On és la cultura dels joves?

Palma“Els joves són fàcils d’enganar perquè tenen grans esperances”. Aquesta frase és de l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil (segle IV aC), però es podria aplicar a qualsevol altra època. Pensar que els joves no han assolit un nivell de coneixements acceptable, que els manca cultura general, és un lloc comú. El nostre present és radicalment diferent del d’Aristòtil, que no va poder ni somiar en un món ple de pantalles ni en les dificultats per distingir les veritats de les mentides. Ara bé, si pensam en les xarxes, les fake news i els influencers, tal vegada podríem arribar a la mateixa conclusió, que és fàcil enganar els joves, precisament perquè encara tenen grans esperances, per molt que es trobin amb un món ple d’entrebancs.

Test de cultura general al joves: "M'agrada molt llegir. Sé que no és habitual"

Docents, experts i famílies admeten que el moment actual és una mena de cruïlla que interpel·la tota la societat, en el sentit que no hi ha culpables sinó responsables. Damunt la taula també hi ha la pregunta de si el món adult ja està perdent el tren d’una nova cultura que se li escapa, perquè per naixement pertany a una altra. Sigui com sigui, tothom coincideix a assenyalar que els joves estan canviant i que entre tots cal analitzar, sense frivolitzar, quin el seu bagatge cultural per afrontar el futur.

“De cada generació, es diu que n’ha baixat el nivell i es critica la innovació educativa. El que amaga això és que no es vol canviar, però la societat ha canviat i els continguts no es poden donar de la mateixa manera”, apunta el professor de Sociologia de la UIB David Abril. “Què educa més: el que fan a l’escola o el que troben fora?”, es demana i reivindica la connexió entre dos àmbits que solen ocupar compartiments estancs de la vida dels joves. “Sí que arriben a la universitat amb mancances culturals, però no tenc clar que siguin més grans que en altres èpoques. A més, vivim en una societat utilitarista on el coneixement ha de servir per al mercat laboral. Ens oblidam de coneixements que no seran tan útils, però que ens serveixen molt com a persones”, afegeix, i lamenta que les coses es facin “per aprovar els exàmens”. “Quan els fan, després se n’obliden”, conclou.

Manca de referents comuns

En el món analògic –i no fa tant de temps d’això– els canals d’informació estaven més concentrats i més persones compartien els referents culturals. “Això feia molt més fàcil connectar idees i donar per fet que els alumnes sabien determinades coses”, explica Guillem Rosselló, professor d’Història a l’IESSanta Margalida.

Aquest docent posa alguns exemples del que considera mancances de cultura general, com el desconeixement que els alumnes tenen de la cultura clàssica i la pèrdua de vocabulari, un problema vinculat a les dificultats de lectoescriptura de molts joves. “Aquesta dificultat es vincula moltes vegades amb les pantalles, però també hi ha un problema de metodologia d’aprenentatge”, diu, i remarca que els alumnes lectors ho són gràcies al seu context familiar. I adverteix que “la manca de competència lectora en paper” també genera “una manca de competència lectora en pantalla”. “D’aquesta manera cau el mite que la informació es pot trobar a internet, perquè la informació s’ha de saber processar. El poder serà de qui sàpiga llegir”, remarca.

Parlam de manca de cultura o d’una cultura diferent? “No és la primera vegada que apareix una cultura diferent, però no es tallava ni es partia de zero. Ara hi ha una dispersió de referents”, diu Rosselló amb referència al moment present.

D’altra banda, “els joves han après coses que els adults no sabien, com tot el que saben de tecnologia i digitalització”, destaca el director de l’IESPorreres i president d’Associació de Directors d’Educació Secundària de Mallorca (Adesma), Joan Ramon Xamena. Aquest professional assenyala que els joves es troben a una cruïlla entre “els detractors de la tradició, els innovadors sense base científica i una societat polaritzada en tots els sentits, també dins l’educació”. I llança amb ironia un retret dirigit als adults, que “de vegades volen que els joves aprenguin coses que ni ells saben fer bé, com treballar en equip”.

L’àmbit familiar té un pes molt important en aquesta equació educativa i social, que “moltes vegades s’oblida”, apunta la presidenta de FAPA Eivissa, Ana Torres. “Hem fet un salt enrere brutal en termes de cultura general. No sé què està passant, però es nota una baixada gran”, diu, i lamenta algunes de les paradoxes de la globalització: “Sembla que se sap de tot i en realitat no se sap de res”. Un dels problemes d’origen familiar que Torres destaca és la sobreprotecció dels joves. “No els estam fent capaços per viure, és un moment molt complicat”, afegeix.

Problemes en arribar a la universitat

“L’equador era on fa fred o on fa calor?”. Aquesta pregunta la va fer un alumne de tercer de Biologia durant un examen, segons relata el professor de la UIB Samuel Piña, que durant molts anys ha fet classes a primer, amb alumnes que acabaven d’arribar dels instituts. “Un dels aspectes que els costa més és el vocabulari. No és que no es vulguin expressar, és que no en tenen les eines”, comenta, a més de mencionar la manca de comprensió lectora de bona part dels seus estudiants. “Vaig començar a fer classes fa onze anys i les coses no eren així. Estic convençut que la pandèmia hi ha tingut a veure, i que ha marcat hàbits”, continua. De vegades, Piña els demana si llegeixen amb freqüència i aquells que tenen l’hàbit i llegeixen entre 15 i 20 llibres a l’any “són una immensa minoria”. “En un percentatge molt alt, el darrer que havien llegit eren els llibres obligatoris de l’institut. Després, res”, lamenta.

El professor de Narrativa Audiovisual CESAG Ivan Bort parla d’un problema “d’aproximació al coneixement”. “No solen creure que hi hagi un valor extra en saber més de res. I tenen una amenaça permanent, que és l’examen”, comenta. Bort recorre a referents actuals i elements pròxims als joves a les seves classes. “Hi ha d’haver una empatia intel·lectual. Totes les parts hem d’intentar entendre el punt des del qual parla l’altre”, argumenta, encara que també defensa que això no impliqui rebaixar les bases teòriques dels coneixements que han d’assolir.

De tota manera, Bort creu que “hi ha un tema de maduresa intel·lectual i sensibilitat, més enllà dels coneixements, que ens interpel·la com a pares, docents i membres de la societat”. Aquest professor assegura que basta que els joves acabin l’institut “pensant bé”, perquè els referents culturals arriben tard o d’hora.