“Els criteris d’avaluació de la LOMLOE no s’entenen”

Palma“Relacionar-se i entendre’s amb la resta de participants durant el desenvolupament de diverses pràctiques motrius amb autonomia i fent ús efectiu d’habilitats socials de diàleg en la resolució de conflictes i respecte davant la diversitat, ja sigui de gènere, afectiva i sexual, d’origen nacional, cultural, socioeconòmica o de competència motriu, i posicionant-se activament enfront dels estereotips, les actuacions discriminatòries i qualsevol tipus de violència, fent respectar el propi cos i el dels altres”. Aquest és un dels ítems d’Educació Física (el 3.3) que les famílies d’alumnes de primer o tercer d’ESO, cursos als quals s’aplica la LOMLOE, es poden trobar a l’informe d’avaluació dels seus fills que s’ha lliurat aquest desembre, i que té més de 15 pàgines i 150 ítems –no tots s’han avaluat ara. En el cas de Geografia i Història, el criteri 9.1 diu que els estudiants han d’“interpretar i explicar de manera argumentada la connexió d’Espanya amb els grans processos històrics de l’època contemporània, valorant el que han suposat per a l’evolució i assenyalant les aportacions dels seus habitants al llarg de la història, així com les aportacions de l’Estat, les seves institucions i les Illes Balears a la cultura europea i mundial”.

“Ho vàrem dir a la Conselleria: els criteris d’avaluació no s’entenen, tant per a les famílies com per al comú dels mortals. N’hem demanat una traducció i fins i tot una simplificació”. Així parla el director de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA), Miquel Àngel Guerrero, sobre els primers informes d’avaluació de la LOMLOE, que ja estan a disposició dels progenitors. De fet, aquest sistema per valorar els progressos dels alumnes és una de les queixes recurrents dels docents des que es va posar en marxa la nova llei educativa.

Com són els informes que es poden consultar de manera telemàtica? Les famílies hi trobaran dues parts: una mena de semàfor on les assignatures es poden veure de color verd, groc i vermell en funció del rendiment de l’alumne i un informe dels criteris d’avaluació per assignatura. Però ambdues parts generen problemes. Pel que fa al sistema de colors, la informació és massa àmplia. Per exemple, el groc abasta les valoracions que van del 4,5 al 6,9 sobre 10. Això vol dir que una assignatura en aquest color pot estar aprovada o suspesa, sense que s’indiqui res més enllà. “Les famílies tenim un paper en l’educació dels nostres fills, de cooperació i col·laboració. Les avaluacions ajuden a saber cap on has de fer aquest paper, però amb aquestes no saps res. Tens un semàfor que ho ha simplificat a l’extrem”, afegeix Guerrero.

Ara bé, la complexitat més gran per comprendre l’avaluació és precisament entendre què volen dir els criteris que es fan servir, els quals es completen per etapes i no per cursos i poden arribar a ser uns 15 per assignatura. Tenen una redacció complicada i una ponderació –el pes de cadascun dins de la matèria– que, segons assenyalen els docents que ha consultat l’ARA Balears, de vegades ni tan sols es correspon amb la seva importància real. “Tenc uns 20 criteris amb diferents ponderacions que has d’establir sense saber quan els treballaràs. Potser poses un 10% a un criteri que després no treballes”, explica la professora de Geografia i Història de l’IES Inca, Maria Gelabert.

Els criteris estan descrits d’una manera tan enrevessada que fins i tot els professors tenen dificultats per entendre’ls. “És molt complicat. FAPA, els directors, els docents i els sindicats varen avisar que aquesta eina no l’entendria tothom. Si no ho comprenen persones formades, imagina’t les famílies que no tenen formació”, diu la presidenta de l’Associació de Directors d’Educació Infantil i Primària de Mallorca i directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas. Pel que fa a la Conselleria, Mas opina que “no ha tingut la humilitat de reconèixer que s’havia de canviar la redacció d’aquests criteris”, els quals són “un copia i aferra del BOE traduït al català”.

Educació respon

Per la seva banda, la Conselleria d’Educació accepta algunes crítiques, encara que amb reserves. “Es doni com es doni la informació, l’avaluació s’ha de basar en aquests criteris”, subratlla el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, qui reconeix que la redacció és “feixuga”. “No la podem modificar, però l’important és que els pares podran consultar com van els seus fills en qualsevol moment del curs”, explica. Perquè els informes estaran accessibles sempre a Gestib, l’aplicació de la Conselleria, i aniran canviant a mesura que el professor avaluï criteris. Per aquest motiu, Morante considera “molt arriscat” posar unes notes més concretes abans que acabi el curs. El director general també remarca que a hores d’ara un 70% dels centres de les Balears fan servir aquesta eina d’avaluació. El 30% restant s’haurà de posar al dia abans del 30 de juny de 2023.

“Cal tenir en compte que el professorat està obligat a fer servir uns ítems numèrics de l’1 al 10 per a cada criteri, i que després el sistema ho tradueix en paraules. Per cert, de vegades amb errors”, explica la professora de l’Assemblea de Docents de l’IES Ramon Llull, Rosa Peña, qui ensenya Educació Plàstica a tercer d’ESO. “Gens”, “poc”, “suficientment”, “majoritàriament” i “completament” són les paraules que les famílies troben als informes per saber si els seus fills han assolit els criteris de cada matèria. “El fet que una feina numèrica es tradueixi en paraules no s’ajusta a la realitat. És un merder molt gros”, afegeix, i remarca que ja hi ha hagut famílies que s’han posat en contacte amb els tutors perquè no entenen els informes dels seus fills.

Una altra crítica que fan els docents és que els criteris inclouen aspectes que remeten al context socioeconòmic i cultural dels nins i les seves famílies, més enllà de les matèries en sentit estricte. “No sé quin instrument es pot fer servir per valorar el respecte que tenen els nins cap a altres cultures, perquè hi ha coses que intentes transmetre, però no s’ensenyen com a tals”, lamenta la cap de departament d’Anglès de l’IES Son Pacs, Maria Cloquell. “Em sembla injust i em sap greu avaluar si un nin té empatia. Què hem fet per ensenyar-l’hi?”, demana.

A més, molts professors encara s’estan formant per fer situacions d’aprenentatge, com exigeix la llei, amb el curs de camí a l’equador i després d’haver avaluat. “No sabem on van les coses, els formadors no ho tenen clar i l’Administració ni dona eines ni sap on ens ha de remetre”, diu el professor de Filosofia de primer de Batxillerat de l’IES Sineu, Albert Lobo, qui critica que es defensi una avaluació flexible “sense llevar la Selectivitat ni les notes de tall”. “Necessitam qüestions reals i pràctiques perquè ni els mateixos professionals sabem de què parlam”, continua Lobo, a més de remarcar que “cada docent pot tenir entre 150 i 200 alumnes LOMLOE”. “Què passarà? Es rebran 200 peticions de famílies? Perquè no són preguntes malintencionades, és que no ho entenen”, sentencia.

“Em sembla que dividir les matèries en tants criteris ho fa tot massa complex.Com puc ajudar el meu fill si necessita suport? Supòs que ens endurem la sorpresa a final de curs, quan rebem les notes, perquè ara tot és massa abstracte”, explica Maite Moreno, mare d’un alumne de tercer d’ESO. “Li vaig demanar al meu fill com sent que va a les assignatures, però és un adolescent i no ho sap ni ell”, afegeix.