BarcelonaLes marques de bala encara són visibles a la tanca que ens separa de la torre de vigilància. A dalt de la torre, un guàrdia de seguretat ens grava amb el mòbil i oculta la cara mentre nosaltres el fotografiem a ell. “A partir d’aquí ja no ens deixen passar, i això que tota la vida havíem anat a pasturar el bestiar cap a aquella zona”, explica l’Edinaldo, que viu a la comunitat Cachoeira, a només 1.300 metres d’aquest punt de guàrdia. Els forats a la tanca proven que, tot i que avui només han tret el mòbil, la prohibició es fa complir, si cal, a punta de pistola. Uns quilòmetres més enllà, en una altra comunitat dins de la mateixa Fazenda Estrondo, a la localitat Formosa do Rio Preto de Bahia, el Fernando en té una prova en pròpia pell: les dues cicatrius que va deixar una bala que li va entrar i sortir de la cama.
A aquest jove, que ara té 24 anys, li van disparar els guardes d’una empresa de seguretat privada contractada per la Fazenda Estrondo, una gran propietat agrícola de la zona. “Vaig anar amb el meu veí Andrés a buscar una vaca que se li havia escapat i havia entrat als camps de la Fazenda. La vam recuperar i quan tornàvem cap a casa ens van aturar i ens van ordenar que baixéssim dels cavalls. Ens van dir que havíem d’acompanyar-los a la seva guarida, però no ens en vam fiar i vam intentar marxar. Llavors van començar a disparar. Va ser quan vaig notar el mal a la cama i vaig veure que estava plena de sang”, explica.
Estrondo és un cas excepcional per la seva dimensió: ocupa 315.000 hectàrees, més de tres cops la ciutat de Barcelona. Però és un sistema que es repeteix arreu de la regió. Un empresari de Rio de Janeiro, Ronald Guimarães Levinsohn, va presentar títols de propietat falsos sobre aquelles terres públiques per oferir-les com a garantia d’un deute. “L’acaparament de terres dels anys 70 i 80 va ser només documental, fet d’amagat en els registres. La desforestació real arrenca el 2003 i a partir del 2014 comencen a declarar reserves legals en les zones de les comunitats a les valls i s’arriba a la situació de conflicte amb violència”, explica Mauricio Correia, de l’Associació d’Advocats dels Treballadors Rurals (AATR).
Va ser llavors, cap al 2014, que la Fazenda va posar punts de guàrdia amb homes armats. “Ens van prohibir sortir de la vall, ens demanaven la documentació per qualsevol desplaçament”, explica Guilherme Ferreira, de la comunitat Aldeia, que també està dins de la propietat. “Els pistolers ens treien els cavalls, feien coses només per humiliar-nos. Van matar l’oncle d’un parent meu només per atemorir-nos, perquè tothom sabés qui manava”, afegeix Florentino Ferreira, el seu cosí. De sobte, ja no podien anar a l’altiplà a collir la fruita de pequi, com havien fet sempre, o el capim daurat amb el qual fan artesania tradicional. Un informe de Greenpeace denuncia que el 2016 la Fazenda Estrondo va ser multada per desforestació il·legal, i que fins i tot va utilitzar durant un temps mà d’obra esclava.
Amb l’ajuda de l’AATR i l’ONG 10Envolvimento, les comunitats van anar als tribunals i la justícia ha reconegut el seu dret de possessió sobre 43.000 hectàrees de la Fazenda. El govern de Bahia ha admès just aquest any que l’adquisició de tota la propietat és fraudulenta, i ha iniciat un procés que podria acabar amb l’expropiació total. Però el 2019 aquest mateix govern havia concedit una nova llicència a la propietat per desforestar 25.000 hectàrees més de terra, l’equivalent a 35.700 camps de futbol.
“Som gats escaldats”
El 2019 va ser també quan van disparar al Fernando. Ja feia dos anys que la justícia havia sentenciat a favor de les comunitats i els havia reconegut el dret de possessió, però allò no va posar fi al règim de “terror” que havien instaurat els guardes de seguretat privada. “Aquells homes armats sempre voltaven proferint amenaces, dient que nosaltres no teníem dret a estar aquí. Els homes sortien a pasturar al matí i et passaves el dia patint per si tornarien o no”, explica Isaltina Guedes da Silva, infermera que viu a la comunitat Gatos, també ubicada dins de la Fazenda Estrondo.
Aquest juny passat, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència en favor de les comunitats. Però ja feia uns mesos que elles mateixes hi havien intervingut, fartes d’esperar canvis. Les runes calcinades de diverses d’aquelles cases de guàrdia en són testimoni. “La nostra lluita continua, perquè som gats escaldats, sabem que una cosa és la sentència i una altra la realitat. No estem tranquils, sinó atents”, afirma Guedes, que diu que somnia només una cosa: “Poder deixar als nostres fills i nets un futur millor i en pau en aquesta terra”.
Judici per "ecocidi al Cerrado
La Fazenda Estrondo és un dels quinze casos denunciats al Tribunal Permanent dels Pobles del Cerrado, que vol jutjar l’“ecocidi” comès en aquest bioma. És un tribunal d’opinió internacional, amb seu a Roma, que ha acceptat la demanda de cinquanta organitzacions que denuncien l’estat brasiler, estats estrangers, multinacionals i el Banc Mundial com a responsables de “l’ocupació depredadora del Cerrado i el consegüent genocidi cultural dels seus pobles”. El primer TPP va jutjar els crims comesos a la Guerra del Vietnam i després també els horrors d’algunes de les dictadures de l’Amèrica Llatina. “En aquests 40 anys els casos han evolucionat molt, des de la descolonització i la lluita dels pobles per la independència fins a casos de drets humans i cada cop més casos mediambientals”, diu Antoni Pigrau, director del CEDAT, catedràtic de la URV i membre del tribunal que jutjarà els crims al Cerrado.
![“La nostra terra és un actiu financer”](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
