La cuina tradicional mallorquina podria desaparèixer d'aquí a 30 anys

PalmaLa cuina tradicional mallorquina està en risc de desaparició. La transmissió de generació en generació ja fa anys que ha passat a la història i la gran majoria de menors de 35 anys no saben com preparar els plats tradicionals de l'illa o, fins i tot, ni els coneixen. Així, segons els experts consultats, la gastronomia i les receptes tradicionals mallorquines podrien desaparèixer de les cuines de les cases de l'illa d'aquí a uns trenta anys, quan les generacions que encara les coneixen deixin de preparar-les i per a les futures generacions sigui només un record de la infància.

El professor de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears Amador Granados, el filòleg Felip Munar (especialitzat en la cultura i tradicions mallorquines) i el catedràtic de Bioquímica i Biologia de la UIB Andreu Palou coincideixen en la idea que la tradició gastronòmica mallorquina corre el risc –gairebé imminent– que la població deixi de cuinar les receptes típiques a casa. Ara bé, consideren que els restaurants mantindran aquesta oferta pròpia de l'illa a les seves cartes. En aquest sentit, els tres destaquen tres elements clau per entendre aquest canvi en la cuina de casa (a banda de la pèrdua de la transmissió oral i generacional): la globalització, l'elevat ritme de vida actual i la pèrdua de l'hàbit de cuinar.

Munar defensa que abans menjar era "una religió". "Des que es pelava la primera verdura fins que s'acabaven les postres, era tot un ritual, lent, sense pressions i en el qual allò que importava era gaudir de la companyia i, sobretot, d'un bon menjar. Ara, en canvi, menjar és només una obligació biològica i no se cerca el plaer, sinó la velocitat", explica. Per part seva, Granados assenyala que els joves mallorquins d'avui dia només "cerquen omplir-se la panxa, han deixat de banda les textures, el gust, els sabors...".

En aquest sentit, la gastronomia tradicional mallorquina és i ha estat sempre una cuina de foc lent, amb processos llargs i laboriosos. Però l'elevat ritme de vida actual provoca que els plats que es preparen a les cases de Mallorca siguin cada vegada més ràpids, fàcils i bons de menjar en qualsevol circumstància. Així, no només són el desconeixement i la manca de transmissió els que provoquen aquest risc de pèrdua de la cultura gastronòmica illenca, sinó també la manera d'entendre la cuina.

L'amenaça de la globalització

D'altra banda, la globalització també ha arribat al sector gastronòmic. "Des de fa anys, i tant als restaurants com a les cases mallorquines, és més fàcil i probable trobar una pizza, sushi o pasta que sopes, escaldums, frit o arròs brut", explica Granados. L'arribada de cuina d'arreu del món ha fet que la gastronomia mallorquina perdi cada cop més adeptes i persones que la coneixen i saben preparar-la. Munar argumenta en aquest sentit que "tot el que ens ve de fora acaba menjant-se allò tradicional d'aquí: passa amb la llengua, amb les festes patronals, amb la cultura popular... i això és culpa dels mallorquins, que no sabem cuidar allò que és nostre".

Granados conta també que molts dels aliments tradicionals de la cuina mallorquina ja no són fàcils de trobar i que en molts de casos no es pot seguir la recepta que generació rere generació s'ha anat transmetent. Davant aquesta situació, tant el professor de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears com el filòleg i el catedràtic destaquen la importància de l'evolució de la cuina tradicional mallorquina i la inversió i ajuda per potenciar i donar a conèixer la gastronomia de l'illa.

Un clam a les institucions

"Les institucions, Educació i la societat mallorquina en general han de fer servir les xarxes socials per reviure la cuina mallorquina. Per a les noves generacions, internet és el seu dia a dia i hem d'aconseguir que aquesta part de la cultura de Mallorca els arribi d'alguna manera", sentencia Granados. Palou, per la seva banda, manté que "seria una pena" que es perdés una gastronomia extraordinària i saludable com la mallorquina, que "és un dels grans exponents de la cuina mediterrània". Davant aquesta situació, reclama més intervenció de les autoritats polítiques i de les escoles per fer que les noves generacions siguin coneixedores d'aquesta gastronomia i la seva idiosincràsia, amb l'objectiu de potenciar tant el nombre de mallorquins que saben preparar-la com recordar els grans sabors i plats de la cuina tradicional.

Per altra banda, tant Palou com Munar i Granados asseguren que les noves generacions han perdut l'hàbit de cuinar, de fer plats elaborats que ens ofereixin un estil de cuina més reposat, saludable i lent. Palou assegura que la cuina tradicional mallorquina engloba els valors que se cerquen ara amb la nutrició moderna –saludable, amb productes locals i varietat–, mentre que les noves generacions aposten més pels menjars precuinats i que no suposin un gran esforç i feina. D'aquesta manera, els experts conclouen que només un canvi en la manera d'entendre la vida i la cuina i una lluita per mantenir les tradicions evitarà que la cuina tradicional de l'illa esdevingui només un record.