Cristóbal Balenciaga: 50 anys de la mort d'un geni

BarcelonaTot allò que Balenciaga no volia ser podia definir-se amb l’adjectiu cursi. Aquest mes de març es compleixen 50 anys de la mort d'aquest creador que sempre va mantenir la vulgaritat i el mal gust lluny del seu univers creatiu, sempre dominat per siluetes estructurades i capitanejades per la bellesa de l’elegància. “Dissenyava dues temporades per avançat de la resta; la història de la moda començava amb cadascuna de les seves col·leccions”, constatava l’editora en cap del Harper’s Bazaar de l’època, Carmel Snow. Creacions com el baby doll, un vestit en forma de trapezi que alliberava la cintura femenina, o l’abric cocoon, en forma de globus i línies suaus que formalitzaven una corba com a metàfora de la nova silueta creada per Balenciaga, són alguns dels exemples que corroboren l’estil característic del modista basc: jugar amb els volums mantenint la funcionalitat i aproximar-se a la modernitat sense deslligar-se de l’estil clàssic definitori de l’alta costura.

El pare de l’alta costura

Sota l’hegemonia dels dissenyadors francesos, Balenciaga va erigir-se en un representant de la mirada i la cultura espanyola. Nascut a Getaria (País Basc) el 1895, Cristóbal Balenciaga era fill de mare costurera i pare pescador. Ja de ben petit va viure envoltat d’agulles i patrons gràcies a l’ofici de la mare, però va ser mitjançant la influència de la marquesa Casa-Torres, considerada la seva primera clienta, que va iniciar la seva carrera com a dissenyador. Després d’uns primers encàrrecs encomanats per algunes firmes parisenques, Balenciaga va emprendre el seu negoci personal l’any 1917. Utilitzant l’epígraf de modista, el basc va matricular la seva empresa –batejada amb el nom de C. Balenciaga– amb la quota empresarial més alta, i així es va autoproclamar com una firma d’alta costura. Durant els primers anys de negoci la firma es va forjar sota uns valors i un estil molt personal, i no va ser fins a l’any 1937, a causa del context bèl·lic espanyol, que la seva activitat es va veure interrompuda; és aleshores quan Balenciaga es traslladarà a París. Allà iniciarà la seva etapa definitiva i és on es consagrarà com un dels modistes més importants de la història de la indumentària. Instal·lat a l’avinguda George V, farà la seva màgia.

“Les seves creacions es basaven en la comoditat, la puresa de les línies, la reinterpretació de la tradició espanyola i el desenvolupament de volums innovadors”, expliquen des del Cristóbal Balenciaga Museoa, situat a la seva ciutat natal (Getaria). Amb siluetes que s’emmotllaven a uns teixits que oscil·laven entre la rigidesa del vellut i la fluïdesa del setí, presentava peces com el seu famós vestit en forma de sac o la línia tonneau. Sempre reticent a l’aparició del prêt-à-porter, el modista es retirarà l’any 68, coincidint amb el moment d’impàs entre l’alta costura i la roba manufacturada.

Dramatisme i herència cultural espanyola

Els mesos d’exili van acabar convertint-se en pràcticament tota una vida instal·lat a la capital francesa. Lluny de casa, Balenciaga buscava la manera de representar en les seves creacions l’herència cultural espanyola. Per fer-ho, recorria a altres formes d’expressió artística que emanessin els valors i la tradició del seu país, i la pintura n’era una. El modista basc traslladava al terreny de l’alta costura les formes i els volums que anteriorment havien popularitzat els quadres dels pintors emblema del barroc i manierisme espanyol, com ara Zurbarán o el Greco. N’és un exemple el retrat de Velázquez titulat La infanta Margarita de Austria (1660), en el qual Balenciaga s’inspirarà per dissenyar un dels seus models més icònics: el vestit infanta (1939).

Les seves creences religioses també es materialitzaven en les col·leccions, en què recuperava la vestimenta dels sants i els clergues retratats pels artistes del segle XVII per reconvertir-la en vestits túnica o capes voluminoses. Aquesta influència històrica casava a la perfecció amb el dramatisme que Balenciaga dibuixava en el volum de les mànigues, la llargada de les cues o la presència dels colls. En tot moment es respirava una clara influència de la vestimenta de la societat de l’època, concretament l’andalusa, amb les mantellines, els brodats, els volants i els boleros, i la basca, amb bruses llargues, les mànigues inflades i les tonalitats fosques i vibrants.

Teixits, volums i el color negre

Totes aquestes referències històriques, socials i artístiques sempre les combinava amb l’elegància i la comoditat. Balenciaga era capaç de dissenyar peces amb volum i presència que respiraven puresa i minimalisme. Combinava teixits densos amb puntes i brodats per aconseguir formes abstractes que emanessin dramatisme i elegància, funcionalitat i alta moda, sempre fidel al seu color per excel·lència: el negre. Aquest color va formalitzar bona part dels seus dissenys durant tota la seva trajectòria. Era d’una tonalitat vellutada i espessa, “com una nit sense estrelles”, que feia dels altres colors personatges secundaris. Tenint en compte que en les seves creacions sempre hi primava la simplicitat per sobre del superflu, el negre era el color que podia personificar aquesta idea abstracta en l’apreciació de la silueta, el tall, el volum i el moviment de les peces. Juntament amb altres modistes de l’època, com Coco Chanel o Cristian Dior, van subvertir el simbolisme del color negre aproximant-lo a una connotació més chic i menys lúgubre.

Deslligat de qualsevol afany de protagonisme, Balenciaga va ser capaç d’imposar el dramatisme de la seva costura experimentant amb tots els factors que li oferia la tela. De fet, alguns historiadors de la moda consideren que Cristóbal Balenciaga va ser l’últim modista-artista i dissenyador exclusiu d’alta costura. Malgrat retirar-se l’any 1968, el seu llegat va continuar reproduint-se en mans de dissenyadors emblema del prêt-à-porter com ara Courrèges o Ungarro, “que van trobar en la rigorosa construcció del look de Balenciaga una via per explorar les seves creacions més antiestablishment”, constata l’historiador de la moda Christopher Breward. El modista basc va aconseguir l’equilibri entre el traç refinat i la innovació en la reproducció abstracta de les seves idees, combinant el dramatisme de l’herència cultural espanyola amb el minimalisme i la funcionalitat dels seus dissenys.