podrem vendre”. Aquesta circumstància, en principi, serà la tònica general a la resta de DO formatgeres i, tal vegada, com a producte global es vegi perjudicat: “Les grans empreses espanyoles mai havien venut tanta mortadel·la com ara”.
Aquest producte ha pujat més d’un 15% el darrer any per l’augment dels costos de producció. L’increment de la factura elèctrica, el 30% més d’encariment dels pinsos i el desús dels adobs químics –que garanteixen més recol·lecta– són alguns efectes negatius que propicien la volatilitat dels preus de mercat. Triay reconeix que no recorda un moment tan crític com l’actual i reivindica el paper de les ajudes que les administracions posen a disposició dels pagesos: “No són subvencions, són compensacions, perquè sense tothom hauria de tancar”. I si això succeeix, “els productes bàsics pugen i és el consumidor qui ho acaba pagant”.
El Consell avala la decisió de Coinga
La reacció del Consell de Menorca a la complicada situació de la producció de llet és de plena confiança en la decisió de la directiva de Coinga de deixar d’envasar la llet UHT.
El conseller d’Economia i Territori, responsable també de les polítiques d’Agricultura, qualifica la decisió de la cooperativa d’encertada i ho justifica assegurant que actualment el preu de la llet no cobreix els costos de producció. En referència al repte que suposa produir més formatge i derivats, de major valor afegit i amb més marge de benefici, Bep Pastrana el considera adequat, perquè “permetrà destinar a aquests productes els milions de litres de llet que s’envasaven”.
D’altra banda, a la institució li preocupa el futur de la dotzena de treballadors que s’han vist afectats pel tancament de la planta de Menorca Llet. En aquest sentit, el conseller ha demanat prudència i esperar el desenllaç de les negociacions: “Cal veure si finalment els treballadors s’incorporen a la fàbrica de Coinga, per determinar el nombre de persones que quedaran sense feina”, ha precisat.
Coinga ha comprat aquest 2022 un total de 10 milions de litres de llet, una quantitat allunyada dels 28 milions que arribaven anys enrere de les finques productores. L’any 2020, en plena pandèmia de la covid-19, varen ser 15 milions de litres de llet.
