Ara Balears
Portada
Seccions
Perfil
Hemeroteca
Edició paper
Seccions
Opinió
Política
Internacional
Societat
Economia
Cultura
Part Forana
Esports
Vídeo
Magazins
Diumenge
Criatures
Emprenem
Llegim
Mengem
Motor
Fluor
Feminismes
Serveis
Hemeroteca
Newsletters
Revistes digitals
Mots encreuats
La Veu del Lector
Bústia d'investigació
Edició
Catalunya
Balears
País Valencià
Andorra
Comarques Gironines
Camp de Tarragona
Terres de Lleida
Pirineus
Educació
Societat
24/09/2023
Cronologia d’una mobilització històrica
Maria Llull
10 imatges
email_black_24dp
100.000 persones es manifesten contra el TIL
Enrique Calvo
1 de 10
Pere Bota/ Última Hora
29 d’abril de 2013 I El Govern de José Ramón Bauzá va aprovar el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), amb Rafel Bosch encara com a conseller d’Educació. La norma obligava els centres educatius a fer classe en castellà, anglès i català, en la mateixa proporció.
2 de 10
Miquel À. Cañellas/ Última Hora
2 de maig I Joana Maria Camps substituí Rafel Bosch, qui dissenyà el TIL, a Educació. Camps, una agent de la propietat immobiliària sense cap experiència, va encendre més la comunitat educativa amb ficades de pota com el famós “informe Trepitja”.
3 de 10
Isaac Buj
22 de maig I El nou secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas, va dictar instruccions per limitar la presència del català als centres educatius que provocaren desconcert en el sector.
4 de 10
D. A.
7 de setembre I Els centres varen presentar recursos davant dels tribunals perquè les instruccions d’Estarellas no respectaven la seva autonomia. El Govern va expedientar tres directors d’instituts de Maó que es negaven a aplicar la normativa.
5 de 10
Enrique Calvo
13 de setembre I El primer dia del curs escolar 2013-2014 es va tenyir de verd. Les camisetes de la plataforma Crida varen ser el símbol del descontentament de la comunitat educativa.
6 de 10
David Arquimbau
16 de setembre I L’STEI i CCOO la varen convocar dia 3, a iniciativa de l’Assemblea de Docents. La varen seguir inicialment un 90% dels docents, però el Govern va parlar d’un 20%. El seguiment aniria davallant, però les famílies varen ajudar amb jornades d’aules buides.
7 de 10
J. Lladó
24 de setembre I La Universitat de les Illes Balears va fer públic un comunicat en el qual mostrava la seva oposició al TIL, que substituí de manera “precipitada” un model que “s’havia anat consolidant al llarg de tres dècades” gràcies a la feina dels professionals de l’ensenyament.
8 de 10
E. C.
29 de setembre I La imposició del TIL i les mesures repressives del Govern amb els docents derivaren en protesta històrica. Més de 100.000 persones sortiren al carrer a Palma i hi hagué manifestacions a les capitals de cada illa per demanar la retirada del TIL i la dimissió de Bauzá.
9 de 10
JOAN LLADO
4 d’octubre I Antònia Font, Anegats, Tiu, Oprimits, Oliva Trencada i La Gran Orquesta Republicana varen pujar a l’escenari en solidaritat amb els docents en vaga en contra del TIL. Aquest acte va reunir gairebé 5.000 persones a Porreres.
10 de 10
Isaac Buj
3 de juliol de 2015 I La primera mesura del primer Govern encapçalat per Francina Armengol va ser enterrar el decret del TIL i derogar la Llei de símbols, que prohibia penjar llaços quadribarrats en defensa del català a les escoles.