La crisi de la llet i la manca de relleu amenacen la vaca de Menorca

CiutadellaFa més de 4.000 anys que es té constància de l’existència de bestiar boví a Menorca. Fins i tot abans que els primers talaiòtics aixecassin els monuments megalítics que la Unesco ha reconegut com a Patrimoni Mundial ja es retia culte als braus, com ho demostren les diverses troballes fetes a les excavacions arqueològiques. Però, possiblement, mai no s’havien cuidat tant les vaques com ara.

Malgrat no ser la raça original de l’illa, la icònica vaca frisona, de taques blanques i negres, és la majoritària i, a més, molt efectiva per a la producció de llet. De cadascuna d’aquestes vaques, introduïdes a Menorca durant la dominació anglesa del segle XVIII, se’n treuen més de 30 litres diaris, el doble que de la vaca autòctona menorquina, una condició que l’ha lligada des del primer moment a la indústria transformadora i a l’elaboració de formatge amb denominació d’origen.

Però la crisi del sistema tradicional d’explotació al camp, en el qual es continua pagant la llet per sota del cost real que suposa als ramaders, ha diversificat la producció i ha fet reduir el nombre d’explotacions actives. En el darrer any s’han donat de baixa 331 vaques i han tancat tres finques lleteres. Tant és així que la cabana bovina ha deixat de ser la més nombrosa de l’illa i els seus 10.463 caps censats a finals de 2023 queden lluny dels 12.181 caps de raça ovina que s’hi comptabilitzaven.

El descens afecta sobretot la vaca frisona, que encara és la més nombrosa amb diferència. 8.244 de les 9.561 vaques censades per l’Associació Frisona Balear es troben a Menorca. L’illa, de fet, concentra el 90% de la raça a l’Arxipèlag. 102 de les 116 explotacions actives a les Balears són a Menorca; 12, a Mallorca, i només dues, a Eivissa.

Els seus criadors participen en concursos morfològics, tot i el sobreesforç que els suposa. A canvi, en reben una doble recompensa: la moral, per imposar-se als seus competidors, i l’econòmica, ja que els obre la possibilitat de vendre més car el seu bestiar. “Guanyar els dona molt renom”, diu José Ramón de Olives, secretari de l’Associació Frisona Balear. El concurs d’Alaior, el més important de les Balears i que se celebra des de fa 40 anys, “té ressò estatal i les finques que estan interessades a comprar vedelles petites valoren la capacitat de recria de les ramaderies que s’hi han imposat”, apunta. És la compensació al sacrifici que implica tenir els animals ben cuidats.

Fa més de 4.000 anys que es té constància de l’existència de bestiar boví a Menorca. Fins i tot abans que els primers talaiòtics aixecassin els monuments megalítics que la Unesco ha reconegut com a Patrimoni Mundial ja es retia culte als braus, com ho demostren les diverses troballes fetes a les excavacions arqueològiques. Però, possiblement, mai no s’havien cuidat tant les vaques com ara.

Malgrat no ser la raça original de l’illa, la icònica vaca frisona, de taques blanques i negres, és la majoritària i, a més, molt efectiva per a la producció de llet. De cadascuna d’aquestes vaques, introduïdes a Menorca durant la dominació anglesa del segle XVIII, se’n treuen més de 30 litres diaris, el doble que de la vaca autòctona menorquina, una condició que l’ha lligada des del primer moment a la indústria transformadora i a l’elaboració de formatge amb denominació d’origen.

Però la crisi del sistema tradicional d’explotació al camp, en el qual es continua pagant la llet per sota del cost real que suposa als ramaders, ha diversificat la producció i ha fet reduir el nombre d’explotacions actives. En el darrer any s’han donat de baixa 331 vaques i han tancat tres finques lleteres. Tant és així que la cabana bovina ha deixat de ser la més nombrosa de l’illa i els seus 10.463 caps censats a finals de 2023 queden lluny dels 12.181 caps de raça ovina que s’hi comptabilitzaven.

El descens afecta sobretot la vaca frisona, que encara és la més nombrosa amb diferència. 8.244 de les 9.561 vaques censades per l’Associació Frisona Balear es troben a Menorca. L’illa, de fet, concentra el 90% de la raça a l’Arxipèlag. 102 de les 116 explotacions actives a les Balears són a Menorca; 12, a Mallorca, i només dues, a Eivissa.

Els seus criadors participen en concursos morfològics, tot i el sobreesforç que els suposa. A canvi, en reben una doble recompensa: la moral, per imposar-se als seus competidors, i l’econòmica, ja que els obre la possibilitat de vendre més car el seu bestiar. “Guanyar els dona molt renom”, diu José Ramón de Olives, secretari de l’Associació Frisona Balear. El concurs d’Alaior, el més important de les Balears i que se celebra des de fa 40 anys, “té ressò estatal i les finques que estan interessades a comprar vedelles petites valoren la capacitat de recria de les ramaderies que s’hi han imposat”, apunta. És la compensació al sacrifici que implica tenir els animals ben cuidats.

El ressorgiment de la vaca vermella

La vaca autòctona a Menorca és la vermella. Als anys 90 va estar seriosament amenaçada d’extinció, però des de llavors ha viscut una important revifada que n’ha fet apreciar la qualitat de la carn i llet i, fins i tot, la diferenciació que pot donar a determinades varietats de formatge de l’illa. Entre 2001 i 2023 ha passat de 412 exemplars a 2.604 i la seva cria no fa més que créixer. Ja hi ha prop d’un centenar de socis que s’hi dediquen, 10 dels quals, a Mallorca. La majoria combinen aquesta espècie amb la frisona.

Maria Tudurí, madona del lloc de Capell de Ferro, la va triar com a bestiar preferent de la seva explotació quan es va decidir a dedicar-se al camp. I l’amo d’Algairens, Borja Moll, va passar en pocs anys de tenir-ne 17 a concentrar 150 vaques quan en va descobrir la fertilitat. Altres com José Olives, ramader d’Alaior, hi conviu des que son pare, fa 70 anys, la començà a introduir al lloc. “S’adapta molt bé al terreny”, confirma Francesc Bosch, del lloc d’Albranxella.

L’associació que vetla per la raça destaca que la vaca menorquina “encaixa molt bé amb els sistemes de producció alimentària sostenibles i extensius, que inclouen aprofitaments forestals i de pastura, que afavoreixen el benestar animal”. La vida útil mitjana de cada exemplar és de 14 anys, pesen prop de 300 quilos i tenen un període de lactació de 275 dies.